Canvis a Interior

El Govern català reestructura els Mossos d’Esquadra i tanca l’‘era Trapero’

Elena veu «lamentables» les crítiques dels socialistes a la nova estructura de la policia el dia «que miren de tapar el Catalangate» davant d’Europa

El Govern català reestructura els Mossos d’Esquadra i tanca l’‘era Trapero’

ACN

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern ha aprovat aquest dimarts el nou decret de reestructuració de la Direcció General de la Policia, que reemplaça al decret vigent des del 2011 i adapta el cos a les noves necessitats de seguretat pública, és a dir, a les noves formes de delinqüència. Tanca, així, una era de la policia catalana, la del postdesplegament, liderada en bona mesura per Josep Lluís Trapero, per afrontar el que ja s’entén com un període de maduresa. El nou horitzó d’aquest decret és el 2030, quan el cos disposi de 22.000 efectius, en lloc dels 18.000 actuals.

Segons fonts del Departament d’interior l’objectiu de la reestructuració és acabar amb un organigrama de funcionament «obsolet de l’any 2011» que no s’adequava en absolut a la realitat d’avui. «Per exemple, han augmentat un 400% els delictes a la xarxa en comparació amb les xifres de fa 10 anys, i a l’estructura del cos això s’ha de recollir». Segons aquesta font, els tres eixos de la nova estructura són: més visió territorial, més tecnologia i més lluita contra violències sexuals i corrupció.

Es pretén, així mateix, «continuar avançant» cap a un cos policial «més social». Per exemple, «guanya pes jeràrquic la part de mediació i diàleg, que passa de ser una àrea a ser una divisió. Això significa més agents i més recursos». També l’àmbit d’atenció a les víctimes passa d’àrea a divisió i es crea específicament una àrea de violències sexuals en la branca d’investigació.

Noves comissaries

Entre les principals novetats introduïdes pel conseller Joan Ignasi Elena destaca la nova Comissaria Superior de Seguretat Ciutadana i la nova Comissaria General de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació que tindrà competències sobre els sistemes i tecnologies de la informació dels Mossos d’Esquadra i treballarà l’àmbit de la ciberseguretat a nivell intern. Aquesta comissaria tindrà dues divisions, la de Sistemes i Telecomunicacions i la de Ciberseguretat.

Així mateix, es crea la nova Regió Policial Virtual, que portarà a terme funcions de policia comunitària en l’entorn virtual, i la Divisió d’Investigació Criminal es dividirà en dues subentitats: la territorial i la central. S’apostarà per la lluita contra el cibercrim, les violències sexuals i la corrupció. La unitat anticorrupció duplicarà els seus efectius, dels 12 actuals a 25.

Nou esquema

De l’organigrama complet es desprèn que la Prefectura de la Policia disposarà de sis comissaries superiors o generals: la Comissaria Superior Territorial, la Comissaria Superior de Seguretat Ciutadana, la Comissaria Superior Tècnica, la Comissaria General d’Investigació Criminal, la Comissaria General d’Informació i la Comissaria General de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)

El nou decret estableix que la Prefectura estarà encapçalada per un comissari en cap, que és el màxim comandament operatiu, així com un subcap executiu, que serà el segon comandament operatiu del cos. De la Prefectura també dependrà directament el seu Gabinet, la Divisió d’Escortes i el Centre de Comandament.

Un dels punts del decret, la reassignació a la Comissaria General de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació del Siltec, el sistema d’escoltes –les ‘punxades’ telefòniques–, ha generat controvèrsia i critiques de l’oposició. L’exconseller Ramon Espadaler, membre del grup parlamentari del PSC-UP, i els socialistes en general van considerar que aquest canvi sobre qui s’encarrega de les escoltes telefòniques suposa una «pèrdua de qualitat democràtica», perquè al no dependre ja de la comissaria general de la policia judicial poden quedar exposades les dades de les interlocutòries judicials. 

Notícies relacionades

La resposta d’Elena va ser irada. «És lamentable que, el dia que el seu partit polític, després de callar i ocultar, mira avui de tapar l’espionatge a la dissidència política [amb referència al Catalangate] es permeten aquest tipus d’afirmacions tan greus». Elena va afegir una mena d’advertència als socialistes: «Les escoltes policials es fan només sota autorització judicial».

Per la seva banda, els comuns han dit que demanaran la compareixença del conseller Elena perquè doni explicacions sobre aquesta reestructuració dels Mossos. Es queixen de la «falta de diàleg i consens» del Govern central i demanen «tranquil·litat i serenitat» per al cos, informa Carlota Camps.