La majoria del Parlament reclama a Laura Borràs que dimiteixi ja per la seva condemna «per corrupció»

Tots els grups, tret de Junts, s’han pronunciat amb contundència: Laura Borràs ha de dimitir ja i deixar vacant la presidència del Parlament per poder rellevar-la després de ser condemnada «per corrupció». Una reclamació que han fet independentistes i constitucionalistes i que xoca amb la intenció de la líder dels postconvergents, que ja ha anticipat que no té intenció d’apartar-se, com tampoc ho va fer quan va ser suspesa com a presidenta de la institució al juliol. Que no sigui ella qui prengui la decisió d’anar-se’n deixa en mans de la Junta Electoral l’activació del mecanisme per desposseir-la del seu escó i activar la seva substitució.

«La sentència no m’impedirà continuar treballant per a l’únic objectiu pel que vaig entrar en política: arribar a la independència», ha advertit Borràs just després de conèixer la sentència acompanyada tan sols per dirigents de Junts. El seu missatge, a les portes del Parlament i articulat per deixar clar que la seva voluntat és que això no suposi el seu final polític, l’ha llançat en dos sentits: davant una condemna que ha titllat d’«aberració democràtica» i que encara no és ferma no pensa ser ella la que deixi l’acta, com també és la seva intenció continuar exercint com a presidenta de Junts. A ERC i JxCat els ha interpel·lat directament a «reflexionar si tot val» i si estan disposats a «aprofitar la repressió amb finalitats partidistes».

La seva petició no ha tingut efecte. «Queda provat que hi ha hagut un delicte de corrupció», ha etzibat la secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, que creu que, «per coherència», Borràs se n’hauria d’anar de motu proprio. «Borràs va fraccionar contractes per afavorir un amic seu, per corrupció. Ha fet un ús irresponsable de l’independentisme per tapar la seva mala praxi», ha assegurat el diputat de la CUP Xavier Pellicer. I el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ho ha reblat així: «Aquest cas no té res a veure amb la repressió política i judicial contra l’independentisme. No s’ha de confondre el que ha sigut una mera estratègia de defensa jurídica personal amb la causa independentista».

Unes afirmacions sense pal·liatius que exemplifiquen com els suports que li queden a Borràs se circumscriuen al seu propi partit i que la resta de l’independentisme li dona l’esquena, com ja va fer just quan va començar el judici. Només el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha titllat de «‘lawfare’ de manual» la sentència, a més de «desproporcionada». Per ara, manté que Borràs continua sent la presidenta del Parlament i ha evitat mullar-se sobre la seva successió i la possible actuació de la JEC. Donar per fet que se li retirarà l’escó, ha advertit, suposa «acceptar una derrota».

Més enllà de l’independentisme, també la resta de grups han demanat la seva dimissió. Ho ha fet el PSC, que ha apressat a recuperar «el prestigi» de la institució amb l’elecció d’una nova presidència, i ho han fet els comuns, que sol·licitaran una reunió amb tots els grups per pactar com s’ha de procedir a partir d’ara i accelerar la proposta per eliminar les assignacions i pensions dels expresidents que siguin condemnats per corrupció. La presidenta d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, s’ha oposat fins i tot que el Govern indulti Borràs, un perdó que, no obstant, ERC sí que ha defensat per impedir que entri a la presó, ja que així ho apunta la sentència.

El que embolica l’elecció d’una nova presidència és que la sentència no és ferma i que, per tant, la líder de Junts encara pot recórrer-la. En cas que no renunciï voluntàriament al seu escó, l’article 24 del reglament del Parlament recull que només pot perdre’l en cas de sentència ferma, motiu pel qual els grups preveuen que, com va passar amb l’expresident Quim Torra i l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà, la Cambra estarà a expenses de la intervenció de la Junta Electoral, a la qual ja han acudit Ciutadans, el PP i Vox perquè, en execució de la sentència, declari la inelegibilitat de la dirigent per un delicte contra l’administració pública.

A mercè de la JEC

Aquest escenari incomoda els grups que consideren que no ha de ser un òrgan administratiu qui decideixi si un diputat perd o no el seu escó perquè això suposa minvar la sobirania del Parlament, principalment ERC i la CUP. No obstant, tot i que donen per fet que la institució presentarà al·legacions, no es preveuen resistències com en els altres dos precedents per la diferent naturalesa del cas pel qual Borràs ha sigut sentenciada. Aquests grups ni tan sols tenen al cap recórrer a un dictamen de la comissió de l’estatut del diputat.

Notícies relacionades

Les claus d’un indult a Laura Borràs: de la proposta del tribunal a la decisió del Govern espanyol

Laura Borràs qualifica d’«aberració democràtica» la seva condemna i descarta abandonar la política

«En tenim antecedents i ja sabem com acaben», ha apuntat Vilalta. «Ja hem vist els límits que té la sobirania del Parlament en aquest àmbit», ha dit Pellicer. Aquesta vegada no hi haurà cap apel·lació a la desobediència d’Alba Vergés com a vicepresidenta amb funcions de presidenta, una desobediència que tampoc va fer Borràs al seu dia quan, com a presidenta amb plens poders, Juvillà va ser desposseït del seu escó per ordre de la JEC i també sense sentència ferma. Tot i que, en el cas del cupaire, la condemna va ser per negar-se a retirar uns llaços grocs de la Paeria en període electoral.

El fet que aquesta vegada la bel·ligerància contra la JEC per part dels independentistes no sigui la mateixa que en les altres ocasions respon al fet de considerar que el cas de Borràs és figa d’un altre paner.