Laura Borràs podria cobrar una prestació del Parlament tot i que s’eliminin les pensions a expresidents

Hi ha tres fronts oberts. El primer, el judicial: en cas de condemna, ¿hi intervindrà la Junta Electoral com ho va fer amb Quim Torra i Pau Juvillà? El segon, el polític: amb la majoria independentista trencada, ¿amb quina majoria s’escolliria una nova presidència i de quin partit? El tercer, el tècnic, però no menor, i conté també significat polític: ¿podria cobrar alguna prestació pública una expresidenta condemnada? Conscients que les dues primeres són patates calentes que s’afrontaran quan hi hagi sentència, amb el risc que es barregi amb la precampanya de les eleccions municipals, és el tercer meló el que ha obert el PSC amb la seva proposta d’eliminar les assignacions i les pensions a què tenen de dret els expresidents quan cessen del càrrec primer i quan es jubilen després.

Però encara n’hi ha més. Fins i tot en el supòsit que se suprimissin aquestes prestacions que regula la llei de l’estatut dels expresidents del Parlament i de la Generalitat, un debat que els grups s’han proposat afrontar amb celeritat en les pròximes setmanes, encara quedaria per resoldre la prestació per cessament d’activitat, semblant a una indemnització per acomiadament, a la qual tenen dret els parlamentaris una vegada deixen l’escó mentre no rebin cap altre salari, tant públic com privat.

Es tracta d’una assignació ajustada al temps en què han sigut parlamentaris, que s’han de sol·licitar personalment acreditant que no reben cap prestació més, i és la Mesa de la Cambra catalana la que té l’última paraula. Això significa que, en cas de ser condemnada i que s’haguessin eliminat ja les pensions, si Borràs sol·licités el cobrament d’aquesta indemnització –una quantitat molt inferior a la quantitat a què tenen dret els expresidents–, estaria en mans de la Mesa decidir si se li concedeix o no, i «pot decidir canviar les regles en qualsevol moment», segons afirmen fonts parlamentàries. A més, només el podria rebre si no cobra de cap altre lloc, tampoc del partit.

Les quantitats

Segons la normativa parlamentària, es cobra el 25% de l’assignació mensual rebuda segons el càrrec i multiplicada pel nombre d’anys exercits, o la part proporcional en mesos. Això, en el cas d’haver treballat una legislatura. Si s’han treballat dues, tres o quatre o més legislatures, el percentatge seria del 50%, 75% o 100%, respectivament. Borràs només podria cobrar per una legislatura i amb un màxim de dos anys d’exercici –si es té en compte el període que fa que està suspesa–, de manera que la quantia ascendiria a uns 4.153 euros o 2.768 euros si no es compta el temps en què ha estat apartada per la causa judicial.

Però, sigui com sigui, es tracta d’un import molt lluny del que li correspondria amb la llei actual: un 80% del salari –més de 150.000 euros– durant un període de quatre anys. És a dir, gairebé mig milió d’euros en total. En dubte està si podria rebre la pensió vitalícia una vegada es jubilés –un 60% del sou–, ja que per a això és necessari haver exercit el càrrec durant almenys dos anys. I aquí entra el debat jurídic. Va ser el 12 de març quan Borràs va complir aquest termini, però sense que quedi clar si computa o no el temps en què ha estat suspesa.

Amb totes aquestes variables sobre la taula, els grups estudien com arribar a una entesa per impedir que, en cas de condemna, Borràs cobri alguna prestació pública. Tant el PSC com Comuns i Ciutadans han presentat iniciatives en aquest sentit. El debat causa irritació, perquè també es barregen interessos propis dels principals partits, els que tenen la clau per decidir si s’aprova o no una mesura d’aquest calibre, perquè ERC, el PSC i Junts tenen dirigents amb dret a cobrar –o directament cobrant– prestacions perquè han sigut presidents del Parlament o de la Generalitat.

Notícies relacionades

El PSC proposa eliminar les pensions vitalícies dels expresidents del Parlament i limitar les seves retribucions

El Parlament valora impulsar una reforma perquè Laura Borràs no cobri si és condemnada

És per això que, si bé els socialistes plantejaven una supressió només de les pensions dels expresidents de la Cambra catalana –no hi ha cap dirigent del PSC en aquesta situació, només d’ERC (Carme Forcadell, Ernest Benach i Roger Torrent) i de l’òrbita convergent (Joan Rigol i Núria de Gispert)–, els republicans demanen fer-ho extensiu als expresidents de la Generalitat –n’hi ha de CiU, Jordi Pujol i Artur Mas; de Junts, Carles Puigdemont, i del PSC, José Montilla i Pasqual Maragall–.

Tots els grups, amb incomoditat manifesta de Junts, que deixa clar que es desmarcarà de l’«oportunisme», s’han mostrat disposats a obrir un debat que, admeten, s’està tenint ara i no abans perquè Borràs espera sentència. La qüestió és si arribarà abans l’acord o el veredicte del tribunal.