Laura Borràs: ¿per què ha sigut condemnada? Quatre claus de la sentència

La sentència dona per provat que en l’adjudicació «directa» a Herrero dels treballs de creació i manteniment de la web de la ILC es va prescindir «de tot procediment regular», de manera que es van infringir «tots els principis que regeixen en matèria de contractació pública», entre els quals, el de publicitat i transparència, el de lliure accés de licitadors interessats.

Però també els de «no discriminació i igualtat de tracte entre els candidats» i la «lliure competència en la conformació dels preus», un «principi determinant d’una eficient utilització dels fons públics gestionats», en aquest cas, per la institució.

El TSJC argumenta que l’adjudicació feta per Borràs en favor d’Herrero, «a més d’haver-se aprovat amb absoluta alienitat a qualsevol procediment de contractació», no conté cap descripció sobre els serveis que s’havien de prestar.

Al seu parer, «es va tractar d’un contracte dissenyat, decidit i executat amb única submissió a la voluntat personal de qui tenia tota l’autoritat per contractar i autoritzar el seu pagament, Borràs, com a directora de la ILC».

Van ser 18 contractes, que no havien de superar els 18.000 euros cadascun, el límit per atorgar-los a dit, i l’import global va ser de 336.000 euros (324.000 + IVA), entre el 2013 i el 2017. 

Per als jutges, Borràs, com a directora de la ILC i òrgan de contractació, va atorgar els treballs a Herrero «amb plena consciència» que estava encarregant uns serveis a través d’una «adjudicació directa que prescindia dels requisits previstos més elementals». 

El delicte de prevaricació, segons la seva opinió, s’ha comès des que es produeix «l’adjudicació verbal i directa» per la seva part, «menyspreant i prescindint dels tràmits preceptius en tota contractació administrativa de l’envergadura», com és el cas.

El sistema de contractació menor que es va utilitzar, incideix, «només obeeix a la necessitat de donar cobertura formal i administrativa als pagaments obligats pels serveis contractats en l’acord» amb Herrero. És a dir, «es necessitava una aparença d’autorització formal de pagaments».

El tribunal estima que Borràs va actuar amb «plena consciència» que amb l’adjudicació a través de contractes menors «s’estava fraccionant fictíciament els treballs» de «manera directa». D’aquesta manera, remarca, «s’estava possibilitant» el pagament sense traves ulteriors que poguessin procedir dels serveis d’Intervenció de la Generalitat i de la Sindicatura de Comptes.

Per aconseguir aquesta aparença, destaquen els magistrats, es va produir «una ficció» en la concurrència aparent de tres licitadors en cadascun dels expedients. Dos d’aquests pressupostos van ser creats «artificialment en execució del pla d’actuació decidit» per Borràs, «amb l’única finalitat d’aconseguir ocultar la contractació prevaricadora i esgotar els seus efectes», sense «ser descoberta la il·legalitat» en els controls fiscalitzadors posteriors.

Els jutges recalquen que la que va ser directora de la ILC va donar «instruccions» a Herrero sobre com procedir per facturar els seus treballs i la necessitat d’elaborar els tres pressupostos, dos dels quals ficticis. Segons el tribunal, s’hauria d’haver sotmès aquests serveis a un procediment obert en què poguessin participar altres persones o empreses.