Investigació interna: un miler de mossos sancionats en 15 anys i només 11 expulsions

Així ho indiquen les dades obtingudes per Verificat a través d’una Sol·licitud d’Accés a la Informació Pública (SAIP) formulada al cos de Mossos d’Esquadra, amb l’objectiu de concretar les dades que publica el Departament d’Interior en les seves memòries anuals. En la informació hi apareix el nombre de sancions, però no se n’especifica les causes.

Més d’una falta

En total, han sigut sancionades 1.119 faltes (alguns agents n’acumulen més d’una), de les quals 903 (el 80%) van ser catalogades com a greus, 129 com a lleus i 85 com a molt greus. Aquesta última categoria pot incloure tortures, discriminacions racistes, masclistes i homòfobes, suborns i ocultació de proves, i poden comportar l’expulsió de l’agent del cos o la pèrdua de feina i sou entre 1 i 6 anys.

Després de la petició, Interior també va facilitar a Verificat un llistat, cas a cas, de 102 sancions interposades contra agents resoltes més recentment. Només hi apareixen algunes de les resolucions perquè la majoria ja han prescrit: ha passat un temps des de la sanció, de manera que la llei considera que el càstig ja està pagat i no han de ser recordades.

Destaquen tres expulsions del cos per delictes d’extorsió, estafa i un altre contra la salut pública (relacionat amb les drogues), així com llargues suspensions de feina i sou per delictes de falsificació de moneda (5 anys i 3 mesos), danys (4 anys), revelació de secrets (3 anys) i atemptat contra agents de l’autoritat (3 anys).

Totes aquestes sancions són fruit d’expedients disciplinaris, que s’obren quan la DAI observa conductes sospitoses o quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) notifica a Afers Interns que s’ha interposat una denúncia contra un agent. Però no totes les conductes sospitoses comporten l’obertura d’un expedient immediat: quan es tracta de queixes ciutadanes o denúncies públiques formulades a les xarxes socials o mitjans de comunicació, la DAI obre una informació reservada, una mena d’investigació prèvia. En la majoria de casos, aquestes investigacions acaben arxivades: de les 2.100 informacions reservades efectuades, només 795 (el 38%) van acabar en l’obertura d’un expedient disciplinari. 

Les manifestacions independentistes

L’octubre del 2019, les manifestacions en resposta a la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem contra líders independentistes van deixar un rastre de denúncies públiques de violència policial contra els Mossos d’Esquadra. Durant aquells dies, el centre de defensa per als drets humans Irídia va atendre 204 persones i va portar 13 casos a la justícia. Les víctimes van denunciar lesions per projectils de foam, cops de porra al cap, amenaces i fins i tot un atropellament amb un furgó policial. En total, 16 mossos i 3 policies nacionals van ser imputats després de les denúncies d’aquesta organització.

Del 2019, 11 expedients segueixen pendents de resolució judicial, segons el registre detallat per Interior, però no consta cap sanció per fets ocorreguts durant aquella setmana. A més, les xifres globals d’aquell any (63 expedients oberts, 45 sancions i 139 informacions reservades) tampoc són gaire diferents de les d’anys previs.  

Tot i que la normativa permet als agents utilitzar la porra per defensar-se o reduir persones, «els cops s’han de donar amb la defensa en paral·lel a terra i en parts muscularment protegides del tren inferior del cos». «En cap cas», segueix la instrucció de 2013, «s’ha d’utilitzar de dalt a baix [és a dir, cops verticals] sobre zones vitals del cos humà, com el cap». Pel que fa a les escopetes de foam, el protocol publicat per ‘Eldiario.es’ indica que els trets s’han de fer «de l’abdomen cap avall».

No obstant, en incompliment d’aquesta norma, un agent dels Mossos d’Esquadra va disparar una bala de foam a la cara d’un noi de 18 anys i li va causar la pèrdua de l’ull esquerre, durant les protestes postsentència a la plaça Urquinaona de Barcelona. L’autor del tret no va ser identificat, ja que hi havia 19 agents dels Mossos a la zona, i per tant no hi va haver condemna. Tot i així, la investigació va determinar que l’autor pertanyia als Mossos d’Esquadra, fet que obre la porta que la víctima demani una indemnització a la Generalitat. Una altra persona va perdre la visió aquella mateixa setmana per fets similars. 

