L’exconseller Argimon, investigat pel retard a vacunar els policies a Barcelona

Un jutge ha acordat citar com a investigat l’exconseller de Salut de la Generalitat Josep Maria Argimon pel seu paper en la decisió de paralitzar el 2021 la vacunació pel coronavirus als agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional a Catalunya, quan era secretari de Salut Pública. En una providència, a què ha tingut accés Efe, el titular del Jutjat d’Instrucció número 17 de Barcelona ha decidit així mateix citar com a imputat al llavors secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol, davant els indicis que també va participar en la decisió que va retardar el procés de vacunació als agents dels dos cossos a Catalunya.

Segons el jutge, de les diligències practicades fins al moment en aquesta causa «es desprenen indicis» que Argimon i Ramentol, per a les declaracions dels quals encara no s’ha fixat data, «van tenir participació» en la decisió de paralitzar el procés de vacunació als agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya i amb edats compreses entre els 18 i els 60 anys.

Per contra, el jutge ha rebutjat citar com a testimoni Alba Vergés, la consellera de Salut de l’època i actual vicepresidenta del Parlament en funcions de presidenta, al concloure que la seva declaració «no resulta necessària» ja que fins al moment «no se li ha atribuït per ningú cap participació en la presa de la decisió qüestionada».

El jutge va obrir la investigació pel retard en la vacunació dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya arran d’una denúncia pels delictes de prevaricació i contra el dret dels treballadors interposada pel Sindicat del Cos Nacional de Policia, Justícia Policial (JUPOL), i per l’Associació de la Guàrdia Civil, Justícia Civil (JUCIL). En la seva denúncia, JUCIL i JUPOL afirmaven que la Generalitat va retardar la vacunació dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya fins que el TSJC va imposar un ultimàtum a la Generalitat l’abril del 2021. En concret, el TSJC va ordenar el 27 d’abril del 2021 a la Generalitat que «sense cap excusa» garantís «immediatament i sense dilacions» la vacunació als agents, perquè en 10 dies arribés a la mateixa proporció que en els Mossos d’Esquadra, com finalment va acabar passant, a l’apreciar una «aparença de discriminació». Per al TSJC, eren «eloqüents» les dades aportades per la Generalitat, que detallaven que el 22 d’abril estaven vacunats a Catalunya el 80,3% dels efectius dels Mossos, el 79,1% de la Guàrdia Urbana de Barcelona i el 71,2% de les policies locals, davant el 9,9% de la Policia Nacional i el 6,3% de la Guàrdia Civil.

La Generalitat va acatar l’ordre del TSJC i el 8 de maig del 2021 ja havia vacunat més de 3.700 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, cosa que equiparava la seva situació a la dels Mossos d’Esquadra. No es coneixen dades sobre si el retard en la vacunació va tenir conseqüències sanitàries concretes entre els afectats, una cosa sobre la qual haurà de centrar-se la investigació.

Vergés, al marge

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar el març del 2022 investigar Vergés pel retard en la vacunació dels agents, al no apreciar cap «acció o omissió» que se li pogués imputar directament en aquest cas, tot i que va ordenar a la justícia ordinària que n’identifiqués els responsables, cosa que va propiciar que el jutjat número 17 de Barcelona obrís aquest procediment. La fiscalia s’havia mostrat llavors a favor que el TSJC investigués Vergés i va apuntar que també podrien derivar-se responsabilitats penals contra l’exsecretari de Salut Pública i llavors conseller de Salut Josep Maria Argimon.

En el seu escrit, el jutge també declara citar com a testimonis la Delegada del Govern de l’època, els caps superiors de Policia i el general cap de Zona de la Guàrdia Civil, ja que no tenien «facultat decisòria ni executiva» per paralitzar la vacunació. En canvi, sí que veu «útil i pertinent» la testifical del tinent coronel de la Guàrdia Civil responsable de la vacunació a Catalunya i del coordinador del procés en la Policia Nacional, «ja que podran donar informació de com i a través de quina persona es va rebre la comunicació de paralitzar la vacunació a aquest col·lectiu», així com les circumstàncies que van envoltar la decisió i la «conducta» que van adoptar en aquest sentit.

Fins al moment, en aquest procediment ja han comparegut com a investigats quatre càrrecs de Salut de l’època: la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, la directora de l’Àrea d’Organitzacions i Professionals del CatSalut, Sara Manjón, i el director de Serveis de Salut, Francesc Xavier Rodríguez.

Notícies relacionades

Així és el documental de Netflix sobre Alba Vergés i la pandèmia

Com més població, més recursos

En la seva declaració com a investigats davant el jutge, el 22 de juliol, els ex alts càrrecs van al·legar que cap d’ells tenia competència per decidir a quin grup o col·lectiu es vacunava en cada moment, ja que només els corresponien tasques executives, organitzatives i logístiques.

Davant aquesta situació, els serveis jurídics de la Generalitat, igual com la defensa dels quatre investigats, han demanat al jutge que arxivi la causa contra ells, al considerar que no van retardar «de manera intencionada» la vacunació de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional a Catalunya i afirmar que no van ser ells els encarregats de decidir suspendre la vacunació dels funcionaris de les professions essencials d’entre 18 i 60 anys. El jutge ha demanat ara a la fiscalia i a les altres parts que es posicionin sobre la petició d’arxivar la causa sobre aquests quatre ex alts càrrecs de Salut.