Llop retreu al PP no saber si votarà amb Vox i que el CGPJ faci 1.562 dies que no renova

La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha aprofitat la seva compareixença voluntària davant la Comissió de Justícia per retre compte del compliment dels seus compromisos ministerials per carregar contra el PP per no haver aclarit quina posició adoptarà en la moció de censura de Vox, que es debatrà la setmana vinent, i, fonamentalment, per incomplir la Constitució amb la no-renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa 1.562 dies que té el mandat caducat.

Llop, que va destacar que s’han complert dos terços dels seus compromisos i el terç restant està en tràmit, va assegurar que si es pretén esperar alguna cosa del principal partit de l’oposició, sense saber si són «lleials d’aquesta dreta més extrema», «l’espera pot ser molt llarga». Va recordar que la no-renovació de l’òrgan de govern dels jutges és «únicament responsabilitat del grup parlamentari popular», perquè és necessària la majoria de tres cinquens per poder nomenar els nous vocals.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Va exigir al PP tornar «al consens inconstitucional», perquè «el debat ja no és només la no-renovació del CGPJ, sinó el respecte a la Constitució», i es va preguntar si el PP respecta la separació de poders o els candidats que fa que esperen des del 2018 la seva designació, que han pogut deixar de voler incorporar-se al Consell o fins i tot han mort.

Pujada del 14,76%

La ministra, a continuació, va anar desgranant els avanços del seu ministeri, sense ometre la vaga dels lletrats de l’Administració de Justícia, amb qui va dir que havia mantingut més de 30 reunions amb els seus representants. Va assegurar que «tothom té el dret d’adoptar mesures de conflicte col·lectiu si considera que les seves condicions de treball no són adequades, però potser hagin d’explicar què no és adequat d’una pujada salarial d’un 14,76%». La ministra va voler incidir en el fet que les propostes maximalistes, com les que suposen un increment de 1.000 euros per nòmina, no suposen la base per a una entesa mínima.