Aragonès demana a la missió europea sobre Pegasus que investigui la «guerra bruta» contra l’independentisme

La missió del Parlament Europeu que indaga en l’ús del ‘software’ espia Pegasuss’ha citat aquest dimarts amb el president del Govern, Pere Aragonès, la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, i l’alcaldable d’ERC per Barcelona, Ernest Maragall, en el marc de la seva doble jornada a Espanya, els quals han reclamat un marc europeu de protecció davant el ciberespionatge. Sense cites previstes amb els membres del Govern central, que es troben al Congrés dels Diputats a causa del debat sobre la moció de censura de Vox, condemnada al fracàs, la seva representació es va limitar a l’audiència d’ahir amb el secretari d’Estat per a Assumptes Europeus, Pascual Navarro.

A les portes de l’oficina de l’Eurocambra a Madrid, Aragonès ha carregat contra el fet que hagi de comparèixer davant de la delegació europea i no al Congrés ni al Senat, perquè no s’ha impulsat una comissió d’investigació sobre l’ús de Pegasus, una cosa que, segons el seu parer, és «una mostra més de com les institucions de l’Estat han deixat sense empara els representants polítics espiats pel simple fet de defensar la independència de Catalunya». En aquesta línia, ha acusat el Govern d’«inacció» i de deixar «desemparades» les víctimes de l’espionatge, un episodi que ha qualificat de «guerra bruta» contra l’independentisme. «Jo no tinc cap coneixement que estigui sota cap investigació per la comissió de cap delicte, tret que el delicte sigui ser president de Catalunya», va asseverar, sentenciant que aquesta vigilància és «un episodi més de repressió».

El cap del Govern català ha exigit que s’assumeixin responsabilitats pel ciberespionatge que, segons un informe de CitizenLab, va afectar més de 60 dirigents polítics i socials, tot i que l’Executiu espanyol només va reconèixer la vigilància a 18 sobiranistes i amb ordre judicial. «Queden moltes preguntes: ¿qui va ordenar l’espionatge i quina informació té?», s’ha preguntat.

Serret, al finalitzar la reunió, va afirmar que la vigilància amb Pegasus «és un tema que no està tancat», sinó que «ocupa i preocupa a nivell europeu», perquè representa una «vulneració flagrant de drets». «Cal que hi hagi uns sistemes de control, de garantia i protecció davant la contradicció que suposa que les institucions que haurien de protegir els ciutadans són les que estan exercint aquest espionatge», va etzibar. Per la seva banda, Maragall va afegir que el Catalangate avala el projecte independentista davant un Estat «estruç» que amaga el «cap» davant l’ocorregut que, segons el seu parer, és una «agressió antidemocràtica».

Trobada frustrada

L’ordre del dia de la missió d’aquest dimarts ha continuat amb Andrés Jiménez Rodríguez, director de l’àrea de Seguretat i Justícia de l’oficina del Defensor del Poble, i també tenia prevista una reunió amb representants de la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats, però aquesta trobada no s’ha celebrat. Els eurodiputats han estat esperant a la Cambra baixa que una aturada en el debat de la moció de censura deixés lloc per a la reunió –informa Juan José Fernández–, però se n’han acabat anant sense que aquesta aturada es produís.

No se n’han anat sense disgust alguns dels integrants de la missió europea, malgrat que, segons fonts socialistes, ja havien sigut advertits fa dies que aquesta jornada seria molt intensa al Congrés. Després d’esperar una oportunitat que no es produïa, i mentre parlava la vicepresidenta Yolanda Díaz al faristol, els membres de la missió del Parlament Europeu han arribat a la conclusió que serà millor deixar per a un altre dia la trobada, potser –i això està sense tancar– per via telemàtica.

Les conclusions

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

La delegació de la comissió va tancar les jornades exigint més transparència en l’esclariment dels casos d’espionatge, però va negar sentir-se «boicotejat» com al·lega l’independentisme sobre la rebuda del Govern. «Instem les autoritats que cooperin ràpidament amb els tribunals per permetre la màxima transparència», va etzibar Lenaers en roda de premsa, tot i que va precisar que «sembla que el marc legal a Espanya està d’acord amb la protecció dels drets fonamentals».

Quant a l’espionatge a Sánchez i a dos dels seus ministres, va apuntar el Marroc, tot i que va dir que no en té «proves»: «Fins i tot tenim interlocutors de la nostra missió avui i ahir que fins i tot es van negar a comentar els possibles vincles amb el Marroc per por de represàlies de les autoritats marroquines. Això per a mi ja ho fa plausible», va concloure el president de la comissió.