El Govern català i l’oposició estudien una moratòria a les sancions contra la sequera

Els republicans han digerit l’enuig que els causa que tant Junts com el PSC reiterin que el Govern va aprovar «unilateralment» el decret de sequera, sense consultar-ho amb la resta de partits. El mateix president, en seu parlamentària, va posar dates a les reunions amb els dos partits de l’oposició (14 de febrer), distant en 15 dies del 28 d’aquell mes, quan el Consell Executiu va aprovar el text.

El Govern, ara, oculta les seves propostes a fi que sigui l’oposició la que porti la iniciativa. En l’ànim d’Aragonès està aconseguir sortir de la cimera amb un acord que, a més, sigui bastant difícil d’atribuir als republicans. Com més plural sigui aquest acord que es desitja, més difícil serà que ningú se’n desmarqui i tregui rèdit d’una cosa que no deixa de ser una crisi de grans proporcions. I en un any molt electoral. Un dels punts calents del decret és el règim sancionador als municipis. El PSC, Junts i Ciutadans s’hi han mostrat en contra, amb matisos. 

Ni una multa

El fet, amb tot, és que no s’ha obert ni un sol expedient sancionador, i, segons ha pogut saber aquest diari, tampoc hi ha gaire intenció de començar ara a posar multes als municipis, just quan l’oposició defensa que se sigui lax i amb unes eleccions locals en les quals els tres partits es juguen el repartiment del pastís als 900 ajuntaments catalans. És a dir, no hi ha sancions, ni el Govern les posa sobre la taula, sinó que es quedarà en l’obertura d’expedients informatius, no sancionadors. Les postergaran a tall de moratòria.

Una altra cosa és que l’Executiu cregui imprescindible que el marc sancionador sigui ben present en totes i cada una de les decisions que prenen els ajuntaments. La por de la multa és, ara mateix, la principal arma de què disposa l’Administració per evitar arribar ben aviat a la situació d’emergència. 

Notícies relacionades

Els alcaldes exigeixen al Govern que consensuï amb ells les mesures antisequera

Com més població, més recursos

El principal objectiu amb què acudeixen els socialistes a la cimera és que s’elimini o es fixi un període transitori de com a mínim un any per a les sancions als ajuntaments que preveu el decret. Volen «fer pagar els plats trencats» als municipis en lloc de posar el focus en la planificació que ha faltat en l’última dècada per part de la Generalitat o la falta d’execució de les inversions previstes de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Junts va un pas més enllà i reclama derogar el règim sancionador contra els ajuntaments i permetre la contractació per tràmit d’emergència, un sistema que es va utilitzar durant la pandèmia i que, de fet, ja es va habilitar durant la sequera del 2008. Volen que s’habiliti per a totes les administracions competents, tant per al Govern com per als ajuntaments. Això permetria fer contractacions i inversions per la via ràpida i eliminar eliminant terminis, concursos públics i part de la burocràcia que implica.