El PSOE i els seus socis volen airejar la corrupció del PP abans del 28-M mitjançant l’operació Catalunya

El grup socialista al Congrés i els seus aliats habituals de l’esquerra estan donant els últims retocs a la comissió d’investigació de l’anomenada operació Catalunya, de manera que es pugui constituir la setmana vinent i disposi ja de calendari de compareixences i pla de treball. És el que han assenyalat a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, tres fonts parlamentàries al corrent de les converses.

El segon pas per fer realitat la comissió es va produir aquest dimecres a la Mesa del Congrés (el primer es va fer el setembre de l’any passat, quan el ple va avalar la petició d’ERC, del Grup Plural i d’EH Bildu). Fa tot just 48 hores, els grups van remetre les propostes amb els noms dels diputats i diputades que la formaran i l’òrgan de govern de la Cambra les va avalar. Va tornar la pilota als mateixos grups, ja que han de treballar acords a partir d’ara per tancar el disseny de la mesa de la comissió i concretar agendes, l’ordre de treball i terminis.

El PSOE ha proposat Sonia Ferrer, Begoña Nasarre, Felipe Sicilia i David Serrada; el PP, Luis Santamaría, Ana Belén Vázquez i José Antonio Bermúdez de Castro; Vox, Javier Ortega Smith, María Teresa López i Juan Carlos Segura; Unides Podem, Enrique Santiago i Ismael Cortés; ERC, Gabriel Rufián i Pilar Vallugera; el Grup Plural, Míriam Nogueras i Josep Pagés; Cs, José María Espejo; el PNB, Mikel Legarda, i EH Bildu, Jon Iñarritu.

«Tenim pressa», apunta una font. El càlcul electoral influeix en la celeritat. Tot i que és cert que la constitució de la comissió acumula un retard més que considerable, ja que l’aval del ple es va produir el setembre del 2022, la pressa té més a veure amb estratègies que amb el compliment d’una promesa.

Serà una comissió problemàtica per al PP, i això entronca directament amb el càlcul electoral. Hi haurà urnes el 28 de maig a fi de renovar els ajuntaments i nombroses assemblees autonòmiques. Molt en joc, perquè després se celebraran les eleccions generals. Pedro Sánchez s’està esforçant per revalidar el mandat i la demoscòpia no està pintant el millor escenari per aconseguir-ho. Diversos sondejos sistemàticament situen Alberto Núñez Feijóo en la victòria.  

Comissió problemàtica per al PP, com dèiem, perquè la comissió que va avalar el ple al setembre i que la Mesa del Congrés va reactivar a inicis de mes vol investigar amb més exhaustivitat l’actuació de la cúpula del Ministeri d’Interior en temps de Jorge Fernández Díaz. A finals de febrer, el diari ‘El País’ va publicar noves converses del llavors secretari d’Estat de seguretat sobre operacions parapolicials dirigides contra l’independentisme i Podem. Dies després va transcendir que la fiscalia demana 15 anys de presó per a l’exministre pel seu paper en el cas Kitchen, dissenyat per robar a Luis Bárcenas la informació referida al PP que posseís.

La corrupció, de nou

La possibilitat que antics alts càrrecs del Partit Popular tornin a desfilar per una comissió d’investigació parlamentària és un menú desitjable per al PSOE i els seus aliats, i més en època preelectoral com l’actual. Si les pretensions dels grups que estan tancant els serrells es compleixen, les primeres compareixences es produiran a l’abril, després de les vacances de Setmana Santa (primera setmana). Aquestes es propagaran al maig, que és mes d’eleccions. El dia 28, urnes. La comissió de l’operació Catalunya vivia en l’oblit, però aviat es mudarà a primera línia d’actualitat. 

El fantasma de la corrupció tornarà al Congrés. L’activitat parlamentària només s’aturarà al llarg de l’última setmana de campanya, és a dir, la del 22 de maig. Molts dies fins aleshores perquè la comissió avanci i generi els primers titulars.

