Els contractes nyap a les casernes de la Guàrdia Civil: pintar sense treure els quadros, salnitre a les parets, falta d’endolls...

L’adjudicació a les empreses d’Ángel Ramón ‘Mon’ Tejera de León dels contractes per condicionar les casernes de tretze comandàncies de la Guàrdia Civil a tot Espanya –que es van incrementar després del nomenament, a finals del 2015, del tinent general Pedro Vázquez Jarava com a subdirector general de Suport– va tenir com a conseqüència tot un rosari de nyaps i deficiències a les dependències de l’institut armat, com la realització de treballs de pintura sense retirar abans els quadros de les parets, l’aparició de taques de salnitre després de la intervenció i la falta d’endolls a les habitacions reformades.

A l’espera de l’informe pericial que ha de realitzar Patrimoni Nacional sobre la totalitat dels locals afectats per les obres, que van permetre a ‘Mon’ facturar fins a 3,3 milions d’euros, el sumari de la causa judicial per falsedats i prevaricació en la contractació d’obres a les casernes al qual ha tingut accés aquest diari permet acreditar molts d’aquests nyaps a les obres realitzades.

En el cas de les 26 casernes de la província d’Àvila, els nyaps es detallen tant a l’informe que va entregar l’agost de 2019 la pèrita arquitecta comandada pel jutge d’Àvila que va iniciar la investigació com a les declaracions dels responsables de les casernes afectades.

A Arenas de San Pedro, per exemple, el cap de comandament va reconèixer en les seves declaracions als investigadors d’Afers Interns que els treballs van ser «un nyap, ja que ni tan sols van retirar els quadros penjats a les parets». El responsable de les dependències a Pedro Bernardo va realitzar un relat similar i va afirmar que els treballadors de ‘Mon’ «únicament van pintar la cambra de portes i ni tan sols van treure el quadro de Rei», i posteriorment va afegir que es van presentar dos homes que van trigar a fer aquesta tasca entre una hora i una hora i mitja.

Casernes de dos colors

Aquesta manera d’operar, sense treure els elements de les parets, es va repetir en altres casernes, com a El Barco de Ávila, on sí que es van retirar alguns cartells per insistència del cap de comandament. Als guàrdies d’El Tiemblo els va sorprendre que els pintors no moguessin l’armari del despatx del comandant abans de posar-se a pintar i que únicament pintessin el tros de paret que aquest moble deixava al descobert. En un altre poble, El Barraco, els treballadors de ‘Mon’ van deixar la caserna pintada de dos colors, ja que van utilitzar el blanc quan la resta de les dependències eren de color crema, mentre que en altres aquarteraments es va utilitzar la brotxa sense polir la paret ni retirar ni tan sols les grapes que hi havia en diverses superfícies.

Una altra de les declaracions que Afers Interns destaca com a rellevant és la del cap de comandament de la caserna de Navarrendonda de Gredos, que va manifestar que «els operaris que van fer les obres es van presentar sense material de pintura», de manera que se’ls va haver d’ajudar a l’hora de comprar els productes en comerços de la zona. Els agents també van haver d’acompanyar-los per al «lloguer de la maquinària i fins i tot per als hotels d’allotjament, ja que no disposaven de cap material».

Malgrat que ‘Mon’ va declarar davant d’Afers Interns que els encarregats de dur a terme els treballs a les casernes d’Àvila eren quatre persones, la realitat és que, en converses amb els subordinats del cap de la comandància i també imputat en aquesta causa Carlos Alonso, l’empresari va confessar que un dels treballadors va ser acomiadat per motius professionals i que un altre va agafar la baixa voluntària; per tant, al final van acabar fent les tasques de pintura dues persones: un empleat sud-americà i un sergent de la Guàrdia Civil ja retirat».

Els nyaps es repeteixen al llarg de l’extens informe de la pèrita arquitecta, que va descobrir que en alguns casos es podia haver cobrat per sobre del 40 i 50% del preu de les obres executades utilitzant la base de preus del Col·legi Oficial d’Aparelladors de Guadalajara. 

Segons apunta l’experta, a la caserna de Navarredonda de Gredos s’hauria d’haver instal·lat suro projectat a l’exterior del sòcol de l’edifici, però ni es va fer ni es va impermeabilitzar la coberta, tot i que es va cobrar. De fet, els obrers de les empreses de ‘Mon’ van deixar sense arreglar «importants desperfectes visibles a la façana posterior». En aquest cas, les obres de l’empresari canari van facturar 41.302 euros quan només en van executar 20.842. 

