Els vetos creuats dificulten el relleu de Laura Borràs en la presidència del Parlament

En realitat són els tres principals partits –ERC, el PSC i Junts– els que es disputen a partir d’ara una triangular per intentar desbloquejar la situació una vegada la Junta Electoral Central (JEC) intervingui per desposseir Borràs del seu escó i, per tant, quedi definitivament fora del Parlament. En el reglament no es fixa cap calendari que els obligui a arribar a un acord abans d’una data límit, malgrat que sempre s’han rellevat amb celeritat els càrrecs que anteriorment han quedat vacants a la Mesa que governa la Cambra.

La pugna entre ERC i Junts

El pacte entre ERC i Junts pel qual Pere Aragonès va ser investit president i Borràs elegida com a presidenta del Parlament va saltar pels aires des del moment en què es va divorciar el Govern. Ara, per als postconvergents és prioritari mantenir aquest càrrec, el segon més important en rang institucional a Catalunya. De fet, són minoritàries les veus que dins del partit han apuntat a la possibilitat de deixar buida la cadira de la presidència a tall de protesta i ja hi ha noms, com els de les alcaldesses Anna Erra i Marta Madrenas, que s’estudien des de fa mesos com a alternativa.

Fins i tot el juliol passat, abans que ERC, el PSC i la CUP votessin la suspensió de Borràs a la Mesa, hi va haver membres de la direcció de Junts que van reclamar a la presidenta del partit que fos ella la que renunciés al càrrec. No ho va fer ni abans ni després, una vegada desposseïda de les seves funcions, i el secretari general, Jordi Turull, ha recolzat en tot moment aquesta decisió que ha deixat el lideratge del Parlament en mans de la republicana Alba Vergés com a vicepresidenta amb funcions de presidenta.

ERC va assumir aquesta funció amb incomoditat i recels i ara veu en la negociació del relleu de Borràs una oportunitat per refer ponts amb Junts, més encara davant unes eleccions municipals en què els pactes seran clau per retenir alcaldies. A més, la bel·ligerància dels postconvergents contra el Govern en el rol d’oposició ha dificultat la vida parlamentària dels republicans. El que sí que remarca Esquerra és que la presidència ha de recaure en un dirigent independentista, una afirmació en què insisteixen davant el temor que el PSC es postuli per aconseguir el lloc.

La maniobra del PSC

Notícies relacionades

¿Què passarà després de la sentència de Laura Borràs al Parlament i a Junts?

El Parlament inicia el tràmit per eliminar la paga als expresidents de la Cambra

¿Intentarà el grup de Salvador Illa, que té tants diputats com ERC, presidir el Parlament? Els socialistes no ho descarten, però asseguren que no és la seva «prioritat». D’entrada, consideren que són els independentistes els que haurien de desfer l’embolic que consideren que ells mateixos van crear. Una altra cosa és que, davant la impossibilitat de resoldre les seves discrepàncies i un bloqueig que s’allargui en el temps, el PSC intervingui amb l’argument de «recuperar un prestigi» de la institució que assenyalen que fa temps que danyat. A principis del curs polític, el cap de l’oposició va arribar fins i tot a fixar un ultimàtum perquè se substituís Borràs; una pressió que va caure en sac foradat davant la falta de majoria política i un mecanisme reglamentari sòlid per forçar-ne un relleu.

En el que sí que conflueixen tant el PSC com Junts és que la presidència de la Cambra catalana no pot recaure també en ERC. «Ja governen la Generalitat amb una minoria de tan sols 33 diputats, seria massa que, a més, es quedessin amb el lideratge del Parlament», afirmen fonts socialistes. Davant aquesta tessitura, no és descartable que forces com la CUP i els Comuns hi intentin intervenir per tenir un paper decisiu per decantar la balança.