El PSOE, si no se li torcen els plans, doblegarà el PP en la particular batalla de comissions d’investigació que van començar a lliurar fa un mes. El grup de Cuca Gamarra ha intentat crear-ne una sobre el cas de ‘Tito Berni’ o cas Mediador. L’exrepresentant socialista Juan Bernardo Fuentes Curbelo presumptament va participar en una trama destinada a la consecució de fons europeus per a projectes d’energies renovables. L’implicat ja no està al Congrés, va dimitir i va renunciar el mes passat, però l’ona expansiva que ha generat per haver tingut la Cambra com a escenari de trobades i reunions és gran.

El PP no tindrà sort, perquè la direcció socialista va emparaular amb ERC i EH Bildu l’esclariment polític d’aquest cas en comissions ja creades, no en comissions noves. De passada, es va comprometre a convocar alts càrrecs d’Interior i de la Guàrdia Civil perquè expliquin el cas Casernes, destapat per EL PERIÓDICO DE ESPAÑA i mitjans del grup Prensa Ibérica. El ministre Fernando Grande-Marlaska acudirà a la comissió del seu ram dilluns vinent i alts càrrecs de l’institut armat ho faran més endavant. Amb els dos moviments el PSOE va apaivagar l’intent del PP.

S’ha recolzat per fer-ho en els interessos dels seus aliats parlamentaris, indignats per les informacions sobre com Fernández Díaz va maniobrar per desacreditar l’independentisme català mentre va tenir la cartera d’Interior. El resultat és la imminent creació de la quarta comissió d’investigació amb afectació al PP en sis anys.

Majoria implacable contra el PP

Un repàs ràpid. El maig del 2017, el Congrés va crear una comissió d’investigació sobre el presumpte finançament il·legal del Partit Popular. No va donar temps que acabessin els treballs. El setembre d’aquell any, la Cambra baixa va acollir la primera de les comissions sobre «la utilització partidista al Ministeri de l’Interior sota el mandat del ministre Fernández Díaz», que sí que va aconseguir acabar. I el febrer de l’any passat va concloure l’etapa de la segona de les comissions sobre l’ús «il·legal d’efectius, mitjans i recursos» del mateix departament.

Dues conclusions de la del setembre del 2017: D’una banda, Interior, mentre el va dirigir Fernández Díaz, va obstaculitzar «la investigació dels escàndols de corrupció que afectaven el Partit Popular», i de l’altra, aquest departament va portar a terme «una inacceptable utilització partidista» d’efectius, mitjans i recursos públics.

Notícies relacionades

Rufián anuncia un acord amb el Govern per investigar el cas Casernes al Congrés

ERC demanarà la compareixença de Casado en la Comissió Kitchen

La comissió que va acabar el febrer de l’any passat va incidir en aquests pressupostos: l’operació Kitchen, inserida en la macrocausa del cas Tàndem, tenia com a objectius «accedir a informació que presumptament obrava en poder de l’extresorer del Partit Popular» Luis Bárcenas i després destruir-la i eliminar proves i eludir eventuals responsabilitats. La comissió, a més, va concloure que «la cúpula directiva del Partit Popular va ordenar que s’utilitzessin els efectius, mitjans i recursos del Ministeri de l’Interior». La seu del partit, al carrer de Génova de Madrid, va ser un dels centres d’operacions, segons van remarcar els signants.

El PP ho tindrà complicat per escapolir-se, entre altres raons perquè fins ara no ho ha pogut fer mai. La majoria progressista està sent implacable amb el passat del partit que avui dirigeix Feijóo. El febrer del 2022, 195 diputats i diputades van votar a favor del dictamen de la comissió d’investigació que va perfilar la implicació de Génova en les operacions il·legals del ministeri de Fernández Díaz. El setembre d’aquest mateix any, 191 diputats i diputades van recolzar la creació de la comissió de l’operació Catalunya. Mala pinta, per tant, per al grup de Cuca Gamarra. I en època electoral, a més, quan el negatiu pesa el doble.