¿Què són les primàries obertes que impedeixen l’acord de Yolanda Díaz i Podem?

«Unes primàries obertes a tota la ciutadania perquè qualsevol persona que hi vulgui participar pugui triar els seus candidats amb total transparència i totes les seves garanties», ha explicat aquest dilluns el coportaveu nacional de Podem, Pablo Fernández. Segons ha dit, tant Díaz com la resta de formacions cridades a formar part de Sumar estan d’acord en aquest punt, per la qual cosa no entenen que no s’accepti aquest plantejament.

Al llarg del cap de setmana s’han produït noves converses entre la cúpula de Podem i l’equip de Sumar. Segons fonts dels dos sectors s’ha produït un rebuig mutu de propostes. Tot i així, Fernández s’ha mostrat optimista en vista de la possibilitat de tancar un «acord ràpidament» al llarg de la setmana que permeti que siguin presents diumenge vinent, com sí que hi seran Izquierda Unida, En Comú Podem, Més País, Compromís...

Cada formació política té els seus censos de militants. No obstant, la llei de protecció de dades impedeix compartir aquesta informació entre els partits. Així, l’exigència de Podem és crear un nou cens en el qual es pugui apuntar tothom que vulgui i que tots ells puguin votar sobre la configuració de les llistes que es presentaran per a les eleccions nacionals que tindran lloc a finals d’any.

Les fórmules utilitzades des del naixement de Podem per configurar les llistes han sigut d’allò més variat. Aquest model, però, no ha sigut l’habitual a l’espai d’Unides Podem. Els últims anys, Podem, IU, En Comú Podem i Galícia en Comú han acordat primer entre ells les llistes electorals (qui va per cada província i on) i després han demanat la ratificació de les respectives bases. D’aquesta manera, es dona una llista feta als militants que només hi donen el vistiplau final.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Les converses entre Podem i Sumar no han passat del compromís o no de celebrar primàries obertes, però després vindria una segona fase: què s’ha de preguntar o qui pot votar. Com en el model explicat, es pot buscar la ratificació d’un acord ja tancat entre els diferents partits, però també es podria oferir als militants la possibilitat de configurar les seves pròpies llistes triant nom per nom. Aquest cas beneficiaria Podem, que té una base d’afiliats més àmplia. Fins i tot, es podria acordar els llocs que ocuparà cada formació i que sigui cada partit qui celebri primàries per situar els seus candidats en aquestes posicions.

Un altre factor és qui pot votar. Si creem un nou cens, es pot donar l’opció que tothom pugui decidir sobre les llistes que es presenten per cada província. Això, novament, beneficiaria Podem. D’altra banda, es pot acotar de tal manera que cada ciutadà només pugui decidir sobre la llista del seu territori. Així, els partits amb una força concentrada en un territori com la Chunta Aragonesista (l’Aragó), Compromís (el País Valencià), Més País (Madrid) i Drago (Canàries) podrien tenir més pes.