Frau a les casernes: les preguntes i respostes del cas de corrupció en les obres contractades per la Guàrdia Civil

De fet, els dos processos judicials convergeixen en un mateix punt, l’empresari canari Ángel Ramón Tejera de León, conegut com a ‘Mon’, que ja apareixia en el sumari de la trama de presumpte corrupció en forma de favors i adjudicacions a les Canàries i que és la peça clau del frau de les casernes: les seves empreses eren les que van fer les obres que ara són sota lupa, ja que en molts casos o bé no es van arribar a portar a terme o no es van executar del tot. A més, el general Espinosa va ser qui va posar en contacte el constructor canari amb el tinent general Jarava.

El cas, destapat en exclusiva per El Periódico de España, aquest diari i els mitjans del Grup Prensa Ibérica, està sent instruït pel Jutjat d’Instrucció 3 de Madrid, que encara espera el peritatge que es faci a les casernes de tot Espanya per comprovar si els imports que es van pagar a les empreses de ‘Mon’ es corresponen amb les obres fetes. La jutge haurà de lligar els suposats delictes comesos pels quatre imputats en un cas del qual encara hi ha tants dubtes com certeses.

¿Qui són els investigats?

El més important és el tinent general Pedro Vázquez Jarava, que va ser un dels càrrecs de més rang de l’institut armat fins que va entrar en la reserva a finals del 2018. Segons l’informe d’Afers Interns de la Guàrdia Civil que va obrir el cas, qui era responsable de la Subdirecció de Suport va ordenar a comandàncies de fins a vuit províncies contractar amb les empreses de Tejera de León. A més, va parar un primer intent d’investigació d’Afers Interns argumentant que no apreciava l’existència de delicte en les obres. Un altre dels imputats és el tinent coronel Carlos Alonso, responsable de la Comandància d’Àvila des del maig del 2015 fins al novembre del 2017, una època en què l’empresari canari va aconseguir 27 contractes per valor de 170.000 euros. Alonso, segons diversos testimonis, hauria ordenat al seu torn contractar amb ‘Mon’ i hauria arribat a donar llum verda per pagar factures d’obres no executades. El tercer imputat és el mateix ‘Mon’, que a Arrecife té un altre procediment obert acusat de frau fiscal per 162.000 euros. Hi ha a més un quart imputat: un professional alacantí autònom de la pintura subcontractat per ‘Mon’ per fer la feina, Salvador G. E.

¿De què se’ls acusa?

En principi estan acusats de malversació i falsedat documental, tot i que els agents d’Afers Interns al principì van atribuir a Jarava fins a cinc delictes: els dos esmentats, més suborn, tràfic d’influències i prevaricació administrativa.

¿Hi pot haver més imputats?

No està descartat, tot i que sembla poc probable. La jutge està pendent que arquitectes peritin els aquarteraments on es van fer les obres investigades, en concret desenes d’instal·lacions a Algesires, Albacete, Àvila, Alacant, Badajoz, Castelló, Huelva, Jaén, la Corunya, Toledo, Tenerife, Valladolid i Múrcia. Per ara, la jutge s’inclina per no imputar els caps de les comandàncies investigades que van donar el vistiplau a les obres fetes malgrat que en alguns casos no es van arribar a acabar. Tampoc els ha citat com a testimonis per ara.

¿Quants contractes es van donar a les empreses de ‘Mon’?

La secció d’Afers Interns de la Guàrdia Civil ha posat la lupa sobre corrupteles en 193 obres amb un import total de 2.964.761,05 euros, tot i que l’import total que va facturar l’empresari canari van ser 3,3 milions d’euros. Les reformes es van executar entre el 12 de març del 2014 i el 10 d’abril del 2019.

¿Com es donaven els contractes?

Els contractes més importants es gestionaven sempre perquè no superessin els 50.000 euros que marca la diferència entre un contracte menor i una adjudicació ordinària. No obstant, el mètode preferit va ser el ‘trossejament’ de les obres en adjudicacions inferiors a 5.000 euros per aprofitar-se d’un mecanisme de la Guàrdia Civil anomenat avançaments de caixa fixa en què el cap de la comandància pot adjudicar a dit quantitats petites per a despeses corrents.

En els contractes de cert volum, es presentaven simulant competir les empreses Solocorcho, Canarycork, Impermecork i Angrasurcor... totes del mateix empresari: Mon Tejera. Competint només contra si mateix, sempre guanyava el concurs.

¿Hi va haver enriquiment il·lícit dels guàrdia civils implicats?

La investigació d’Afers Interns no ha pogut determinar-ho. En el cas de Carlos Alonso, la Guàrdia Civil sí que va calcular que el tinent coronel va ingressar 21.000 euros en efectiu, amb una procedència que «no s’ha pogut determinar», una cosa negada per la seva defensa, que considera acreditat l’origen dels diners. Els agents sí que van comprovar que Jarava va rebre prebendes de l’empresari canari en forma de viatges a Cadis i les Canàries i a dues finals de la Champions League.

¿Qui farà els peritatges de les casernes i quan?

Uns pèrits de la Direcció General del Patrimoni (dependent del Ministeri d’Hisenda) certificaran la principal sospita d’Afers Interns: que els treballs encarregats no es feien, o es feien deficientment, o que es pressupostaven i cobraven més metres de mur pintat, paret demolida o coberta arreglada dels que realment es feien. La qüestió és que la jutge mirava des de fa almenys vuit mesos d’obtenir informació d’aquestes comprovacions, imprescindible per poder continuar avançant en la investigació. El peritatge s’ha retardat en el jutjat perquè al principi es va contractar una arquitecta per fer les comprovacions a Àvila, i a l’ampliar-se a 13 comandàncies l’assumpte ha de correspondre al departament d’Hisenda al ser el competent en controls de la despesa per obres en serveis públics.

¿El cas s’investigarà al Congrés?

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Sí. El PSOE va pactar dimarts passat amb ERC i EH Bildu que no es crearà una comissió ad hoc per tractar el frau a les casernes, sinó que s’aprofundirà en les comissions ordinàries del Congrés d’Interior i Qualitat Democràtica, en què seran citats a declarar càrrecs d’Interior i de la Guàrdia Civil. 

El cas ha anat adquirint relleu polític amb les inculpacions que alts càrrecs de l’actual equip del Ministeri de l’Interior han fet públicament contra els seus antecessors en el ministeri que dirigia el ministre del PP Juan Ignacio Zoido.