Només hi ha registre de dues sancions relacionades amb actituds de violència física o moral en tots aquests anys. Una es refereix a un delicte contra la integritat moral, que podria implicar «infligir tortures o maltractaments [...] així com qualsevol actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria que impliqui violència física o moral», segons l’article 68.1.d de la llei que regeix el cos policial català. Va passar el 2015 i es va castigar amb un any i un dia de suspensió de feina i sou. També hi ha un altre cas, d’aquell mateix any, d’un delicte de violència masclista (no n’hi ha més detalls), que va acabar amb la mateixa sanció.

Discriminacions racistes

L’organització SOS Racisme ha comptabilitzat 195 casos de discriminacions i abusos policials per motius racistes entre el 2017 i el 2021 a Catalunya. 

Però molts casos no es denuncien: els últims tres anys, s’han denunciat 62 dels 131 casos detectats. Especialment les persones en situació administrativa irregular «se senten més insegures a l’hora de denunciar, o tenen por que dificulti el seu procés administratiu», explica a Verificat Larissa Saud, coordinadora de comunicació de SOS Racisme.

Malgrat totes aquestes denúncies, en les dades proporcionades per la Divisió d’Afers Interns, que investiguen a agents del mateix cos, no consta cap sanció per discriminacions racistes o xenòfobes.

Els sindicats policials recorren les sancions

Des del 2006, el TSJC ha anul·lat 27 sancions, la majoria entre el 2015 i el 2017, tal com consta en les dades entregades a Verificat. Els sindicats recorren «totes» les sancions que afecten els seus membres al tribunal contenciós administratiu, segons explica a Verificat el portaveu d’USPAC (Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya), Albert Palacio, que afegeix que el seu sindicat «guanya el 90% d’aquests casos», però no aporta dades que ho corroborin.  

Fins fa pocs mesos, la Direcció General de la Policia aplicava les seves sancions després de dictaminar-les; quan un tribunal les anul·lava, havia de reincorporar l’agent i indemnitzar-lo. Una sentència del TSJC (confirmada pel Suprem) d’aquest any l’ha canviat: ara haurà d’esperar que un tribunal confirmi la sanció per poder executar-la. Per Palacio, això garanteix «la presumpció d’innocència dels agents». Això allargarà els procediments per retre comptes per possibles males pràctiques.

321 agents jutjats

La petició de transparència també sol·licitava informació sobre els procediments judicials oberts contra agents dels Mossos d’Esquadra. Els últims 15 anys, han passat pel jutjat 321 agents, 148 dels quals han rebut una sentència condemnatòria. 42 van ser condemnats a presó; 78, a una multa, i 28 van ser inhabilitats i van perdre la condició de funcionaris, tot i que 13 la van recuperar posteriorment. 31 agents van ser absolts i els casos que n’afectaven 79 més van ser arxivats. 63 casos més estaven pendents de resolució judicial.

Les condemnes més greus que va reportar la DAI a Verificat són pels delictes de falsificació documental (3 anys de presó en tres casos diferents, i 2 anys en dos més), malversació (2 anys) i robatori amb intimidació (2 anys). Un altre agent va ser condemnat a 2 anys de presó per un reguitzell de delictes que inclouen estafa, drogues, denúncia falsa, falsedat documental i revelació de secrets.

Mecanismes de control intern

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Mecanismes de control internLes sancions, expedients disciplinaris i informacions reservades esmentades en aquest text són els principals mecanismes de control intern del cos policial, conduïts per la Divisió d’Afers Interns. És a dir, una secció dels Mossos d’Esquadra que controla els seus companys. És un dels dos mètodes per retre comptes, l’altre és el judicial.

Totes les dades presents en aquest reportatge es desprenen de dues Sol·licituds d’Accés a la Informació Pública que va fer Verificat el març passat. Tot i que finalment la DAI va entregar les dades sol·licitades, ho va fer amb dos mesos de retard (la llei catalana de transparència estableix el termini d’un mes, prorrogable 15 dies més) i sense notificar cap pròrroga per vies oficials com marca la norma. Dues setmanes després d’interposar una reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), la Unitat d’Informació del Departament d’Interior va entregar les dades.