¿Qui és Ramón Tamames?

La complexió, la figura literària que consisteix a començar amb una mateixa paraula i a acabar de la mateixa manera, no només es dona en el nom de Carrillo i Abascal. També es repeteix en un altre nom i cognoms, el de Fernando Sánchez Dragó. Tots dos van compartir calabós a Carabanchel, el 1956, després d’haver liderat una rebel·lió a la Universitat Autònoma de Madrid. A la seva sortida, Tamames va entrar a militar al PCE, però l’amistat amb Sánchez Dragó es va mantenir fins a l’actualitat. Ara, aquest últim, molt pròxim a Vox, ha tornat per tancar la història. Va ser qui va proposar a Abascal que truquessin a Tamames per a la moció de censura.

Després d’aquella breu reclusió, l’ara candidat a desallotjar Pedro Sánchez de la Moncloa va començar a treballar al Partit Comunista d’Espanya i dues dècades després ja formava part del Comitè Executiu. En aquells anys es va forjar el seu ideari polític i va ser diputat pel PCE al Congrés ja en la legislatura constituent, el 1977, col·laborant en la redacció de la Constitució, i durant la legislatura següent. Va ser el 1981, fins i tot sent parlamentari, que va abandonar el Partit Comunista per divergències amb Carrillo. Aquest últim va sembrar el dubte, ja el 2011, que Tamames «sabia alguna cosa» del 23-F «perquè va fer dues vegades declaracions en favor d’un Govern presidit pels militars».

¿Tamames implicado en el 23F? No lo digo yo. Me lo dijo, quizá en su última entrevista, el propio Santiago Carrillo 👇🏻 https://t.co/iiMLTKy9WV

— Pablo Iglesias 🔻(R) (@PabloIglesias) 23 de febrero de 2023

L’altra moció de censura

Durant aquells anys, Tamames va compatibilitzar el seu escó a la Cambra baixa amb una regidoria a l’Ajuntament de Madrid. Primer, el 1979, va ser elegit pel PCE al consistori de la capital i sota el mandat del socialista Enrique Tierno Galván va ser primer tinent d’alcaldia. Després, quan va marxar del PCE, va ser un dels fundadors d’Esquerra Unida (IU). Ja com a cap de llista d’aquestes sigles va ser reelegit a l’ajuntament el 1987. Dos anys després es va produir el seu primer flirteig amb les mocions de censura.

El Centre Democràtic i Social (CDS) va presentar una moció de censura contra l’alcalde del PSOE Juan Barranco, per substituir-lo per Agustín Rodríguez Sahagún. El bloc PSOE-IU tenia 28 regidors. El d’Aliança Popular i CDS, 27. Tamames va votar a favor de la moció de censura, va deixar Esquerra Unida i es va passar al Centre Democràtic i Social. «A l’obrer de Palomeras, a l’obrer de San Blas, a l’obrer d’Orcasitas l’has enganyat. [...] No et podré creure en la vida, Ramón, m’has decebut totalment», l’esbroncava als passadissos de l’ajuntament el seu company d’IU Félix López-Rey.

EL VÍDEO QUE NI TAMAMES, NI VOX, NI FEIJOO, QUIEREN QUE VEAS
Ramón Tamames ya nos decepcionó. En los barrios nunca entendimos porque abrió las puertas a la derecha en Madrid. Les dió su voto y gobernaron 25 años.
Ahora quieren repetir la fórmula con España. No le subestimen pic.twitter.com/gfohySVCTt

— Félix López-Rey 📢 (@FelixLopez_Rey) 15 de marzo de 2023

Notícies relacionades

Tamames no preveu alteracions sobre el discurs filtrat: «Així m’entendran millor»

Com més població, més recursos

Abans de la seva traïció, Tamames va viure la seva última legislatura al Congrés, del 1986 al 1989. En aquells anys va desplegar la seva faceta ecologista: va reclamar més mitjans de prevenció davant els incendis forestals a l’estiu, va denunciar l’abocament de productes químics al golf de Cadis, es va preocupar pels ossos bruns i, fins i tot, per l’explotació de l’Antàrtida. També va clamar contra la pertinença a l’OTAN i per la «desnuclearització» d’Espanya. El 1989 es va retirar de la política activa, fins ara.

Les últimes dècades

En aquest interval de gairebé 35 anys ha sigut catedràtic d’Estructura Econòmica a la Universitat Autònoma de Madrid. Durant molts anys va estar col·laborant activament en premsa escrita, ràdio i televisió. A més, ha publicat més d’una vintena de llibres. Un dels que més polèmica ha generat és ‘¿Adónde vas, Cataluña? Cómo salir del laberinto independentista’, al qual relata, mitjançant la seva relació epistolar amb l’expresident de la Generalitat Artur Mas i l’expresident del Govern central Mariano Rajoy, la seva proposta després del procés que consistia en el reconeixement de la Nació Catalana, rebaixar al 4% les aportacions de Catalunya a l’Estat i, fins i tot, la creació d’una Agència Tributària Federal.