El Suprem s’escuda en Meritxell Serret per negar una persecució contra Carles Puigdemont

«Cap observador imparcial podria veure una falta d’imparcialitat per la reclamació dels escapats quan Meritxell Serret, una de les processades també acusada de rebel·lia, va comparèixer voluntàriament davant aquest instructor i va ser posada immediatament en llibertat, quedant subjecta al que decidís la Sala d’enjudiciament del Tribunal Suprem», afirma Llarena.

La Sala va remetre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) les actuacions en contra d’ella, a l’estar només acusada de desobediència, seguint el criteri que havia marcat al seu dia amb els membres de la Mesa del Parlament sota la presidència de Carme Forcadell. La consellera d’Exteriors, que serà jutjada el dia 29 per la seva responsabilitat en el referèndum il·legal de l’1-O, va quedar en llibertat després de comparèixer davant de l’instructor del procés en l’alt tribunal. I, tot i que Llarena no l’esmenti en la seva resolució, va fer el mateix amb l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que va seguir els passos de Serret i espera en llibertat el judici al qual haurà d’enfrontar-se a Barcelona.

Per fugir

El magistrat explica que la «persecució personal» que Puigdemont i Toni Comín li atribueixen «no respon a una animositat de l’instructor, sinó que, després de l’eventual comissió dels fets aparentment delictius que se’ls atribueixen, els recusants van abandonar el territori nacional i han eludit comparèixer» davant d’ell. Aquesta situació de rebel·lia és la que ha impedit concloure el sumari obert contra ells pel procés i que la Sala hagi pogut sobreseure les actuacions o jutjar-los, com va fer amb els que no van fugir, que van acabar condemnats a penes de fins a 13 anys de presó.

Llarena també es refereix a la situació d’escapats de Puigdemont i Comín a l’hora de parlar del procediment obert i de la immunitat que els confereix el fet d’haver sigut elegits diputats del Parlament Europeu. El magistrat afirma que, com estan en rebel·lia, les seves compareixences a l’Eurocambra no s’han vist afectades per la causa oberta al Suprem, ni aquest ha pogut comprovar-les.

Assenyala que com que van ser processats el 21 de març del 2018 i se’ls va proclamar diputats del Parlament Europeu el 13 de juny del 2019, no és necessari sol·licitar un suplicatori a l’Eurocambra. Sense perjudici, explica el jutge, que en un futur els processats fossin privats de llibertat a Espanya si s’arribés a considerar justificat i eficaç mantenir-los a la presó més temps del necessari per rebre’ls declaració. En aquest cas, no s’exclouria una autorització perquè assisteixin a les reunions parlamentàries, com va dictaminar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) al pronunciar-se sobre el president d’Esquerra, Oriol Junqueras. Afegeix que així serà si és que aleshores no s’ha suspès la seva immunitat.

Ordre de detenció

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A l’exconsellera Clara Ponsatí, ara només processada per desobediència, Llarena li respon que no pot suspendre l’ordre de detenció nacional que pesa sobre ella perquè «el procediment està paralitzat per la seva actuació obstativa» i això obliga a «esgotar els mecanismes legalment disposats per superar l’ocultació de qualsevol encausat per responsabilitat penal», com és ordenar el seu arrest.

No obstant, el jutge precisa que «la detenció es limitarà al temps estrictament indispensable per garantir la prossecució del procés», de la mateixa manera que «s’ha procedit respecte a altres encausades que estaven en la mateixa situació processal», amb referència a Serret i a Gabriel. Qui també està processada només per desobediència és la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que quedarà a llibertat un cop es posi a disposició del Tribunal Suprem.