El jutge deixa en llibertat Clara Ponsatí després de ser detinguda al tornar a Catalunya

Crònica d’una detenció de precampanya anunciada. Així podria titular-se un relat narratiu sobre la tornada de l’exconsellera d’Educació, Clara Ponsatí, a Catalunya, sabent que pesava sobre ella una ordre de detenció per la seva participació en el referèndum de l’1-O. Un arrest que, si bé el Govern i l’independentisme considera que vulnera la seva immunitat com a parlamentària a l’Eurocambra, reobre la pugna entre Junts i Esquerra.

L’eurodiputada dels postconvergents ha aparegut a Barcelona per sorpresa i ha combinat les seves habituals paraules gruixudes contra l’Estat, contra l’Executiu republicà i contra el Parlament Europeu, amb un reconeixement: torna després de la reforma del Codi Penal perquè la beneficia penalment ja que, tot i que fos detinguda, com ha passat després, sabia que no entraria en cap cas en presó preventiva. El jutge l’ha deixat en llibertat i haurà de comparèixer el 24 d’abril davant el Tribunal Suprem.

Ponsatí està acusada d’un delicte de desobediència, un delicte menor tenint en compte que inicialment estava processada en rebel·lia per sedició, que no comporta penes de presó i, a més, té la immunitat parlamentària concedida de forma cautelar per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

La tornada de Ponsatí ha sigut interpretada per Junts com un pols a l’Estat, en el seu pla de «confrontació intel·ligent», perquè al tenir escó a l’Eurocambra opinen que es posa en perill la Unió Europea. De fet, la data elegida no és casual, ja que aquest dimecres ha d’acudir al ple a l’exercici de les seves funcions, i fonts de l’Europarlament han confirmat a EL PERIÓDICO haver rebut una sol·licitud d’empara de Ponsatí que estan examinant, així com «totes les qüestions legals que envolten aquest cas». «Qualsevol actuació només es guiarà per aquesta consideració i res més», han afegit aquestes fonts.

En canvi, altres fonts de Junts admeten que s’ha tractat d’una actuació molt calculada en clau victimista. Un dels membres de la seva defensa, l’advocat i novel·lista Jordi Cabré, ha afirmat a RAC1 que la tornada de Ponsatí és un «banc de proves per a la tornada de Puigdemont» abans que finalitzi aquest 2023.

A ERC celebren que Ponsatí sigui a Catalunya perquè segons el seu parer evidencia que la taula de diàleg ha donat els seus fruits, mentre la Moncloa considera que el viatge de l’exconsellera ha sigut un «espectacle» perquè tindrà les mateixes conseqüències que el de la consellera Meritxell Serret i el de l’exdiputada de la CUP, Anna Gabriel: la seva compareixença davant el Tribunal Suprem. «Amb el Govern del PP se saltaven la llei i se n’anaven, amb el Govern actual tornen i compareixen davant de la justícia», reblen des de l’Executiu central.

Detinguda a la Catedral

Abans de la detenció a la plaça de la Catedral de Barcelona, Ponsatí ha sigut clara sobre les seves intencions en una roda premsa al Col·legi de Periodistes: «No he vingut a fer cap pacte amb l’Estat, sinó a denunciar la vulneració sistemàtica dels nostres drets, la passivitat de les institucions catalanes i la necessitat que les institucions europees deixin de mirar cap a un altre costat davant la violació sistemàtica de l’estat de Dret a Catalunya». Sota aquest plantejament, Ponsatí ha mostrat la seva habitual retòrica combativa, ha qüestionat la democràcia espanyola i ha afirmat que no ha acudit al Suprem perquè no reconeix el jutge Llarena «la competència» per processar-la.

Després de la conferència, ha passejat al costat d’un núvol de periodistes fins a la plaça de la Catedral, acompanyada pel seu advocat, Gonzalo Boye, quan un agent de paisà l’ha parat per identificar-la i procedir a la seva detenció. Ponsatí li ha ensenyat el carnet de parlamentària europea que portava penjat del coll per defensar la seva immunitat i ha preguntat si estaven segurs del seu arrest. No obstant, ha accedit finalment a pujar al cotxe policial. Ponsatí, en un missatge a les xarxes socials, ha qualificat d’«il·legal» la seva detenció, igual com ho ha fet l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín en una roda de premsa: «Ha deixat en evidència les carències democràtiques de l’Estat espanyol. Una persona que gaudeix d’immunitat, no se’l pot detenir llevat de delicte flagrant, que no era el cas», han defensat.

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en una compareixença posterior, ha afirmat que els uniformats «han actuat per ordres del jutge com és el seu deure legal com a policia judicial» i ha recordat a Ponsatí que no entrarà a la presó gràcies a la recent supressió del delicte de sedició que ERC va pactar amb el Govern.

Contra ERC i el pacte penal

«És evident que la meva tornada va relacionada amb el fet que la persecució a què estic sotmesa és per desobediència, que no comporta presó. Des del primer instant he declarat que no tinc ganes de ser empresonada. Efectivament, hi ha una relació amb el possible benefici que pugui gaudir d’aquesta reforma del Codi Penal, és un cost col·lateral que el Govern sembla que ha de pagar per rentar-se una mica la cara», ha argumentat Ponsatí abans de l’arrest. «No hi veig cap contradicció», ha inquirit.

L’exconsellera ha sigut molt dura amb el Govern d’ERC, al qual ha arribat a acusar, textualment, de ser «una eina de l’ocupació espanyola» i ha carregat contra Serret, citada aquest dimecres i que sí que es va presentar davant el Suprem al tornar de Brussel·les per anar «pel món i posar la bandera espanyola tres vegades més gran que la catalana».

Poc després el líder d’ERC Oriol Junqueras ha posat el dit a l’ull de Ponsatí, amb bones paraules, al recordar que si ella torna a Catalunya és «gràcies a la supressió del delicte de sedició». En canvi el president Pere Aragonès, en un comunicat, ha evitat entrar en el xoc partidista i ha denunciat la detenció de Ponsatí, que demostra que «estem molt lluny de resoldre el conflicte» i una prova que Espanya «vulnera» drets democràtics per la seva condició d’europarlamentària.

Les declaracions dels dirigents de Junts i ERC han evidenciat que es manté la batalla partidista en relació amb els dirigents del procés i que les seves estratègies judicials són diametralment oposades tot i que en casos com el de Serret i Ponsatí el resultat final sigui no trepitjar la presó.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Ponsatí va ser nomenada consellera del Govern de Carles Puigdemont pocs mesos abans de l’1 d’octubre i se li va encomanar la carpeta d’Educació, encarregada d’obrir les escoles per utilitzar-les com a centres de votació. Després de la DUI, Ponsatí va marxar a Bèlgica, on va rebre la primera euroordre per rebel·lió. Més tard, es va mudar a Escòcia, on va rebre la segona i tercera euroordre, cursada ja pel delicte de sedició, amb una pena de fins a 10 anys de presó. Finalment, després de ser escollida com a eurodiputada, el tribunal d’Edimburg va considerar que ja no estava sota la seva jurisdicció i va donar per finalitzat el procés.

En aquests moments estava pendent dels tribunals belgues, que continuen a l’espera dels tribunals europeus per abordar una eventual quarta euroordre contra els líders independentistes fora de l’Estat.