ERC sondeja el fitxatge de Mercedes Vidal, exregidora d’Ada Colau, per a les eleccions municipals

La incorporació de Vidal suposaria arrabassar a Ada Colau una de les seves regidores clau en el primer mandat, en el qual va dirigir l’àrea de Mobilitat i va presidir TMB. La colíder d’EUiA va ser regidora responsable de Mobilitat entre el 2015 i el 2019, anys en què els quilòmetres d’espai públic dedicats a la circulació exclusiva de bicicletes van augmentar de manera homèrica. A més, va ser ella la que va definir els límits de la primera superilla, la del Poblenou, que va servir de banc de proves per als eixos verds de l’Eixample que s’inauguraran a la capital catalana en uns mesos. Una festa que potser presideixi un nou alcalde.

Tensions amb BComú

La incorporació de Vidal com a impulsora de les superilles a la llista de Maragall no suposaria una incoherència per tal com els republicans s’autoadjudiquen la paternitat del concepte de superilla, Portal de l’Àngel al marge. «Ricard Martínez, quan era regidor de Gràcia, les va posar en marxa al districte. Tot i que amb molt més sentit que el que aplica Colau. Sense testos gegants, ni pneumàtics de tractor, ni terres pintats de coloraines», van asseverar al seu dia, quan creixia la polèmica al Poblenou, fonts republicanes a aquest diari.

Vidal estava ja confirmada en la candidatura de Colau del 2019, com a número 9, quan va anunciar per sorpresa que no hi figuraria, i ho va atribuir a diferències internes a Barcelona en Comú: «Les recents tensions entre comunistes, EUiA i Comuns, tots ells espais que sento com a propis, han acabat per afectar-me en el personal, i situar-me en la contradicció que no puc gestionar de cap altra manera que fent un pas al costat», va escriure en un missatge a Facebook. Les tensions entre les forces d’esquerra van néixer quan EUiA va arribar a un acord, precisament, amb ERC per concórrer de la mà a les eleccions generals d’abril del 2019, un mes abans de les municipals.

Puny de ferro amb els sindicats

Més enllà de carrils-bici i la superilla del Poblenou, a Mercedes Vidal se la recorda per haver sigut, en virtut del seu càrrec municipal, la presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (7.744 empleats) i l’Institut Metropolità del Taxi (10.500 llicències), just en un dels moments amb més conflictivitat laboral.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La vaga de TMB va ser especialment virulenta i els dilluns sense metro es van succeir, fins a 23 en tot just any i mig. Les peticions de dimissió de Vidal es van acumular: començant per la del ple municipal, seguint pel comitè d’empresa del soterrani i acabant per la mateixa ERC.

La vaga de metro

La censura li va venir, fins i tot, des de les bases del seu propi partit, EUiA. Evidentment, també hi va haver qui va valorar la fermesa de Vidal davant les exigències sindicals i qui la compara amb la mostrada en aquest segon mandat per l’administració municipal. La vaga va ser rellevant també per a Colau, que per primera vegada es va trobar en el costat de la patronal en una situació d’aquest tipus, i que va arribar a difondre, en una compareixença amb Vidal, el salari més freqüent dels treballadors de TMB per rebutjar les seves reivindicacions.