El PSC reclama que s’incorpori en els pressupostos del 2023 la residència de Santa Coloma

Hi ha polèmiques que arrenquen en un context de pugna electoral en un municipi, però l’ona expansiva de les quals acaba tenint un impacte al Parlament. És el que li ha passat a ERC amb la segona residència per a gent gran de Santa Coloma de Gramenet que l’alcaldable Gabriel Rufián va prometre de la mà del conseller Carles Campuzano en un vídeo de precampanya. No només l’oposició ha forçat la compareixença del titular de Drets Socials, que haurà de donar explicacions sobre un projecte que la ciutat fa 14 anys que reclama al Govern, sinó que el PSC exigeix ara que, via addenda, s’incorpori la partida per a la seva construcció en els pressupostos d’aquest mateix any.

Així ho ha explicat aquest dimarts l’alcaldessa de Santa Coloma, la socialista Núria Parlon, que la setmana passada va criticar a Campuzano el que considera una «promesa electoralista». La dirigent ha desgranat que en aquesta trobada el mateix conseller va reconèixer que no podia fer planificació de places públiques de residència fins que no tingués dotació pressupostària. La plataforma SOS Gent Gran de Santa Coloma va carregar també contra el fet que ERC vinculi aquest equipament a la seva victòria en les eleccions. A la ciutat hi ha 465 places de residència, però els càlculs del consistori és que en fan falta 1.170.

Ara, amb els comptes aprovats fa tan sols 10 dies gràcies a un pacte entre ERC, el PSC i els Comuns, el partit de Salvador Illa reclamarà que el Govern repari el que consideren un error del conseller i torni a obrir el meló econòmic per incorporar una partida d’entre cinc i sis milions d’euros per garantir la residència pública. Això obligarà els grups parlamentaris a mullar-se sobre aquesta qüestió, ja que es tracta d’una esmena que els socialistes van presentar però que va ser rebutjada en el marc de l’acord i que per tal que s’hi incorpori requeria de majoria. Els socialistes aprofitaran el ple que arrenca aquest dimarts al Parlament per exercir pressió sobre el Govern.

L’objectiu del PSC, asseguren, és que l’equipament estigui assegurat amb independència de qui governi. Parlon ha aprofitat l’ocasió per recordar que en l’última dècada l’Ajuntament de Santa Coloma ha insistit que tenen el solar a disposició per cedir-lo a la Generalitat i que s’iniciï la construcció de la residència. «La construcció del centre i assegurar que les places són públiques és competència del Govern i no nostra», ha insistit. No obstant, els republicans argumenten que això «no és cert» i que l’ajuntament pot també destinar recursos per construir el centre i acordar-ne la concertació de places amb la Generalitat. Es tracta, asseguren, d’una qüestió de «prioritats» i recorden que el govern municipal ha escollit construir-hi una comissaria.

Parlon també ha aprofitat l’ocasió per recordar que la ciutat necessita cinc centres de dia més per garantir que n’hi ha un per districte per poder atendre les persones amb dependència, una demanda davant la qual el conseller, segons Parlon, es va mostrar «receptiu».

Notícies relacionades

Parlon exigeix a Campuzano que demani «perdó» a Santa Coloma per prometre una residència si governa Rufián

Com més població, més recursos

En tot cas, i veient el cúmul de polèmiques que acumula ja la precampanya amb aquest episodi però també amb altres com els que ha denunciat Rufián sobre el veto d’actes d’ERC –el mateix teatre va desmentir que s’hagués negat la sala als republicans per motius partidistes i va apuntar motius d’agenda–, Parlon ha volgut deixar clar que la seva intenció no és caure en el «joc brut» dels «paracaigudistes» d’aquesta campanya. Per ella, un d’ells és Rufián, però també el candidat de Vox, Juan Carlos Segura, que, com Rufián, és diputat al Congrés; i el del PP, el regidor de Badalona Miguel Jurado.

Tot i així, les expectatives electorals dels socialistes a Santa Coloma és favorable. L’objectiu de Parlon, que fa 14 anys que està al capdavant de l’alcaldia, és sumar una tercera majoria absoluta. El seu programa girarà en eixos com ara fomentar la reducció de l’atur, principalment de dones, per reduir indicadors de vulnerabilitat; la promoció de la vivenda pública amb 1.400 pisos socials a l’horitzó i consolidar un model de seguretat que no caigui en els «mantres» de la dreta. Sobre aquesta última qüestió, l’ajuntament lamenta que, dels 13 agents dels Mossos que es va assignar a la ciutat en l’època de Miquel Buch al capdavant d’Interior, ara no en quedi cap.