El TSJC repeteix el judici a la Mesa del Parlament de Forcadell després d’anul·lar el Suprem la seva condemna

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) torna a jutjar aquest dimarts els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament en l’etapa de Carme Forcadell per tramitar les lleis de l’1-O, després que el Suprem anul·lés la seva condemna a l’apreciar falta d’imparcialitat de dos magistrats. En concret, els membres de JxSí a la Mesa del Parlament el 2017 presidida per Forcadell; Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, s’asseuen de nou al banc dels acusats, després que el Suprem anul·lés el novembre passat la condemna de 20 mesos d’inhabilitació que els va imposar l’octubre del 2020 el TSJC per desobediència.

El Suprem va ordenar el novembre passat anular la condemna als membres sobiranistes de la Mesa en l’etapa de Forcadell per la falta d’imparcialitat de dos dels magistrats del tribunal –el president del TSJC Jesús María Barrientos i Carlos Ramos–, ja que havien exterioritzat en interlocutòries prèvies una presa de postura explícita sobre qüestions clau del judici. D’aquesta manera, el Suprem va ordenar repetir el judici amb un tribunal diferent del que va condemnar els companys de Forcadell a la Mesa del Parlament el 2017 per la seva «contumaç» desobediència al Constitucional per permetre la tramitació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica aprovades els dies 6 i 7 de setembre d’aquell any a la Cambra catalana.

El tribunal que jutjarà de nou els membres sobiranistes de la Mesa està integrat pels magistrats Fernando Lacaba, Francesc Segura i María Jesús Manzano. Barrientos i Ramos sí que van ser recusats per falta d’imparcialitat en el judici l’octubre passat en què el TSJC va acabar absolent l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent, i els membres independentistes de la seva Mesa –Adriana Delgado, d’ERC, i Eusebi Campdepadrós i Josep Costa, de Junts–, després de descartar que desobeïssin el Constitucional al tramitar el 2019 resolucions sobiranistes i de reprovació de la monarquia.

La sala va argumentar en aquest cas que les actuacions dels acusats van ser «absolutament diferents» de les de la Mesa de l’etapa de Forcadell, perquè les resolucions que van tramitar no tenien «continuïtat» respecte el procés «unilateral» d’independència iniciat el 2015. La repetició del judici arrenca aquest dimarts amb el tràmit de les qüestions prèvies i amb la declaració dels quatre acusats: Lluis Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó.

Per a dimecres està prevista una sessió amb els testimonis, que ja van comparèixer en la vista del juliol del 2020, entre ells els membres no independentistes de la Mesa José María Espejo Saavedra i David Pérez, els lletrats del Parlament Antoni Bayona i Xavier Muro i l’expresident de la cambra Ernest Benach, mentre que la vista finalitzarà dijous 16 de març, després dels informes de les parts i el torn d’última paraula.

Garantir el debat

En el judici del 2020, els acusats van invocar la seva inviolabilitat parlamentària i van al·legar que no van pretendre desatendre el Tribunal Constitucional al tramitar les lleis del procés sinó garantir el debat sense «censura prèvia». Per contra, la Fiscalia, que va sol·licitar una condemna de 20 mesos d’inhabilitació, va negar l’existència d’una «causa general» contra l’independentisme, com van denunciar els membres sobiranistes de la Mesa, i va remarcar que els acusats van portar la seva desobediència «a l’extrem» en la seva via unilateral per trencar amb la legalitat el 2017.

Notícies relacionades

El Tribunal Superior absol Roger Torrent del delicte de desobediència

Jordi Turull i Jordi Sànchez demanaran la nul·litat de la resolució del Tribunal Suprem

En la sentència que el Suprem va anul·lar, el TSJC va concloure que els acusats van desobeir el Constitucional a l’admetre a tràmit iniciatives parlamentàries amb què «es pretenia clarament» desenvolupar la declaració de ruptura del 9-N del 2015, «culminant» amb les lleis de referèndum i de transitorietat jurídica aprovades els dies 6 i 7 de setembre del 2017 al Parlament, «mitjançant la convocatòria d’un referèndum il·legal i l’adveniment d’un nou Estat en forma de república».

En la seva resolució anul·lada, el TSJC va desmuntar una de les principals línies de defensa dels acusats, que van al·legar que no podien aplicar una «censura prèvia» entrant en el fons de les resolucions abans de ser debatudes al Parlament, i va determinar que sí que ho van haver de fer, perquè després de la declaració de ruptura del 9-N del 2015 el Constitucional va introduir un «matís» en la seva doctrina que obligava a Mesa a vetar les iniciatives «palmàriament inconstitucionals».