Davant les municipals

El Parlament entra en campanya electoral amb quatre consellers al punt de mira

La sentència de Laura Borràs i la cimera de l’aigua amenacen d’agreujar la pugna entre partits a les portes dels comicis del 28 de maig

El Parlament entra en campanya electoral amb quatre consellers al punt de mira

ACN

5
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

El 3 d’abril s’entrarà oficialment en període electoral, un clima en què l’escalada de decibels entre els partits és norma no escrita. En el cas del Parlament, en tan sols una setmana s’han obert diversos fronts que van des d’una llista ‘in crescendo’ dels consellers que estan al punt de mira fins a una cimera sobre la sequera divendres de la setmana que ve que corre el risc de ser un altre ring entre el Govern i l’oposició. I, per sobre de tots, el que es preveu que provocarà més estralls i pel qual tots contenen la respiració, hi ha la sentència a la líder de Junts, Laura Borràs, que, en cas de ser condemnatòria, obrirà el debat de la successió de la presidència de la Cambra.

Els consellers en entredit

La polèmica sobre la residència de Santa Coloma de Gramenet que ERC va prometre de la mà del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, és paradigmàtica de com un vídeo de campanya i un tuit a escala municipal poden acabar encenent una metxa que acabi impactant al Parlament a les portes de les municipals. L’oposició ha forçat la compareixença de Campuzano el 24 d’abril perquè doni explicacions, però Junts, que veu massa lluny aquesta data, ja ha registrat una moció per demanar la seva reprovació. També el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, la gestió del qual al capdavant dels Mossos ja va ser censurada per la majoria de l’hemicicle al novembre, torna a estar a l’ull de l’huracà pel decret de reestructuració del cos.

El titular d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, va aconseguir l’any passat evitar la seva reprovació –Junts encara no havia trencat amb ERC i el PSC el va acabar salvant– malgrat les successives vagues del sector educatiu, tot i que continua sent un dels membres del Govern més qüestionats per l’oposició. També la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha encaixat algunes advertències sobre la possibilitat de demanar la seva reprovació pel lent desplegament de les renovables que li atribueixen. A més d’aquests quatre consellers, Juli Fernàndez, al capdavant de Territori, ha sigut assenyalat per les seves «contradiccions» davant infraestructures acordades entre ERC i el PSC que s’hauran de concretar en els pròxims mesos, començant per la B-40.

La sentència de Borràs

Que la sentència de Laura Borràs és una bomba de rellotgeria, sigui quin sigui el desenllaç, és una opinió compartida per tots els grups. Sigui absolutòria o condemnatòria, forçarà moviments dins i fora de Junts i, a més, el calendari del tribunal podria enllaçar-se amb el de la campanya electoral. «Hi ha nervis davant la imminència del veredicte», asseguren des de la cúpula republicana per justificar la bel·ligerància dels seus exsocis al Parlament en aquest últim ple. En cas de condemna, els partits hauran d’acordar com afrontar el relleu en termes jurídics i, després, posar-se d’acord per escollir una nova presidència. Per ara no hi ha cap pacte per a aquest escenari, però sí vetos creuats. Ni Junts ni ERC ni el PSC descarten optar al càrrec. I encara un altre front: El PSC, els comuns i Ciutadans mantenen el pols per retirar les assignacions i pensions als expresidents, debat que podria afrontar-se al ple agendat a l’abril.

La guerra de l’aigua

El Govern va poder convalidar al Parlament el decret de mesures per fer front a la sequera, però ho va fer pels pèls, ja que ERC es va quedar sola votant-hi a favor i a costa de cedir davant l’oposició i acceptar un nou decret amb mesures complementàries. Només així va poder aconseguir que el PSC i Junts, que amenaçaven de tombar les directrius aprovades pel Govern per no haver-les pactat abans, s’abstinguessin –com van fer els comuns i la CUP– per permetre’n la validació. La «guerra per l’aigua» que el president Pere Aragonès va reclamar explícitament no obrir, continuarà en la cimera de divendres vinent, una reunió que servirà perquè els grups hi aportin propostes. L’avís de l’oposició, que acusa l’Executiu de no dialogar ni consensuar malgrat la seva minoria, és recurrent: Aragonès ha de pactar abans si no vol revessos al Parlament.

El viatge d’Aragonès i Pegasus

Notícies relacionades

Un altre dels desacords que s’han viscut en els últims dies ha sigut d’acord amb el viatge de nou dies d’Aragonès. Mentre des del Govern es ven com un «èxit» l’agenda de reunions que va tenir el president malgrat que no va poder reunir-se amb el president de Colòmbia, Gustavo Petro, des de Junts, per boca del diputat Francesc de Dalmases, el van qualificar com «un desastre sense pal·liatius». Per contra, el PP, Ciutadans i Vox van assenyalar la despesa que aquest viatge suposa per a les arques públiques. A l’ofensiva dels postconvergents es va sumar una carta de Borràs enviada a Aragonès en la qual l’acusava de tenir un «comportament indigne» davant els membres de la comissió d’investigació de l’Eurocambra sobre l’espionatge amb Pegasus que es van desplaçar a Madrid. La presidenta de Junts li va criticar que no rebatés els arguments de dirigents del PP que afectaven l’expresident Carles Puigdemont. La llista de retrets inclou acusacions per no respondre a preguntes parlamentàries o fer-ho fora de temps.

Barcelona, omnipresent

Que s’acosten eleccions municipals traspua cada vegada més als debats parlamentaris, on apareixen amb freqüència les referències a Barcelona. Si es vota una comissió d’investigació sobre els fons voltor, l’alcaldable de Ciutadans, Anna Grau, carrega contra la política de vivenda d’Ada Colau. Si es parla sobre sequera i restriccions, els Comuns assenyalen que no es pot continuar omplint d’aigua els creuers que arriben a la ciutat. Si es tomba el pla pilot de la renda bàsica, Ernest Maragall recupera la proposta per a la seva campanya. I si s’aproven els pressupostos, Jaume Collboni es planta al Parlament per treure pit de les inversions per a la capital arrencades pel PSC.