Vox fracassa davant Sánchez malgrat l’abstenció del PP

Tot i que se sabia com acabaria el debat, el dia i mig que ha durat ha permès deixar clares algunes realitats que de vegades l’actualitat i el soroll polítics desdibuixen. Primer, que el bloc d’investidura segueix allà i aquesta moció l’ha revifat després de setmanes de durs xocs. I, segon, que el PP necessita Vox i no pot enfadar-lo (com sí que va fer Pablo Casado el 2020 amb el seu ‘no’), perquè en dos mesos se celebren les eleccions municipals i autonòmiques i pot requerir el suport dels de Santiago Abascal per mantenir i reconquerir governs.

El silenci d’Alberto Núñez Feijóo aquests últims dies, sense acusacions ni rodes de premsa en els quals haver de respondre als periodistes, posen en relleu la seva incomoditat amb l’abstenció davant el partit d’ultradreta, un sacrilegi per a alguns dels partits conservadors que veurà aquest dijous a Brussel·les en una reunió del Partit Popular Europeu (PPE). A França i Alemanya, durant dècades, s’ha aïllat l’extrema dreta per intentar ofegar el seu creixement.

Feijóo, amb escó al Senat, va descartar acostar-se al Congrés dels Diputats aquests dies per restar importància a la moció de censura i, aquest dimecres, a primera hora de la tarda, va volar cap a la capital belga per reunir-se amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

L’argumentació de Gamarra

La portaveu del grup parlamentari del PP, Cuca Gamarra, va ser l’encarregada de prendre la paraula pel seu partit i va fer un dels discursos més robustos des que ocupa aquest càrrec, segons els seus companys de files. Gamarra va intentar argumentar l’abstenció: «No votarem a favor d’aquesta moció per respecte als espanyols, i no votarem en contra per respecte a vostè, senyor Tamames», li va dir a l’economista. Les paraules van sonar bé, però Gamarra va obviar la dada: Feijóo va anunciar ja que tenia pensat abstenir-se davant la moció de Vox el 13 de desembre, més de dos mesos abans que se sabés que Tamames seria el candidat. L’abstenció del PP és estratègica i no té res a veure amb el «respecte» al professor Tamames.

Els populars confien que el votant de dretes s’hagi sentit «incòmode» amb el debat. Vox ha presentat, recorden, un «vers lliure» que coincideix només en part amb el seu ideari. «Això no és de ser un partit seriós», deia aquests dies enrere un baró autonòmic.

Tamames va deixar en la seva segona jornada al Congrés algunes frases per a la posteritat, com quan, defensant-se dels retrets cap a Vox per no firmar el Pacte contra la Violència de Gènere, va acusar el Govern central d’utilitzar les dones «com si fossin una moneda de canvi». En aquell moment, Tamames va assenyalar cap a una escultura de l’hemicicle que representa Isabel la Catòlica i va deixar anar: «Quant a dones aquí en tenim una, Isabel la Catòlica, que ja al segle XVI tenia més poder que el mateix rei». Només es va emportar aplaudiments dels diputats de Vox. Abascal tampoc va estar encertat ja que, buscant defensar-se de la mateixa acusació, va assegurar que ell necessita «totes les dones» que l’envolten en la seva vida. Va mencionar la seva àvia, la seva mare i fins i tot la seva dona, de qui va dir només una cosa: «És la que mana a casa».

Un «repàs» portaveu a portaveu

El portaveu del PSOE, Patxi López, va trobar la rèplica ràpidament: «Deuen estimar molt les dones lliures, però han votat en contra de tots i cadascun dels avanços que els han permès la llibertat». López va ser el primer que va rebre els clatellots dialèctics que l’economista va deixar anar en el «repàs» que va fer a tots els portaveus dels grups parlamentaris que havien fet ús de la paraula entre dimarts i dimecres. El candidat de Vox els va criticar que converteixin les sessions parlamentàries en «mítings» i els va recomanar que prenguin «càpsules de cafinitrina» per evitar que tinguin un infart.

Segons Tamames, el Govern central té el «virus» de la «síndrome de la Moncloa» i Sánchez es pensa que ho està fent «molt bé», tot i que havia deixat sense respondre, va apuntar, moltes de les qüestions que li va plantejar. En concret va recordar que no va aclarir el seu canvi de posició davant el Sàhara i per què no s’ha votat al Congrés l’enviament d’armes a Ucraïna.

El pare d’Errejón

A Gamarra (PP) li va agrair les seves paraules d’«afecte», tot i que li va retreure que no recolzessin la moció per pressionar amb l’avançament de les eleccions generals, el principal objectiu d’aquest debat, suposadament. Amb Aitor Esteban (PNB) es va desencadenar un breu cara a cara sobre el règim foral d’Euskadi. Tamames li va dir que són «al millor dels mons possibles» i espera que se sumi a la via de l’autonomisme.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

El professor va dir que havia trobat «punts d’interès» fins i tot amb les portaveus de la CUP (Mireia Vehí) i EH Bildu (Mertxe Aizpurua), tot i que no coincideixi, va remarcar, amb elles per «raons òbvies del separatisme». A Joan Baldoví (Compromís) li va dir que «no per parlar alt es té raó» i a Íñigo Errejón (Més País) li va mostrar la seva sorpresa per no haver entrat encara en «una fase de més racionalitat». «De temps en té perquè és molt jove», va continuar. Míriam Nogueras (Junts), segons la seva opinió, «no està en la línia del que és el futur». «Té un futur que no és el de Waterloo, va ser una derrota per a Napoleó i serà una derrota per a qui habita aquest palau brussel·lès», va augurar amb referència a l’expresident Carles Puigdemont.

Sánchez, que es va absentar del Congrés dimarts a la tarda, va ser des de primera hora de dimecres a l’hemicicle i va demanar la paraula per tancar la sessió abans de la votació. «No estem sumits en l’apocalipsi que descriu la dreta i la ultradreta», va proclamar. El cap de l’Executiu, com va fer la vigília, va fer poques mencions a Tamames i es va centrar en Vox i el PP. Sánchez va avisar que un possible Govern entre Feijóo i Abascal suposaria l’«esquinç» social i territorial d’Espanya. La moció de censura ha suposat el primer mítingde la llarga campanya de les generals que ens espera.