‘Fact-check’ al discurs de Tamames en la moció de censura de Vox

«En el seu Govern es van publicar 132 decrets llei, aprovats en els últims quatre anys»: IMPRECÍS

És cert que el Govern de coalició ha superat el rècord d’ús del decret llei d’anteriors executius, però els 132 decrets que cita Tamames són el resultat de sumar també els aprovats entre juny del 2018 i desembre del 2019; això és, el primer Govern de Sánchez en l’anterior legislatura i no amb l’actual Govern. Des d’inicis de legislatura se n’han aprovat 93, mentre que els 43 restants es van aprovar amb l’anterior Govern en solitari del PSOE. En total i fins al 21 de febrer del 2023, en són 136.

El cas de les 65.000 famílies pioneres en l’energia fotovoltaica i la «inseguretat jurídica»: HI FALTA CONTEXT

Tamames va parlar d’«inseguretat jurídica» com un dels problemes del Govern central i es va referir a les 62.000 famílies que van invertir en energia fotovoltaica el 2007 animades per la campanya ‘El sol pot ser teu’ de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE). Agrupades en l’associació Anpier, denuncien la inseguretat jurídica que ha derivat de les retallades que amb caràcter retroactiu es van aplicar sobre els seus ingressos el 2010 i 2013. No obstant, van ser els governs de Zapatero i Rajoy els que van aplicar aquestes retallades, no l’actual Govern de coalició. El que aquestes famílies demanen a l’Executiu del PSOE i Unides Podem és que compleixin la seva promesa electoral de «reparar la situació dels petits inversors perjudicats pel canvi regulatori respecte de la retribució de les renovables».

«L’SMI ha superat el que preconitza la mateixa Comissió Europea: arribar amb l’SMI al 60% del guany mitjà mensual dels treballadors»: CORRECTE

El salari mínim ascendeix fins als 1.080 euros mensuals en 14 pagues (15.120 euros bruts a l’any) i supera el 60% del salari mitjà, tal com recomana la interpretació que el Comitè Europeu de Drets Socials fa de la Carta Social Europea. El salari mitjà a Espanya, segons l’INE, va ser de 2.086,8 euros bruts al mes l’any 2021, última dada disponible; això és, 25.041 euros bruts a l’any. Això suposa que el 60% són 15.024,96 euros, superat en uns 100 euros anuals. 

«No es fa cas des del Govern de la recomanació de l’Airef de retirar 60.000 milions d’euros considerats com a despesa innecessària»: INCORRECTE

Tamames fa una interpretació errònia de les recomanacions de millora de qualitat de la despesa de l’‘Observatori de troballes i propostes de les avaluacions de l’Airef’. Tal com va presentar l’organisme a primers de març, es tracta de propostes i recomanacions que encara no han sigut implementades sobre com millorar la despesa pública en partides pressupostàries per valor de 60.000 milions d’euros, no que hi hagi una despesa innecessària de 60.000 milions d’euros. Segons destaca l’Airef, el Govern central ha rebutjat propostes que afecten 3.240 milions d’euros de despesa pública i estan «en procés» d’altres que afecten 55.890 milions de despesa pública. D’aquí surten els 60.000 milions a què s’ha referit Tamames. A més, les ja implementades afecten 21.870 milions d’euros de despesa pública.  

«L’aigua que estem regalant als nostres germans portuguesos, milions d’hectòmetres cúbics per sobre dels tractats internacionals que tenim pels rius fronterers»: INCORRECTE

Els traspassos d’aigua a Portugal tenen a veure amb el Conveni d’Albufeira, firmat el 1998 i que estableix el marc de col·laboració entre Espanya i Portugal per a la gestió de les aigües de la demarcació hidrogràfica internacional del Duero i fixa els compromisos d’aportació anual. Per tant, és obligatori complir el règim de cabals fixats en el conveni, en especial aquest any hidrològic en què la situació de sequera a la part portuguesa del Duero «és greu». 

«La indústria és el 15% del PIB el 2021 quan el 1970 érem al 30%»: IMPRECÍS

Les dades que ha facilitat Tamames sobre el pes de la Indústria en el PIB espanyol són correctes. No obstant, tot i que es tracta d’una caiguda gradual del sector en les últimes dècades –l’any 2000 era del 18,7%–, des de l’arribada de l’actual Govern, el 2020, ha experimentat una lleugera pujada. El sector va representar el 15,31% del PIB nacional el 2021, davant el 14,7% del 2020. El 2019 va ser del 14,5%.

«Els balanços de criminalitat no són els millors. L’any passat vam tenir un augment del 27,9% en la criminalitat, i vam superar el mig milió de casos»: INCORRECTE

La criminalitat convencional es troba en nivells previs a la pandèmia (1,94 milions d’infraccions penals el 2021 davant 1,98 el 2019), tot i que és encara més alta que el 2021 (1,65 milions), any en què es mantenien restriccions a la mobilitat en horari nocturn. Segons es recull en el balanç de criminalitat del Ministeri de l’Interior, la que sí que ha crescut considerablement és la cibercriminalitat, que és la que fa créixer el total d’infraccions penals (375.000 el 2021 davant les 305.000 del 2021 i les 218.000 del 2020).

No obstant, l’increment entre el 2022 i el 2021 no és del 27,9%, sinó del 18%. La dada a què pot referir-se Tamames és a les infraccions penals del primer trimestre del 2022, que efectivament superaven el mig milió de casos (550.150) i suposaven un augment del 27,9% respecte al primer trimestre del 2021.  

Notícies relacionades

La moció de Vox serveix al Govern per prendre impuls davant el cicle electoral

Tamames, Sánchez i Abascal: l’1x1 de la moció de censura de Vox

«Tenir 1,19 fills per dona és el suïcidi demogràfic. No arribem al torn de reemplaçament de 2,1 fills per dona»: HI FALTA CONTEXT

Alguns experts en demografia adverteixen que s’ha d’anar amb compte amb els discursos que carreguen sobre les actituds reproductives de les dones la responsabilitat de la sostenibilitat d’una població. El llibre ‘Demografía y posverdad’ (Icaria, 2018), coordinat per l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics Andreu Domingo, desmunta alguns dels arguments sobre el ‘suïcidi demogràfic’ o l’anomenada ‘taxa de reemplaçament’. Aquesta última assenyala que un indicador de fecunditat de 2,1 fills per dona és el llindar mínim necessari per a la reproducció de les generacions. En el pròleg, Domingo indica: «Fins i tot en absència de migracions, els demògrafs sabem que aquesta afirmació no és certa, ja que l’esperança de vida té un paper en la reproducció de les generacions i en el manteniment del volum d’una població, de manera que amb una esperança de vida creixent, tot i que l’índex sintètic de fecunditat se situï per sota d’aquest llindar del 2,1, la població no té per què decréixer forçosament, ni de bon tros extingir-se». En aquest reportatge, Michele Catanzaro repassa alguns d’aquests arguments demogràfics que no s’ajusten a la realitat amb els autors del llibre.