Falta de previsió

La llista d’errors i de desperfectes no arreglats és molt extensa. A les obres de la caserna d’Árevalo  no es va deixar previst cap endoll d’assecador de mans, tal com apunta la pèrita, que destaca que això ara serà «més car i demostra falta de previsió». A Adanero van treure els cartells dels extintors però van deixar la pintura de color beix que hi havia sota, deixant-lo sense pintar de blanc, com la resta de l’habitació. 

A Cebreros, alguns dels nyaps eren restes de cinta de carrosser en llocs on s’havia treballat i que la pintura del despatx del comandant de lloc tingués diferents tonalitats, una mostra que no es va pintar sencera. A Arenas de San Pedro es van deixar taques de salnitre en algunes de les parets suposadament repintades. Una altra de les «estafes» és l’ús del producte «estrella» per impermeabilitzar, que, segons el tinent coronel Alonso, hauria justificat la contractació de les empreses canàries per fer les obres, malgrat estar tan allunyades de l’entorn en què estan situades les casernes. Suposadament, ‘Mon’ disposava d’«un producte únic i nou per combatre les humitats» dels edificis i que tenia un component de suro.

No obstant, els peritatges i les declaracions han acreditat que cap de les obres d’impermeabilització de façanes i cobertes mitjançant l’aplicació de suro projectat pel contractista Ángel Ramón Tejera de León compta amb la garantia de deu anys que ofereix l’empresa que fabrica aquest material, el Decoproyec.

Queixes a Alacant i a Castelló

Els nyaps es van estendre també per casernes reformades per ‘Mon’ al País Valencià. Així, consta que un comandant de la caserna de Jacarilla (Alacant) va arribar a enviar el 2016 un correu electrònic per deixar constància per escrit de les seves queixes sobre la fusteria metàl·lica de reixes exteriors realitzada en aquesta comandància. «Només s’ha pintat de negre la part exterior de les reixes (no se n’ha pintat l’interior, ja que es veu òxid en algunes zones)», indica aquest correu.

Així mateix, va recalcar que a la façana principal s’havien pintat zones «sense haver sigut sanejades prèviament». «No han sigut picades ni s’hi ha aplicat cap mena d’armadura de fibra», va afegir, mentre relatava també que s’apreciaven «esquerdes» en diverses finestres. I va afegir: «Quant al pal de la bandera, queden parts sense pintar de negre».

D’altra banda, un capità que va estar destinat a la caserna de Vall d’Uixó (Castelló) va assegurar també que hi havia una sèrie d’obres que es van facturar però no van arribar a executar-se, mentre que les que sí que es van realitzar no les van efectuar treballadors professionals: «Gairebé tots els vidres van quedar amb restes de projectat i, amb el temps, alguns punts es van anar escantellant».

Notícies relacionades

Un anònim va desencadenar la investigació de la Guàrdia Civil sobre corrupció en obres de les seves casernes

Com més població, més recursos

En el cas de la comandància de Tenerife, els investigadors organitzen les obres defectuoses en cinc blocs. Van detectar, concretament, vuit casos en què no es va executar alguna de les unitats facturades per Angrasurcor, per Solocorcho (empreses de ‘Mon’) o pel pintor subcontractat a Alacant (també investigat en la causa), per les quals s’havien cobrat 38.727 euros per picar, retirar la runa i enlluir les parets dels aquarteraments de la Victoria, Santa Cruz de Tenerife, Puerto de la Cruz, Los Llanos de Aridane, Fasnia i Icod dels Vinos.

En deu casos més, l’actuació de les empreses només es va limitar a zones puntuals, malgrat que s’havia facturat per 51.078 euros. També es van detectar dos casos en què el nombre d’unitats d’obra està «sobredimensionada» per un total de 70.859 euros a Playa Santiago i a La Laguna, ja que les superfícies facturades eren superiors a les reals de les casernes. D’altra banda, a Los Llanos de Aridane i a Valverde del Hierro es parla d’«execució deficient» al no aplicar-se la resina que constava a la factura, malgrat que es van cobrar 13.546 euros per la pintura de la façana.