Mor Fèlix Millet, condemnat per l’espoli del Palau de la Música

L’exresponsable del Palau de la Música Fèlix Millet ha mort aquest dijous als 87 anys, segons han informat fonts coneixedores. Millet, condemnat per l’espoli de l’entitat cultural, complia una pena de nou anys i vuit mesos de presó per apropiar-se més de 23 milions d’euros de la fundació (dels quals només n’ha tornat la meitat), i ha mort a la residència on vivia i on va tornar fa pocs dies després d’anades i vingudes del centre penitenciari de Brians a causa de la seva complicada situació de salut.

Millet va ser durant una època l’engranatge del finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a l’haver utilitzat el Palau com a canalitzador de les comissions de Ferrovial cap aquest partit a canvi d’obres públiques. Com va dir el fiscal Emilio Sánchez Ullde durant el judici pel saqueig de l’auditori barceloní: «Sembla, i és trist, que la bandera justifica qualsevol atropellament amb la cartera».

La Conselleria de Justícia va flexibilitzar el gener d’aquest any el règim penitenciari de l’exresponsable del Palau de la Música i li va permetre complir el tercer grau en una residència privada triada per la seva família, sense haver de pernoctar a la presó, a causa dels problemes de salut que patia. No obstant, al cap d’un mes, concretament el 16 de febrer i a causa d’un recurs del fiscal, va tornar a ingressar a la presó. No obstant, fa pocs dies el jutge li va avalar de nou que anés al geriàtric, on ha mort.

Causes pendents

Millet ha mort lluny de tornar al Palau de la Música els milions d’euros que va ser condemnat a pagar i les multes fixades en sentència. Fins ara, l’entitat ha recuperat només 12 dels 23 milions d’euros gràcies als béns embargats als processats. A més, Millet ha mort amb dues causes obertes per ocultar a la justícia ingressos procedents de lloguers i per la desaparició de diversos objectes de valor del seu domicili, presumptament amb la intenció d’esquivar la seva obligació d’indemnitzar el Palau de la Música per l’espoli que va perpetrar durant dècades. En una d’aquestes, la fiscalia li reclamava quatre anys de presó per ocultar peces decoratives i altres béns que tenia embargats.

La condemna de Millet i el que va ser la seva mà dreta no està extingida. El Tribunal Suprem, l’abril del 2020, va ratificar les penes imposades per l’Audiència de Barcelona dos anys abans. Bàsicament va confirmar el comís de 6,6 milions d’euros a CDC per tràfic d’influències i les penes imposades als màxims responsables de la institució: nou anys i vuit mesos de presó i multa de 4,1 milions per a Millet, i set anys i mig de presó i multa de 2,9 milions, per a Montull, a més de tornar els milions saquejats. Els pocs canvis que va introduir van consistir a rebaixar en mig any la condemna de l’exresponsable financera del Palau Gemma Montull que va quedar en quatre anys amb multa de 2,6 milions d’euros, tot i que no ha ingressat a la presó, i la de l’extresorer de CDC Daniel Osàcar que va passar de quatre anys i cinc mesos a tres anys i mig.

Despeses particulars

Millet i Montull van conjuminar un entramat delictiu entorn del Palau de la Música que els va permetre desviar o apoderar-se de més de 23 milions d’euros entre el 2000 i el 2009 (sense explicar les comissions pels tripijocs amb CDC, valorats en 6,6 milions). Amos i senyors de l’entitat, van moure fons al seu gust entre la fundació, l’Orfeó i l’Associació del Cor de Cambra.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Entre l’ús i gaudi d’aquests fons va quedar acreditat que els dos anteriorment prohoms de Barcelona van carregar a l’entitat cultural pràcticament tres milions d’euros per les obres efectuades als seus domicilis o els d’algun dels seus familiars. Consten per exemple reformes a les cases de Millet a Barcelona i l’Ametlla del Vallès, a la de Teià de Montull o a la de la seva filla, qui va camuflar molts dels pagaments en factures falses sota un arxiu al seu ordinador que portava per títol ‘Els Vikings’ i que ha permès als magistrats fer servir la ironia en la seva sentència: «Resulta significatiu que decidís utilitzar per identificar el contingut de l’esmentat arxiu el nom d’antics pobles nòrdics famosos pels seus saquejos i pillatges».

Els jutges també van considerar provat un dispendi de 648.000 euros que els dos principals condemnats van dedicar a viatges, amb destinacions tan variades com Mèxic, Galícia, el Caire, Kenya, Nàpols, les Maldives, Santo Domingo, Sant Petersburg, la Polinèsia. A la qual cosa s’han de sumar donacions a polítics exconvergentes (Àngel Colom i a Esteve Escuer), l’abonament de 164.269 euros a càrrec de la fundació pels «ostentosos enllaços» de les dues filles de Millet el 2000 i el 2002.