Les claus de la gira de Pere Aragonès per Llatinoamèrica: dos expresidents i cinc ministres en nou dies

En aquests nou dies de viatge, Aragonès ha celebrat 35 reunions, actes, anuncis i entrevistes al llarg dels 26.231 quilòmetres recorreguts que l’han portat a les quatre capitals d’Estat (Bogotà, Montevideo, Buenos Aires i Santiago de Xile) i, també a la localitat colombiana de Villavicencio i a La Plata (Argentina).

Ha fet set reunions amb governs nacionals i s’ha entrevistat amb cinc ministres. El de Relacions Exteriors i el d’Hisenda de Colòmbia (Álvaro Leyva i José Antonio Campo), tots dos a la seu presidencial del palau Nariño, amb el ministre en cap del Gabinet argentí, Agustín Rossi, a la Casa Rosada, la seu presidencial argentina i, finalment amb els titulars dels ministeris xilens d’Hisenda (Mario Marcel) i Economia (Nicolás Grau).

A més, Aragonès es va entrevistar amb dos excaps d’Estat, la guardonada Bachelet i l’uruguaià Pepe Mujica.

Pel que fa al següent nivell d’administració, l’agenda d’Aragonès ha inclòs fins a sis governadors regionals o alcaldes. A Colòmbia, el governador de la província de Meta, Juan Guillermo Zuluaga, i l’alcalde de Villavicencio, Juan Felipe Harman.

A l’Uruguai, l’Intendent de Canelones i precandidat a les eleccions presidencials pel progressista Front Ampli, Yamandú Ordi. A l’Argentina, el president es va reunir amb el governador de la província de Buenos Aires (amb més 19 milions de persones de població), Axel Kicillof. Finalment a Xile, els amfitrions del republicà van ser l’alcaldessa de Santiago de Xile, Irací Hassler, el Governador de la Regió de Los Lagos i president de l’Associació de Governadors i Governadores Regionals de Xile, Patricio Vallespín.

Més enllà de les relacions institucionals pròpies d’un viatge d’aquest tipus, i en les quals s’emmarquen bona part dels contactes abans detallats, un dels principals objectius d’aquest viatge era abordar la memòria històrica i la defensa dels drets humans. Tot això, és clar, es pot enquadrar en el desig dels republicans que es conegui i reconegui la Generalitat com una impulsora i defensora dels drets fonamentals. Aquesta bona premsa i aquesta assimilació als valors democràtics, entén el Govern, reverteix en una més credibilitat a les seves denúncies, per exemple, sobre el Catalangate, i més atenció a les seves reclamacions per a un referèndum d’autodeterminació.

Així, a Colòmbia, Aragonès es va reunir amb la Unitat de Recerca de Persones Desaparegudes i va participar en un acte en memòria per les víctimes del conflicte colombià. A l’Argentina i Xile, Aragonès va honrar els milers d’assassinats i torturats per les dictadures de la Junta Militar argentina i per la d’Augusto Pinochet. . A la capital argentina es va reunir, així mateix, amb el secretari d’Estat de Drets Humans, Horacio Pietragalla, i amb la jutge Maria Servini, que investiga els crims del franquisme.

La visita a l’Escola Mecànica de l’Armada, l’Esma, centre de detenció i tortures, a Buenos Aires, i la visita a l’antic Estadi Nacional de Santiago de Xile, avui Estadi Víctor Jara, per ser el lloc on es va torturar, mutilar i assassinar el cantautor (junt amb centenars de persones) poc després del cop militar de just fa 50 anys.

Aragonès també ha cobert el terreny econòmic. Així, ha mantingut diverses trobades amb empreses catalanes amb presència a l’Amèrica Llatina, així com reunions que han servit per conèixer i enfortir els vincles econòmics entre Catalunya i la regió. Així doncs, ministres d’Economia a part, el president s’ha entrevistat amb empresaris catalans i colombians a Bogotà; amb la secretària d’Estat de Relacions Econòmiques de l’Argentina, Cecilia Todesca; la planta argentina de l’empresa catalana Roca i la de la firma Leitat, a Xile. Aquest àmbit, així com el cultural, són dos dels eixos principals de treball de la delegació de la Generalitat al Con Sud, inaugurada, en aquest viatge, per Aragonès a Buenos Aires.

Finalment, en l’aspecte cultural, el cap de l’Executiu va visitar el Museu Botero, a Bogotà; els casals catalans de La Plata i Montevideo i la Fundació Roser Bru, artista catalana exiliada a Xile després de la Guerra Civil. En la seva visita a l’Estadi Víctor Jara, per la seva banda, el president va anunciar la celebració a Catalunya del concert ‘Mil guitarres’ en homenatge al cantautor.