Llarena avisa a Ponsatí que modificarà la seva situació personal si no acudeix el 24 d’abril al Suprem

La intenció del Tribunal Suprem era actuar amb l’exconsellera Clara Ponsatí com va fer al seu dia amb Meritxell Serret i Anna Gabriel, també fugades, però que van comparèixer voluntàriament davant de l’alt tribunal per regularitzar la seva situació. Però Ponsatí ha preferit provocar el seu arrest, al declarar en roda de premsa que no pensava acudir a l’alt tribunal al·legant que gaudeix d’immunitat per ser europarlamentària.

Era conscient que la detenció duraria el mínim imprescindible. Bàsicament el que es necessitava per al seu trasllat al jutjat de guàrdia de Barcelona, on se li ha comunicat la interlocutòria de l’instructor del procés a la Sala Segona del Suprem, Pablo Llarena, en el qual s’acorda la seva llibertat provisional, deixa sense efecte l’ordre de detenció, així com la seva situació de rebel·lia, alhora que la cita a declarar el pròxim 24 d’abril, cita que podrà esperar en llibertat.

No hi havia cap altra situació, ja que no li pot ser imposada una mesura cautelar de privació de llibertat a l’estar penat el delicte de desobediència que se li imputa únicament amb multa i inhabilitació. A més, això li permetrà complir les seves responsabilitats al Parlament europeu, com va establir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

No obstant, el magistrat, que li ha demanat que fixi un domicili i un telèfon on pugui ser localitzada per comparèixer davant l’alt tribunal tantes vegades com sigui cridada, li ha advertit que el no fer-ho en futures citacions «comportarà la modificació de la seva situació personal i la seva possible conducció per la força pública».

Habeas corpus

El primer que ha fet una vegada que s’ha trobat als jutjats de Barcelona ha sigut presentar un procediment d’habeas corpus, previst per quan es considera il·legal una detenció, amb l’objectiu de passar el menor temps possible en dependències policials i ser posada a disposició judicial al més aviat possible. En el cas de Ponsatí ja estava als jutjats, esperant comparèixer davant del magistrat en funcions de guàrdia. Segons fonts de la seva defensa consultades per aquest diari, l’objectiu era accelerar la seva posada en llibertat.

Davant el magistrat tot ha sigut molt ràpid. «¿Sap vostè que ha de comparèixer davant el jutge Llarena, veritat?», li va preguntar. I a la seva resposta afirmativa, el magistrat va replicar amb un «doncs ja pot anar-se’n», informa Fidel Masreal.

L’exconsellera ja comptava que tot es desenvolupés així, perquè si ho hagués fiat tot a la seva immunitat parlamentària hauria vingut a Espanya molt abans, ja que la té des que, després del Brexit, va adquirir l’acta d’eurodiputada. De fet, el jutge Llarena l’hi va deixar meridianament clar en la interlocutòria en la qual confirmava el processament de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per desobediència i malversació en la seva modalitat més agreujada.

Esgotar els mecanismes

A l’exconsellera, ara només processada per desobediència, li responia que no pot suspendre l’ordre de detenció nacional que pesa sobre ella, malgrat la seva condició d’europarlamentària, perquè «el procediment està paralitzat per la seva actuació obstativa», a l’haver fugit de la justícia espanyola, i això obliga el magistrat a «esgotar els mecanismes legalment disposats per superar l’ocultació de qualsevol encausat per responsabilitat penal». Entre aquests mecanismes hi havia el seu arrest, que s’ha comprovat que era imprescindible al negar-se a posar-se ella mateixa a disposició de la justícia espanyola.

Gràcies a aquesta resposta Ponsatí, que comparteix advocat amb Puigdemont, el lletrat Gonzalo Boye, era molt conscient que a l’actuar com ha fet seria arrestada, malgrat aquesta immunitat, que el magistrat, a més, explica a l’expresident que aquest privilegi de què gaudeixen els parlamentaris serveix per evitar l’anormal funcionament del Parlament europeu, no per fugir dels procediments penals iniciats i fins i tot en el seu cas, pràcticament conclosos, abans d’adquirir l’escó.

No havia tornat a Espanya fins ara, una vegada que el jutge Llarena va confirmar la seva resolució en la qual la processa per desobediència. Si hagués fet estimat els recursos de la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat i l’hagués processat per desordres públics agreujats, en substitució de la sedició, com sostenien les dues acusacions, corria el risc de ser enviada a presó cautelar. Amb la desobediència això no és possible.

Segona citació

Notícies relacionades

Llarena es reafirma: processa Puigdemont per desobediència i malversació, no per desordres

Com més població, més recursos

Fonts de l’alt tribunal ressalten «la normalitat» que suposa l’arrest d’una persona amb una reclamació judicial que no compareix davant el jutge. Però saben que hi haurà un nou problema si decideix tornar a fer el mateix el dia que Llarena ha fixat per prendre-li declaració. Per això l’instructor li ha advertit que fer-ho, tindrà conseqüències, tot i que com que el delicte de desobediència pel qual està acusada només està penat amb fins a dos anys de multa i inhabilitació difícilment se li pot imposar mesura de privació de llibertat de manera cautelar, ja que tampoc podrà ser condemnada amb ella.

La reacció del Govern

En una roda de premsa sense preguntes, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha defensat l’actuació dels Mossos d’Esquadra malgrat haver mostrat la seva «sorpresa» per la detenció tenint en compte que està processada per un delicte sense penes de presó. «Els Mossos han actuat a ordres del jutge com és el seu deure quan actua com a policia judicial, no pot ser de cap altra manera, i això ho sap tothom», ha etzibat, mentre ha celebrat que la reforma del Codi Penal «faciliti que la justícia espanyola hagi de deixar-la en llibertat».