L’independentisme acusa el Govern d’espionatge il·legal davant la missió europea sobre Pegasus

La missió del Parlament Europeu sobre el ciberespionatge amb Pegasus ha desembarcat aquest dilluns a Madrid. Nou eurodiputats se citen entre avui i dimarts amb polítics, membres d’ONG i periodistes per indagar en l’ús d’aquest ‘software’ espia israelià que posa en perill la política dins de la Unió Europea (UE). Sota la batuta del popular Jeroen Lenaers, president de la comissió d’investigació, i de la ponent de l’esborrany d’informe, la liberal holandesa Sophie in t’Veld, la delegació ha arribat a Espanya, el seu últim destí després d’haver-se desplaçat a Israel, Polònia, Grècia, Xipre i Hongria, en plena polèmica perquè cap ministre del Govern s’hi citarà, sent Pascual Navarro, secretari d’Estat per a Assumptes Europeus, el màxim representant de l’Executiu que els atendrà en el seu viatge.

L’esborrany elaborat per la comissió de l’Eurocambra apuntava a la possible implicació del Marroc en l’espionatge al president del Govern, Pedro Sánchez, i a dos dels seus ministres Margarita Robles (Defensa) i Fernando Grande-Marlaska (Interior), mentre assenyalava que «no és possible establir» l’amenaça a la seguretat nacional que va invocar el cap de l’Executiu per justificar l’espionatge a 18 independentistes, tot i que una investigació de Citizen Lab va afirmar que hi havia més de 60 polítics, advocats i activistes espiats a Catalunya. 

El cara a cara

En una sala de l’oficina del Parlament Europeu a Madrid, s’han trobat cara a cara la delegació catalana i l’europea. En nom de la comissió sobre Pegasus al Parlament han comparegut Òscar Aparicio (PSC), Marta Vilalta i Josep Maria Jové (ERC), Albert Batet i Josep Rius (Junts), Montserrat Vinyets i Xavier Pellicer (CUP), Lucas Ferro (En Comú Podem) i, malgrat haver accedit a l’edifici, no ha acudit a la sessió Alberto Tarradas (Vox). Els independentistes han acusat el Govern d’haver-los espiat il·legalment, «sense autorització judicial», acollint-se a l’informe de Citizen Lab, i han carregat contra l’Executiu per «obstruir», «menystenir» i «boicotejar» la recerca d’explicacions sobre l’impacte de Pegasus, i han demanat «transparència» i han dipositat «confiança» que la comissió indagui fins al fons de la qüestió.

Per la seva banda, el representant del PSC ha posat en dubte l’informe –una cosa que ha sorprès la impulsora de l’esborrany, que li ha recordat que aquesta entitat ha permès destapar fins a 50.000 casos arreu del món, més enllà de l’independentisme– i ha negat que les autoritats de l’Estat es posin de perfil.

Qui va ser ministre de l’Interior del Govern de Mariano Rajoy en ple apogeu del procés (2016-2018), Juan Ignacio Zoido, ara eurodiputat i membre de la missió, ha criticat les aportacions dels sobiranistes i ha defensat que Espanya és una democràcia «plena», en la qual hi ha «divisió de poders i la garantia d’independència del poder judicial». D’aquesta manera, ha desafiat les víctimes de l’espionatge a portar els seus telèfons mòbils davant la justícia, mentre que des del PPE han assegurat que no se senten menyspreats pel Govern, tot i que no es reuniran amb ministres de l’Executiu perquè al·leguen que el cas està judicialitzat. «Quan ens els demanin, els entregarem», ha replicat Jové sobre els telèfons, repassant la cadena judicial i reclamant que es desclassifiquin els documents del CNI.

En una entrevista prèvia, a Onda Cero, Zoido ha defensat que es punxin telèfons «quan s’espia per investigar un delicte» com amb l’independentisme. «La seguretat nacional no pot amb tot», ha contestat Rius, en un tens intercanvi que ha acabat amb la petició d’una última paraula de l’exministre que no s’ha atès per falta de temps, però que Zoido ha volgut pronunciar mentre s’aixecaven els assistents: «Espanya és una democràcia».

La cita amb Aragonès

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

ERC, Junts i la CUP sostenen que, a part de ser festiu a Madrid, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va programar el debat sobre la moció de censura de Vox amb l’objectiu d’allunyar el focus de la missió sobre Pegasus per a aquest dimarts, quan se citarà amb el president Pere Aragonès, la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, i el candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall. El cap del Govern aprofitarà el moment per dir que va ser espiat «per raons polítiques», en una trobada que ha sigut criticada per Junts perquè no hi estan convidats, malgrat haver format part de la delegació d’aquest dilluns, tenir membres en la comissió de Defensa del Congrés que també tindrà la seva cita amb la missió europea i d’haver comparegut de manera conjunta a posteriori al Centre Cultural Blanquerna.

El conegut com a Catalangate va suposar un dels principals episodis de distanciament entre el Govern espanyol i els seus socis d’Esquerra, i va arribar a congelar el diàleg amb la Generalitat durant tres mesos. A més, la qüestió ha costat a Sánchez més d’una reprimenda des de l’exterior, i més enllà de l’Eurocambra, com la de l’Organització de les Nacions Unides i, fa just una setmana, l’Audiència de Barcelona va acceptar un recurs d’ERC i va ordenar citar la directora del CNI, Espeanza Casteleiro, perquè donés explicacions sobre la compra del programa Pegasus.