Apunts polítics de la setmana
El Govern, del xoc de trens al traspàs de Rodalies
Aragonès poleix l’equip per posar en marxa l’Acord de Claredat i apressa el Govern espanyol per aconseguir la transferència de les competències ferroviàries
La metàfora del xoc de trens va servir durant anys per jugar a fingir, però al final el Govern i la Generalitat van col·lidir el 2017. El fracàs de la via unilateral –amb la suspensió de l’autonomia, l’empresonament dels líders de l’1-O i la fugida de Carles Puigdemont a Bèlgica– va esquerdar la possibilitat de pactar un full de ruta compartit i es va desencadenar una lluita caïnita entre independentistes amb conseqüències que encara cuegen.
ERC va tirar per la via del diàleg a fi d’alliberar del càstig penal els impulsors de la declaració unilateral d’independència, fent que el Govern del PSOE i d’Unides Podem s’assegués a negociar, i va aconseguir els indults i una reforma del Codi Penal que suavitza, per a alguns, la sanció judicial. Amb un 2023 ple de cites amb les urnes, la taula de diàleg està en punt mort i la seva continuïtat dependrà del resultat de les generals i dels pactes per arribar a la Moncloa.
Davant aquest escenari, i després que el president Pere Aragonès aconseguís tirar endavant uns pressupostos per al 2023 que li asseguren l’Executiu fins al 2025, pot arribar a finalitzar la legislatura catalana i ja consolida els seus nous dos reptes atenint la dualitat del seu pla de Govern, la qüestió nacional i la gestió de la quotidianitat, que s’encarnen ara en l’Acord de Claredat i el traspàs de Rodalies.
L’acord
Per evitar un altre xoc de trens, Aragonès ja ha esbossat el pla amb el qual pretén recuperar el pols independentista, ara sota la petició d’un referèndum pactat, per omplir el buit de la taula de diàleg i passar de la fase de la desjudicialització a la de les urnes. El cap del Govern ha encarregat al politòleg Marc Sanjaume la configuració d’un equip transversal d’acadèmics i activistes capaç de redactar les bases d’aquest nou full de ruta, i ja fa setmanes que està immers en el mercat de fitxatges.
La finalitat que persegueix el Govern és lluir una proposta al flanc independentista, tot i que per ara només convenç els comuns, que pugui unificar postures i alhora deixar per a ERC el relat que continuen marcant camí de la desconnexió davant la desorientació de Junts i de la CUP. Però l’Executiu va més enllà: un cop redactat l’Acord de Claredat, servirà com a contrapès de l’acció exterior de Puigdemont, que ha aconseguit capitalitzar el conflicte català a l’estranger a compte de la seva situació processal i del seu escó a l’Eurocambra, una condició que els republicans aspiren a revertir amb un treball de fons a la recerca de suports per quan el pacte es presenti davant d’Europa.
La negociació
El Govern necessita èxits en la gestió del mentrestant, així que aconseguir el traspàs integral de Rodalies –una exigència que s’arrossega des de fa 10 anys– s’ha marcat ja com una prioritat absoluta. Afecta milers de catalans, la majoria social, i capta essencialment el perfil de votant que ERC es disputa amb el PSC, especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
La negociació entre la Generalitat i el Govern està encallada i la pressió d’Aragonès per via epistolar va resultar infructuosa. La pretensió de l’Executiu és que s’obri pas a la línia política perquè les reunions formals entre tècnics d’Economia, Territori i Presidència i els seus homòlegs en l’Executiu de Pedro Sánchez no han permès avançar. No hi ha hagut reunions de treball formals –una cosa que es va acordar en la Comissió Bilateral– des de fa un any i el Govern central ho atribueix a una última proposta inassumible del Govern català, així que es requereix voluntat de negociació als canals ja establerts.
Els recursos
Les dues parts coincideixen que és el moment de culminar el traspàs dels recursos econòmics per a la gestió de Rodalies, no de manera integral, però l’escull rau, és clar, en els diners. La Generalitat no està disposada a assumir-ne un traspàs integral sense els recursos que demana, tot i sre conscient del desgast polític que suposa gestionar un servei que, en 205 dies, els que hi ha entre setembre del 2022 i el 24 de març d’aquest any, ha registrat 171 incidències, segons dades recopilades per aquest diari, és a dir, un incident en el 83% de les jornades. El Govern central, si bé vol tenir un gest amb Catalunya i desfer-se del cúmul de fallades, descarta la gran aportació econòmica que reclama la Generalitat.
Mentre que en el cas de Rodalies no hi ha límit per a l’acord, el conveni per a l’execució de les obres de la B-40 entre Terrassa i Sabadell ha de sortir la setmana vinent. Malgrat els recels i retrets, la Generalitat no s’oposarà ‘per se’ a l’acord que li va servir per tirar endavant els comptes, al·legant que és una reforma que incumbeix el Govern espanyol, per molta contestació interna que hi hagi a ERC.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.