Corrupció.cat
Fèlix Millet: Els comptes pendents que deixa amb la justícia
El Palau de la Música no ha recuperat bona part dels diners espoliats per l’exresponsable de l’entitat i la seva mà dreta
Fèlix Millet ha mort aquest dijous sense tornar al Palau de la Música els milions d’euros pels quals va ser condemnat a pagar i les multes fixades en sentència judicial. Fins ara, l’entitat cultural ha recuperat únicament 12 dels 23 milions d’euros gràcies als béns embargats als acusats. L’exresponsable del Palau de la Música, que complia una pena de nou anys i vuit mesos de presó, ha mort a la residència on vivia i on va tornar fa pocs dies després d’anades i vingudes del centre penitenciari de Brians.
A més, Millet ha mort amb dues causes obertes per ocultar a la justícia ingressos procedents de lloguers i per la desaparició de diversos objectes de valor del seu domicili, presumptament amb la intenció d’esquivar la seva obligació d’indemnitzar l’auditori barceloní per l’espoli que va perpetrar durant dècades. En una d’aquestes, la fiscalia li reclamava quatre anys de presó per amagar peces decoratives i altres béns que tenia embargats.
La condemna de Millet i el que va ser la seva mà dreta, Jordi Montull, no està extingida. El Tribunal Suprem, l’abril del 2020, va ratificar les penes imposades per l’Audiència de Barcelona gairebé dos anys abans. Bàsicament va confirmar el comís de 6,6 milions d’euros a CDC per tràfic d’influències i les penes imposades als màxims responsables de la institució: 9 anys i 8 mesos de presó i multa de 4,1 milions per a Millet, i 7 anys i mig de presó i multa de 2,9 milions per a Montull, a més de tornar els milions saquejats.
Els pocs canvis que va introduir van consistir a rebaixar en mig any la condemna de l’exresponsable financera del Palau Gemma Montull, que no ha ingressat a la presó, i la de l’extresorer de CDC Daniel Osàcar, a qui el setembre del 2020 van donar el tercer grau.
Millet i Montull van conjuminar un entramat delictiu entorn del Palau de la Música que els va permetre desviar o apoderar-se de més de 23 milions d’euros entre el 2000 i el 2009 (sense comptar les comissions pels tripijocs amb CDC, valorats en 6,6 milions). Amos i senyors de l’entitat, van moure fons al seu gust entre la fundació, l’Orfeó Català i l’Associació del Cor de Cambra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia