El Govern i els seus socis es conjuren per aprovar la llei de vivenda al Congrés abans del 28-M

El Congrés dels Diputats va tancar una setmana de només dos dies que, no obstant, ha paralitzat completament l’agenda legislativa. La moció de censura de Vox amb Ramón Tamames de candidat va sumir la Cambra en un debat estèril d’instants delirants durant dimarts i dimecres. No és habitual comprovar que el principal orador, la persona amb la responsabilitat de desgranar un projecte alternatiu al del president del Govern, està com boig per acabar aviat.

Si no fos per l’entrega de Pedro Sánchez dimarts, primer dia del ple del Congrés, la moció de censura hauria sigut un còmic vist i no vist. La setmana, no obstant, ja estava perduda. Dijous va ser un dia ben plàcid a la Cambra. Les compareixences de la presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i de la vicepresidenta primera no van trencar la letargia. 

Ara bé, els diputats i les diputades van aprofitar per actualitzar les agendes i refrescar la llista de tasques pendents. Des d’aquest dilluns, la rutina i la seqüència habitual de fets parlamentaris reconqueriran l’escena. Dimarts: sessió plenària, com a plat fort, amb una proposició de llei del PP per reformar novament el Codi Penal, en concret els delictes de furt i estafa. Dimecres: control al Govern. Dijous: la fita de la setmana, la convalidació del decret que reforma el sistema de pensions. 

És el decret que posa sobre la taula dos períodes de cotització per al cobrament de la pensió; és el decret que el ministre José Luis Escrivá va acordar amb Unides Podem i amb la UE, i després, a falta d’alguns serrells, amb aliats com ERC i EH Bildu. És la fita de la setmana per la substància del que es reforma, no per la batalla política que s’intueix. Els tambors de guerra vindran del grup del PP i de les files de Vox i de Cs, però sobre cap d’aquests partits es recolza la majoria parlamentària actual. 

Els problemes polítics, en la setmana parlamentària que comença, no provindran, per tant, de les pensions. En tot cas vindran de la compareixença de la ministra de Defensa, Margarita Robles, per explicar l’enviament a Ucraïna dels carros de combat Leopard. A Unides Podem no li agrada que el Govern contribueixi a una possible escalada bèl·lica. Tampoc li agrada a Esquerra. Ni a EH Bildu. Els principals aliats del PSOE al Parlament es desmarcaran, però, com que no hi ha res a votar, no hi ha res a témer.

Algunes lleis pendents

En l’enumeració parlamentària de coses per fer més aviat que tard hi figuren alguns assumptes rellevants. La negociació per constituir la Comissió d’Investigació de l’operació Catalunya es va reprendre a finals de setmana amb l’objectiu de començar a treballar ja la setmana que ve. Així mateix, el desbloqueig de la llei per la qual es crea una nova Autoritat de Defensa del Client Financer es va produir dimarts. Els grups han registrat les esmenes i ben aviat es reunirà la ponència. 

La llei de mecenatge, procedent d’una proposició de llei del PDCat, afronta l’esprint final del recorregut i comença a entreveure’s com la primera proposta legislativa d’un grup diferent del PSOE que veurà la llum. La llei de mobilitat sostenible està més retardada, així com la norma contra el malbaratament alimentari. De moment, les urgències no es deixen veure. 

Encallada està la tramitació de la nova llei d’organització del servei públic de justícia, allotjada en la Comissió de Justícia, que no s’ha abstret de la situació espinosa que embolica l’Administració per la vaga dels lletrats. Aquesta norma, per cert, ha de vèncer algunes reticències d’ERC, que no comparteix la desaparició dels anomenats jutges de pau als ajuntaments. 

No són les úniques normes sobre la taula dels grups; n’hi ha moltes més, però la pressió política no n’afecta cap d’aquestes. La pressió política envolta una regulació que fins ara no ha aparegut en el text: la llei de vivenda. La mare del xai.

Símbols

Les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig han impregnat ja l’atmosfera parlamentària. El portaveu del PNB, Aitor Esteban, en una emissora de ràdio, deia que la moció de censura ha donat el tret de sortida a la carrera de les urnes. Que la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, irrompés en el debat, dimarts passat, il·lustra amb claredat les pulsions electoralistes en les quals es mou ara la política.

Precisament Díaz té previst anunciar la seva candidatura el 2 d’abril, en un acte al qual, pel que apunten persones del seu entorn, es donarà màxima tradició. Més enllà de les picabaralles que aclaparen aquest espai d’Unides Podem i de Sumar, més enllà de com pot afavorir la recomposició a Sánchez, més enllà de tot això i de la salut amb la qual arriba la dreta del PP i de Vox, el Parlament ja mira als sondejos de la demoscòpia gairebé tant com a les lleis, cosa que alentirà l’agenda legislativa.

Està passant. La represa de l’activitat parlamentària no serà un atrafegament incessant ni aclaparador, com en el qual es va quedar atrapat el Parlament a finals de l’any passat, una època d’excessiva velocitat legislativa.

Un símptoma que convé ara temperar els impulsos és la proposició del PSOE per reformar la llei del ‘només sí és sí’. De la pressa de què van parlar els dirigents socialistes quan van registrar la proposició al refredament actual. Per començar, s’ha allargat una setmana el termini d’esmenes. Consultades fonts dels socis del Govern, ni el PSOE ni Unides Podem estan parlant de moment sobre com cicatritzar les ferides mitjançant propostes conjuntes.

Calma, per tant, que a més les eleccions s’acosten. Convé la velocitat, però no la precipitació, en les lleis identificades com a crucials, i actualment una assoleix aquesta categoria, indiquen les fonts parlamentàries consultades.

La ponència per tramitar la norma es va crear al febrer i no s’ha reunit encara. Ni el PSOE, ni Unides Podem, ni ERC ni EH Bildu han aconseguit unificar la posició sobre com contenir la pujada dels preus dels lloguers a zones tensades. D’això en depenen qüestions com la confecció dels índexs de referència, les definicions de grans tenidors o el respecte als àmbits competencials de les comunitats autònomes.

Quan les quatre formacions aconsegueixin el pacte, el portaran a la ponència, i posteriorment, a la Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i després, al ple, al qual esperen l’adhesió de formacions com Més País, Compromís o Terol Existeix, plataforma que, per cert, ha aconseguit incloure a la redacció la idiosincràsia de l’Espanya buidada.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

La llei de vivenda s’ha convertit en un símbol polític. Ho era també la derogació de la llei mordassa fins que les discrepàncies d’ERC i EH Bildu amb l’ambició de la norma que subjectaven el PSOE, Unides Podem i el PNB van trastocar els plans. La regulació del Govern de Mariano Rajoy, que l’esquerra es va conjurar per erradicar quan formessin majoria parlamentària, continua vigent. Continuarà vigent.

Enfonsat aquest símbol polític, queda només la llei de vivenda. Les fonts parlamentàries assumeixen que el marge d’error s’ha estret moltíssim. La idea és intentar aprovar el text al Congrés abans de les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig. Després de Setmana Santa, màxima prioritat, no hi haurà cap altre repte més important. El Govern i els socis coincideixen que cal enviar un missatge d’il·lusió a l’electorat progressista, que tendeix a la desmobilització i a l’apatia. Un missatge que es podria resumir en un «sí, es pot» de llibre.