Laura Borràs, condemnada a 4 anys i mig de presó i a 13 anys d’inhabilitació per fraccionar contractes

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat la presidenta de Junts, Laura Borràs, a quatre anys, sis mesos i un dia de presó, a una multa de 36.080 i a 13 anys i un dia d’inhabilitació per a l’exercici de llocs de treball o càrrecs públics electius i de funcions de govern per un delicte de falsedat documental i un altre de prevaricació per haver fraccionat contractes per afavorir un amic, l’informàtic Isaías Herrero, quan ella dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), un organisme que depèn de la Conselleria de Cultura.

Però, en la sentència, de 109 pàgines, el tribunal proposa al Govern que se li concedeixi un indult que rebaixi la pena que li imposa a dos anys, a fi d’evitar l’entrada a la presó, al considerar «excessiva la durada de la pena privativa de llibertat», en la mesura que no admet la possibilitat que pugui acollir-se a «les fórmules substitutives de compliment». La sentència compta amb un vot particular discrepant d’una magistrada en el qual afirma que la pena no podia ser superior als 21 mesos de presó com a inductora de falsedat.

D’acord amb el pacte assolit abans del judici entre la fiscalia i dues de les defenses, els magistrats han imposat a Herrero dos anys de presó, inhabilitació durant un any i 10 mesos per contractar amb l’Administració pública i una multa de 2.100 euros, i per al tercer imputat, l’empresari Andreu Pujol, un any i dos mesos de presó, inhabilitació durant un any i un dia per contractar amb l’Administració pública i una multa de 2.250 euros. A tots dos, se’ls aplica l’atenuant de confessió.

Sense publicitat i transparència

La sentència considera provat que en l’adjudicació «directa» a Herrero dels treballs de creació i manteniment de la web de l’ILC es va prescindir «de tot procediment regular», trencant «tots els principis que regeixen en matèria de contractació pública», entre ells, el de publicitat i transparència, el de lliure accés de licitadors interessats, així com els de «no discriminació i igualtat de tracte entre els candidats» i la «lliure competència en la conformació dels preus», un «principi determinant d’una eficient utilització dels fons públics gestionats», en aquest cas, per l’ILC.

El tribunal afirma que l’adjudicació realitzada per Borràs en favor d’Herrero, «a més d’haver-se aprovat amb absoluta alienitat a qualsevol procediment de contractació», no té tota descripció sobre les característiques dels treballs o serveis a prestar. Al seu parer, «es va tractar d’un contracte dissenyat, decidit i executat amb única submissió a la voluntat personal de qui tenia tota l’autoritat per contractar i autoritzar el seu pagament, Borras, com a directora de la ILC». En total van ser 18 contractes, que no havien de superar els 18.000 euros cada un, el límit per atorgar-los a dit, i l’import global va ser de 336.000 euros (324.000+ IVA), entre el 2013 i el 2017.

Per als jutges, Borràs, com a directora de la ILC i òrgan de contractació, va atorgar els treballs a Herrero «amb plena consciència» que estava encarregant uns treballs a través d’una «adjudicació directa que prescindia dels requisits previstos més elementals» i «coneixent» l’existència d’un concert de la Generalitat amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) que recomanava assignar a aquest organisme el desenvolupament i la gestió» d’aquestes tasques de la Generalitat i els seus ens dependents.

Aparença per als pagaments

La sentència relata que el delicte de prevaricació s’ha comès des que es produeix «l’adjudicació verbal i directa» per part de la dirigent independentista, «menyspreant i prescindint dels tràmits preceptius en tota contractació administrativa de l’envergadura», com és el cas. Precisa que els procediments seguits per a la contractació menor «no obeeixen més que a la necessitat de donar cobertura formal i administrativa als pagaments obligats pels serveis contractats en l’acord d’adjudicació verbal, únic i real» amb Herrero. És a dir, es «necessitava una aparença d’autorització formal de pagaments».

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

El tribunal estima que Borràs va actuar amb «plena consciència» que amb l’adjudicació d’aquestes tasques a través de contractes menors «s’estava fraccionant fictíciament els treballs ja adjudicats de forma directa». D’aquesta manera, remarca, «s’estava possibilitant» el seu pagament sense traves ulteriors que poguessin procedir dels serveis d’Intervenció de la Generalitat i de la Sindicatura de Comptes. Per aconseguir aquesta aparença, destaquen els magistrats, es va produir «una ficció» en la concurrència aparent de tres licitadors en cada un dels expedients creats «artificialment en execució del pla d’actuació decidit» per Borràs, «amb l’única finalitat d’aconseguir ocultar la contractació prevaricadora i esgotar els seus efectes», sense «ser descoberta la il·legalitat» en els controls ulteriors.

Els jutges ressenyen que la que va ser directora de l’ILC va ser advertida des d’un primer moment, «sense que per això modifiqués en res els seus designis d’adjudicar els treballs a Herrero» des de l’inici, el febrer del 2013, fins al final, gener del 2017. I conclouen que les «activitats falsàries» desplegades pels acusats «trobaven el seu únic sentit o raó de ser en el camuflament davant els organismes de control de la conducta prevaricadora inicial».