Comitè d’investigació

L’independentisme denuncia que el Govern espanyol i el Congrés torpedinen la missió Pegasus del Parlament Europeu

La delegació d’eurodiputats es reunirà dimarts amb el president Pere Aragonès i la consellera Meritxell Serret

L’independentisme denuncia que el Govern espanyol i el Congrés torpedinen la missió Pegasus del Parlament Europeu
3
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Enmig d’un dia festiu i del debat de la moció de censura de Vox, arribarà aquest dilluns a Madrid la missió del Parlament Europeu que investiga l’espionatge amb Pegasus. Els grups independentistes acusen el Govern espanyol i els grans partits del Congrés de voler torpedinar la vista amb una agenda que dificultarà les reunions amb l’Executiu i també amb la Cambra baixa. La delegació comunitària es trobarà a la capital el 20 i el 21 de març. Però dilluns és festiu a Madrid i el Congrés estarà tancat, mentre que dimarts a les nou del matí comença el debat de la moció de Tamames.

Per aquesta raó, ERC, Junts i la CUP –juntament amb l’ANC i Òmnium– han enviat una carta al comitè d’investigació de la UE per denunciar aquests «obstacles» i demanar que es mantingui la missió. Acusen el PSOE, el PP, Ciutadans i Vox d’intentar «eliminar proves» i de contribuir a la «desinformació», així com també de jugar amb el calendari per dificultar la feina dels eurodiputats. Creuen que el fet de convocar la moció dimarts i comunicar-ho només sis dies abans de començar no és casual. A més, també demanen que es reconsideri allargar la visita, fer aturada a Barcelona i incloure en les reunions més víctimes del conegut com a Catalangate.

La CUP parla directament de «boicot» i «obstrucció» i acusa Pedro Sánchez i Meritxell Batet de buscar «excuses» per no rebre els europarlamentaris. Des de Junts lamenten que el Congrés prefereixi un «circ» amb l’extrema dreta abans de «retre comptes» amb el Parlament Europeu. I fonts d’ERC també veuen «pressions» dels grans grups per fer caure la missió.

Malgrat això, tot apunta que la missió seguirà endavant. Segons fonts europarlamentàries, alguns grups com el PP van proposar posposar la visita, però a hores d’ara sembla que seguirà endavant, perquè difícilment es podria reprogramar dins dels terminis marcats pel Parlament Europeu. A l’abril s’acaba el període d’investigació i es necessitaria una majoria, que ara no sembla possible, per demanar-ne una ampliació.

Aragonès es reunirà amb la missió

Amb tots aquests obstacles, encara no hi ha una agenda definitiva de la missió, que previsiblement no quedarà tancada fins aquest divendres. El que sí que s’ha confirmat és una reunió dimarts del president Pere Aragonès i de la consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, amb la delegació d’europarlamentaris. El mateix Aragonès ho va confirmar durant el seu viatge a Llatinoamèrica. Va assegurar que seria on fes falta per denunciar la «vulneració de drets» dels espiats i la nul·la «protecció» del sistema judicial espanyol.

Notícies relacionades

També està previst que els eurodiputats es reuneixin amb entitats com Amnistia Internacional, amb una delegació de la comissió d’investigació sobre Pegasus del Parlament de Catalunya (formada pels tres partits independentistes, el PSC i els Comuns), amb el Defensor del Poble o amb l’exdirectora del CNI que va aprovar aquests espionatges, Paz Esteban. Es va sol·licitar també una reunió amb jutges, però fonts parlamentàries asseguren que la majoria l’han declinat. Tot això se celebrarà a l’oficina del Parlament Europeu a la capital espanyola.

Aquest espionatge, conegut com a Catalangate, va afectar al voltant de 60 persones vinculades a l’independentisme, entre les quals polítics com Pere AragonèsCarles PuigdemontLaura Borràs i Oriol Junqueras, i múltiples advocats i activistes. 18 ho van ser amb aval judicial, com l’actual president. El cas va suposar un dels principals episodis de distanciament entre el Govern espanyol i els seus socis d’Esquerra, i va arribar a congelar el diàleg amb la Generalitat durant tres mesos.