Llarena es reafirma: processa Puigdemont per desobediència i malversació, no per desordres

L’instructor del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha vist reforçat el seu criteri sobre la reforma del Codi Penal pels seus companys de la Sala Segona que van condemnar els líders del procés. Per això s’ha ratificat en el fet que el processament de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont sigui per desobediència i pel tipus més greu de malversació, però no per desordres públics agreujats, com pretenien la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. El magistrat no només ha rebutjat els recursos de les dues acusacions, sinó també els de totes les defenses.

El magistrat esperava la decisió del tribunal que va jutjar el procés per resoldre els recursos de reforma presentats pels fiscals del procés i els Serveis Jurídics de l’Estat contra la seva decisió de no aplicar la nova fórmula del delicte de desordres a Puigdemont i a la resta de fugits processats per sedició i, en canvi, mantenir-los la malversació en la seva modalitat més greu que es pot penar amb fins a 12 anys de presó. Aquest és el cas de l’expresident català i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.

El magistrat s’ha reiterat en els delictes pels quals manté oberta la causa contra els fugits. Nega que això suposi un límit al principi acusatori, com li retreia l’Advocacia de l’Estat, perquè l’ordre de processament només delimita els fets, no la qualificació jurídica que puguin fer les parts de cara al futur judici.

Sense nou suplicatori

Davant el que van al·legar Puigdemont i Comín, que consideren contràries a la seva immunitat com a parlamentaris europeus les ordres nacionals de cerca, captura i ingrés a la presó dictades contra ells, la interlocutòria recorda que el tractat de la UE els atribueix els mateixos privilegis dels diputats i senadors espanyols.

Insisteix que, com que van ser processats el 21 de març de 2018 i no van ser proclamats diputats del Parlament Europeu fins al 13 de juny de 2019, moment en què van adquirir la immunitat, no cal sol·licitar una nova autorització a l’Eurocambra, a través d’un suplicatori, per a la modificació del processament registrada arran del canvi legal que s’ha produït a Espanya. Afirma que aquesta mesura està prevista per protegir el funcionament de la Cambra, no per impedir deslliurar-se de procediments penals oberts anteriorment a l’adquisició de l’escó.

Sense perjudici, explica el jutge, que en un futur els processats fossin privats de llibertat a Espanya, si s’arribés a considerar justificat i eficaç mantenir la seva presó més enllà del temps necessari per rebre’ls declaració. En aquest cas, afegeix, no s’exclouria una autorització perquè puguin assistir a les reunions parlamentàries, com va preveure el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), si és que aleshores no s’ha suspès la seva immunitat.

També descarta l’argument que l’existència d’un altre procediment al Tribunal de Comptes vulnera amb ells el principi del ‘non bis in idem’, que impedeix ser castigat dues vegades pels mateixos fets. El magistrat explica que el procediment de responsabilitat comptable únicament analitza els supòsits en què l’encarregat d’uns fons públics està obligat a retornar-los, sense derivar-se’n cap càstig penal o, en el seu cas, disciplinari. Això fa que els procediments penal i comptable es complementin.

Davant la Sala

La interlocutòria de Llarena, de 51 pàgines, pot ara ser recorreguda davant la Sala Penal en apel·lació. Si aquesta és la via per la qual opten les defenses, el magistrat esperarà a conèixer el seu criteri, tot i que sigui molt improbable que s’aparti del que marca el tribunal del procés, abans de fer un nou pas contra l’exconseller de Cultura Lluís Puig, que és l’únic dels fugits que no és europarlamentari i que, per tant, no té immunitat.

Per això, una vegada el TJUE va declarar que el motiu pel qual la justícia belga va refusar fer-ho no està emparat pel dret europeu, l’instructor del procés podrà tornar a intentar la seva entrega. El tribunal europeu va descartar que es pugui argumentar que el Suprem no és el tribunal competent per jutjar-lo per rebutjar una euroordre. La sentència va establir que només es pot fer davant vulneracions sistèmiques de drets, i sempre que el país reclamant sigui preguntat sobre això.

Per a Puigdemont i Comín, Llarena esperarà a conèixer la segona sentència que està pendent en la justícia europea: la relativa a la seva immunitat. Així, es resoldran les demandes interposades per l’expresident contra el mateix Parlament Europeu per suposadament no haver-lo defensat prou davant el suplicatori de Llarena.

Delicte de corrupció

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

La nova petició per intentar l’entrega de Puig se centrarà en el delicte de malversació de cabals públics, cosa que podria agilitzar la tramitació de la reclamació, al tractar-se d’un delicte dels inclosos entre els propis de la corrupció. No obstant, la defensa argumentarà davant la justícia belga el canvi sofert en la petició d’entrega espanyola, tant en la legislació com en la mateixa euroordre.

Fonts de la defensa de Puigdemont van assenyalar que el seu objectiu davant pròximes reclamacions europees serà intentar acreditar vulneracions sistèmiques de drets per part de la justícia espanyola i, en concret, contra un grup, com argumentaran que és el dels independentistes catalans.