El PSC s’obre a eliminar també les pensions vitalícies dels expresidents de la Generalitat

Després d’obrir el meló d’eliminar tant les assignacions com les pensions vitalícies dels expresidents del Parlament, el PSC està disposat a abordar el debat perquè la retirada d’aquestes retribucions afecti també els expresidents de la Generalitat. Així ho ha manifestat la portaveu dels socialistes en la institució, Alícia Romero, després que grups com ERC hagin reclamat que, si es vol fugir d’un plantejament «trampós», s’apliqui el mateix criteri a totes les instàncies, també al Congrés i el Senat.

«Estem oberts a revisar-ho i a veure com podem ser més coherents. Es podria, per exemple, condicionar als anys que s’ha ostentat la presidència», ha respost la dirigent del PSC, que ha reconegut que si presenten aquesta modificació legal ara i cenyida als expresidents de la Cambra és per la situació judicial de Laura Borràs, líder de Junts i presidenta suspesa del Parlament, que espera sentència. En el cas del Congrés i Senat, Romero no s’ha mullat públicament i, tot i que s’ha mostrat partidària de posar fi als «privilegis a tot arreu», ha deixat l’actuació en aquestes institucions en mans dels grups que hi operen.

En cas de no fer canvis a la Cambra catalana, Borràs tindria dret, d’entrada, a cobrar el 80% del seu salari –més de 150.000 euros anuals– durant quatre anys. La qüestió és si la iniciativa del PSC arribaria a temps per impedir-ho, cosa que implica també comptar amb una majoria favorable que, en aquests moments, no està encara assegurada. En tot cas, la proposta inclou que, abans d’eliminar-se per complet, hi hagi un període transitori en què es limiti a sis mesos i a un 20% del salari la quantitat a cobrar. El mateix temps de carència plantegen per als expresidents –en aquests moments, tres– que perceben pensió vitalícia després d’haver-se jubilat, però amb un percentatge del 10% del salari.

El grup de Salvador Illa calcula que la seva proposta de modificació per lectura única de la llei que regula aquestes prestacions podria votar-se en el ple a finals de maig o principis de juny tret que els grups acordessin accelerar aquest canvi. Tot i així, els socialistes admeten que hi ha dubtes sobre si, fins i tot en el cas de suprimir pensions i assignacions, Borràs tindria dret a rebre la indemnització temporal que cobren els diputats quan deixen el seu escó, ja que la regulació d’aquesta prestació, molt inferior a la dels expresidents, es fa via reglament del Parlament. Afrontar una reforma del reglament seria un procés encara més llarg i que els grups no han aconseguit activar fins ara perquè obriria la porta a altres qüestions difícils que s’arrosseguen, com per exemple el polèmic article 25.4 pel qual es va suspendre del càrrec Borràs.

El «desprestigi» del Parlament

Notícies relacionades

Els Comuns veuen amb bons ulls suprimir les pensions vitalícies dels expresidents del Parlament

El PSC proposa eliminar les pensions vitalícies dels expresidents del Parlament i limitar les seves retribucions

En tot cas, Romero ha posat èmfasi que la situació d’interinitat de la presidència del Parlament «desprestigia» la institució, més encara per un cas en el qual s’imputen els delictes de prevaricació i falsedat documental, i ha defensat que l’obligació dels grups és actuar. Ha recordat que també s’han eliminat en els últims mesos les llicències d’edat dels funcionaris i els premis de jubilació, així com limitat el cobrament de triennis i indemnitzacions.

Davant la proposta llançada pel PSC, els Comuns s’han vist abocats a trepitjar l’accelerador amb la proposta pròpia que ells també estaven cuinant i que passa per privar d’assignacions i indemnitzacions els expresidents que siguin condemnats per delictes de corrupció. Els socialistes afirmen que aquesta iniciativa queda «superada» per la seva, ja que la d’En Comú Podem suposa que les prestacions es mantinguin si no hi ha condemna mentre que la del grup d’Illa aposta per la total eliminació en tots els supòsits. «Nosaltres anem més enllà i volem que els expresidents, quan deixin el càrrec, no cobrin ni un euro públic», ha sentenciat Romero.