Collboni promet bonificar el lloguer de 1.000 pisos a l’any perquè el preu final sigui inferior a 500 euros

L’alcaldable del PSC, Jaume Collboni, s’ha fixat com a objectiu arrabassar a Ada Colau la bandera de la defensa de l’accessibilitat a la vivenda, la mateixa que va portar a la la líder dels Comuns a l’alcaldia el 2015. El socialista, en el transcurs de la convenció municipalista del seu partit, ha anunciat la que, sens dubte, serà la mesura estrella de la seva campanya, un pla per rebaixar (a través de la bonificació de l’ajuntament) el lloguer de 1.000 pisos a l’any fins als 500 euros. Els beneficiats seran aquells que formen part de la llista d’espera per a l’obtenció d’un pis de promoció oficial.

«El 60% dels 30.000 integrants de la llista d’espera són joves menors de 35 anys de la classe mitjana treballadora, la gran oblidada en les polítiques d’emergència habitacional», va assenyalar el candidat. No serà l’única mesura que prendrà Collboni.

Segons el ‘Pla 500’, batejat així pels socialistes, aquells que tinguin un pis en propietat i el vulguin posar de lloguer podran cedir-los per un període de sis anys a l’ajuntament a canvi del cobrament garantit de la renda i conforme a l’índex de preus de lloguer. A més, aquests propietaris disfrutarien d’una sèrie de beneficis i incentius fiscals.

L’ajuntament llogaria la vivenda als joves sol·licitadors, que pagaran un preu «adaptat a la seva capacitat econòmica», fins a un límit de 500 euros, i el consistori assumiria la diferència entre el preu que pagaria l’inquilí i el que la ciutat abonaria al propietari.

95% de l’IBI, bonificat

L’inquilí rebrà una ajuda de fins a 20.000 euros per compensar les millores de manteniment i de qualificació energètica, més una bonificació de fins al 95% de l’IBI.

Collboni afirma, a més, que a Barcelona, sense termini fix, es construiran 40.000 noves vivendes derivades dels nous planejaments urbanístics, com 22@ Nord , el Bon Pastor i l’inefable barri de la Marina del Prat Vermell, luna construcció i consolidació que s’arrossega des dels inicis d’aquest segle, encara amb el PSC a l’alcaldia.

D’aquestes vivendes, «un 60%», és a dir, 25.000, es destinaran al parc de vivendes públiques i accessibles. «Cal escoltar la gent», ha criticat Collboni a Colau. «Si et diuen que se senten insegurs és perquè se senten insegurs. I si et diuen que els lloguers són impossibles i que els joves, fins i tot amb una feina fixa a la butxaca, han de sortir dels límits municipals, cal fer-hi alguna cosa», ha asseverat.

Com a tercera mesura, Collboni ha promès derogar la mesura estrella d’Ada Colau per mirar d’augmentar el parc de vivenda accessible: l’obligació de destinar a aquesta comesa el 30% de tota nova promoció de pisos que es construeixin. No només en aquests grans planejaments, sinó també en els que es derivin, per exemple, de la rehabilitació de blocs ja construïts. «Aplicar aquest 30% en la trama urbana consolidada ha resultat un fracàs. Des del 2018 s’han incorporat al parc públic 52 vivendes, 13 per any», va apuntar el socialista, que va afegir que, «a més, ha paralitzat la inversió privada a la ciutat».

Illa i la desil·lusió amb Trias i Colau

Notícies relacionades

Junqueras encarregarà a Tardà i Mundó investigar els cartells de Maragall

El Suprem cita Miguel Ángel Rodríguez en la causa del nòvio d’Ayuso

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, per la seva banda, va asseverar que la seva força és la que coneix mes bé la ciutat i que prova d’això és el llegat de «transformació de la ciutat» que van deixar els socialistes en les tres dècades en què van governar. Segons Illa, després de l’etapa socialista es va obrir una era de 12 anys en què, els dos alcaldes que ha tingut la ciutat, Xavier Trias i Ada Colau, han sigut els regidors «de la desil·lusió», ja que «desil·lusió és el que han generat» al no complir les expectatives. «Són, per tant, un model esgotat», va rematar.

Davant això, va remarcar els «peus a terra» de què presumeix el PSC aquesta campanya. «Política útil en temps complexos. La primera prioritat de Jaume Collboni serà resoldre els grans problemes de la ciutat, com el preu dels lloguers i la inseguretat.»