Ayuso eclipsa Feijóo i titlla el Govern de Sánchez de «lliberticida»

Ja des de les presentacions es va veure a quina comunitat hispana es dirigien els oradors. Al cantant dominicà Henry Méndez, que va acabar el seu concert amb la cançó ‘El tiburón’, el va reemplaçar a l’escenari el vicesecretari d’Institucional, Esteban González Pons, que va apuntar que en uns dies la foto del president del Govern, Pedro Sánchez, «seria amb dos dictadors», mentre que la de Feijóo, Díaz-Ayuso i l’alcalde madrileny, José Luis Martínez-Almeida, era «amb els fills, amb els hereus de la llibertat» a Llatinoamèrica, paraules que van ser interrompudes per crits de «llibertat, llibertat».

Però l’apoteosi va arribar amb la presidenta madrilenya, que no va dubtar a comparar Sánchez amb els pitjors dictadors o «narcodictadors» llatinoamericans, va dir, amb els quals li va atribuir connivència, mentre acabava cada frase amb un «¿us sona?», corejada amb un «sí» del públic, fins que, ja ben a dalt i amb un públic totalment entregat, va arribar al cim al titllar de «lliberticida» el Govern de coalició.

Va assegurar que el Govern de Pedro Sánchez havia regalat «l’excarceració a membres d’ETA amb més de 300 crims per resoldre i tot i així consent que se’ls anomeni presos polítics», i va lamentar que hi hagués espanyols que no se n’escandalitzin quan «són immorals». A continuació del ja tradicional «¿us sona?» va dir que l’Executiu volia «multiplicar les nacionalitats sense pudor» per «comprar voluntats als seus països i intercanviar vots per voluntats».

Va afegir que «tenen molta pressa per nacionalitzar els hereus d’espanyols de fa molts anys, però no pels que ja fa molts anys que són aquí», una afirmació rebuda amb tota mena d’aclamacions i aplaudiments.

Un to diferent

Notícies relacionades

Sánchez i el seu pla de defensa

El 70% dels espanyols reclamen més acords entre el PSOE i el PP

Per la seva banda, Feijóo, en un to totalment diferent, semblar que feia una classe de geografia a l’anar citant un a un els països inclosos entre el públic i proclamar-se «germà» de Llatinoamèrica, al mateix temps que recordava l’emigració espanyola viscuda a mitjans del segle XX a Amèrica i lamentava que els seus fills i nets haguessin de tornar a Espanya a la recerca de prosperitat i llibertat.

La seva única crítica a Sánchez va ser que la Cimera Iberoamericana que se celebra a la República Dominicana no s’hagi celebrat a Espanya, quan el país ha de ser el «pont entre el vell i el nou continent», va remarcar