¿Què passarà després de la sentència de Laura Borràs al Parlament i a Junts?

Els fronts que s’obren a partir d’ara són múltiples. El primer es lliurarà a la Cambra catalana, però també hi haurà soroll al seu propi partit: Junts per Catalunya.

Borràs ha sigut condemnada pel TSJC, per la qual cosa la sentència encara no és ferma. No obstant, és més que probable que sigui cessada immediatament, com va passar amb l’expresident Quim Torra o el cupaire Pau Juvillà. El tribunal considera provada la prevaricació, un delicte contra l’administració pública, per la qual cosa operaria l’article 6.2 de la LOREG. Així doncs, el Parlament podria destituir-la automàticament, al considerar que hi ha una situació d’«incompatibilitat sobrevinguda». Previsiblement no ho farà d’ofici, però la Junta Electoral Central (JEC) sí que ho podria fer. Fins ara sempre ho ha fet a petició d’un partit polític, però fonts jurídiques especialitzades en la dinàmica parlamentària no descarten que ho pogués fer d’ofici. I si no, l’oposició ho sol·licitarà.

En el cas de Torra, Junts va criticar molt durament el llavors president, Roger Torrent, per acatar l’ordre de la JEC. No obstant, Borràs va acabar prenent el mateix camí quan l’àrbitre electoral va arrabassar l’escó del diputat de la CUP, malgrat molta gesticulació. En aquest cas, molt previsiblement, s’acatarà l’ordre per via administrativa, com va passar amb Juvillà, que va deixar de cobrar la nòmina i es van tramitar les credencials del següent de la llista. A més, al tractar-se d’un cas vinculat amb la corrupció, ningú fora de Junts recolza que Borràs continuï a la Cambra. De fet, ja va ser suspesa de les seves funcions al juliol, quan se li va obrir judici oral.

Quan ERC, el PSC i la CUP van decidir aplicar a Borràs l’article 25.4 del reglament, que preveu la suspensió dels diputats a qui s’obre judici oral per delictes vinculats a la corrupció, ningú va ocupar el seu lloc. Ni a l’hemicicle, ni tampoc a la Mesa. Borràs es va negar a dimitir, a l’espera de la sentència, i va deixar la Cambra en una situació d’interinitat i obligant la vicepresidenta Alba Vergés, d’ERC, a assumir les seves funcions provisionalment. Els republicans, molestos des del primer moment amb Junts per no resoldre aquesta situació, han intentat les últimes setmanes reactivar la negociació amb els seus exsocis de Govern. De moment, sense gaire èxit.

Junts va accedir al càrrec com a contrapartida a recolzar la investidura del president Pere Aragonès, un acord que es va trencar amb la sortida dels postconvergents del Govern. No obstant, Esquerra vol aprofitar la situació de Borràs per recosir ferides i recuperar la majoria independentista. Oficialment, Junts no s’hi ha mostrat molt predisposat, al·legant presumpció d’innocència per a la presidenta suspesa. Però els sectors més moderats han fet sonar els noms d’Anna Erra o Marta Madrenas com a possibles substitutes, davant els més ‘borrasistes’ que es plantegen un boicot. Ho va fer la secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula, a mitjans de març. Va dir que renunciar al lloc com a protesta política era una «opció». Unes afirmacions que van generar malestar dins d’una part del partit, que ho van qualificar de consideracions «totalment personals». Els pròxims a Jordi Turull no volen deixar vacant el segon càrrec amb més rang polític a Catalunya.

La presidència del Parlament s’escull dipositant el nom del candidat en una urna. En la primera votació es necessita majoria absoluta, però si cap candidat l’aconsegueix, els dos noms amb més vots passen a la segona volta. Si Junts renuncia a presentar-s’hi, es podria disputar entre els dos partits amb més diputats, el PSC i ERC –que estan empatats a 33 escons–. El PSC no ha descartat optar al càrrec.

Segons la llei vigent, quan els presidents del Parlament són cessats poden cobrar una prestació del 80% del seu sou –de 150.000 euros– durant quatre anys com a mínim. El PSC, els Comuns i Cs han posat sobre la taula en les últimes setmanes proposicions de llei per modificar aquesta norma i deixar Borràs sense prestació, però encara no hi ha data per debatre-ho ni aprovar-ho. Està previst que ho decideixi la Junta de Portaveus del pròxim 11 d’abril. De moment, no obstant, Borràs ho podrà cobrar.

A més, a l’espera d’aquests canvis, els expresidents també tenen dret a cobrar una pensió vitalícia del 60% del sou una vegada es jubilen. En aquest cas, no obstant, només ho poden rebre si han exercit un mínim de dos anys com a presidents. Laura Borràs els va complir el 12 de març passat, però a l’haver sigut suspesa més de mig any abans, hi ha dubtes jurídics sobre si podria optar a aquesta pensió vitalícia. Del que sí que es podria beneficiar és de la prestació per cessament a què tenen dret tots els diputats, però l’ha de validar la Mesa del Parlament i no es pot cobrar si es tenen altres ingressos –i actualment cobra del partit–.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Borràs té en els estatuts de la formació postconvergent una salvaguarda per poder continuar com a presidenta tot i que sigui condemnada. En el congrés del passat, on va sortir escollida, va aconseguir que s’incloguessin que davant un cas de ‘lawfare’ sigui la comissió de garanties la que valori si pot continuar o no. Tant Borràs com els seus adeptes consideren que es tracta d’aquest supòsit. També el secretari general, Jordi Turull, ha subscrit públicament que hi ha una «persecució política». Però dins de la formació, i sobretot fora de focus, la posició no és gens unànime. De fet, algunes veus crítiques ja van demanar al juliol que dimitís abans de ser suspesa pel Parlament.

Sigui com sigui, una vegada condemnada, la patata calenta la té la comissió de garanties, que justament està presidida per l’advocada Magda Oranich, amb qui Borràs va tenir una topada arran de la gestió de la polèmica del diputat Francesc de Dalmases per haver intimidat una periodista del FAQs. Oranich va revelar públicament que havia patit «pressions inacceptables» de Borràs per intentar influir en les conclusions de la investigació interna que es va obrir per aquest cas i per la qual finalment Dalmases va ser apartat de la vicepresidència de Junts.