El clima preelectoral dinamita la cimera antisequera i impedeix un acord sobre les multes a municipis

Tot just 58 dies per a unes eleccions municipals semblen molt pocs perquè els partits polítics arribin a un acord que inclogui sancions, precisament, a municipis. Aquesta sembla la moral que s’extreu de la cimera antisequera celebrada aquest divendres al Palau de la Generalitat, entre el Govern i els partits polítics. La reunió va finalitzar amb un preacord sobre la taula que, al final, no va ser validat per les diferències en un sol punt: el de les multes. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va afirmar a la sortida de la tobada que el Govern tiraria endavant la resta de punts del que havia de ser l’acord. «Perquè hi hagi un acord hi ha d’haver voluntat d’arribar a acords», va dir Jordà, acusant veladament el PSC del fracàs del conclave.

L’obstacle es divisava en la llunyania. Va ser el principal punt de desacord amb el decret llei aprovat pel Govern el 28 de febrer, juntament amb la presumpta unilateralitat de l’administració catalana, atribuïda pel PSC i Junts i negada pel mateix president Pere Aragonès. I el Govern, com ja va avançar aquest diari, es va mostrar disposat a obrir la mà quant al règim sancionador, precisament per evitar el que ha acabat passant.

Juliol, última oferta

Així, la proposta d’Acció Climàtica en aquesta cimera fixava per al juny l’inici de la tramitació d’expedients sancionadors als municipis que incompleixin el decret. L’última oferta va ser traslladar-la al juliol. No obstant, segons fonts del Govern, el PSC s’ha enrocat a demanar que fos al setembre, és a dir, després de la temporada estival. Una cosa que l’Executiu ha considerat inacceptable per tal com, sense l’element dissuasori de les multes, la prevista arribada a l’estat d’emergència, és a dir, a les restriccions en el consum domèstic, ara previst, precisament per al setembre, podria avançar-se.

La portaveu socialista, Sílvia Paneque, va assenyalar en roda de premsa, no obstant, que el seu partit reclamava retirar del decret el règim sancionador en la seva integritat. «És un error tirar endavant aquest decret d’esquena als municipis i, a més, assenyalar-los», va apuntar.

Abans de la intervenció de la socialista, la consellera havia assenyalat que era obvi que el Govern no creia que a cop de multa se solucionaria la garantia de consum d’aigua. «Ni tan sols vam fixar una data d’inici per a la incoació d’expedients», va al·legar Jordà. Però, alhora, va apostar de nou per la necessitat d’un règim sancionador, que actuï com a agent dissuasori. «A la indústria i l’agricultura se’ls ha retallat el consum. És lògic que els ajuntaments han de ser els primers que han de complir amb els criteris del decret», va insistir.

Vigilància mútua

¿Per què si només ha saltat un punt no s’ha firmat la resta? Perquè els partits es miren de reüll, com els ciclistes en un esprint. El Govern volia que tots els partits subscriguessin el paquet complet de mesures, per evitar que, en plena campanya per a les eleccions, hi pogués haver desmarcatges interessats de les mesures, en cas d’empitjorament accelerat de les reserves d’aigua. Ningú es fia de ningú.

També Junts va acudir a la reunió amb la intenció d’acabar amb el règim sancionador. No obstant, en la reunió, «per responsabilitat», va acabar per acceptar la moratòria fins al juliol. El postconvergent Albert Batet, amb tot, es va ancorar en la falta d’acord per clamar que el fracàs era atribuïble, únicament, al Govern, un Executiu «que no lidera».

Per a la líder parlamentària dels Comuns, Jéssica Albiach, el Govern és «poc ambiciós» i, com Batet, no pilota. Això sí, en el sentit oposat. Si el postconvergent es queixava de les multes, la comú va lamentar la «barra lliure que tenen els creuers i l’oposició de l’Executiu a limitar al 50% la presència d’aquests vaixells. Ara bé, també va denunciar el «xantatge de la pinça PSC-Junts amb rerefons electoralista». L’últim dels partits amb qui el Govern havia mantingut contactes, la CUP, per la seva banda, va assenyalar també tant socialistes com Junts per haver-se «enrocat en acabar amb les possibles sancions».

Florits vergers

Notícies relacionades

El Govern demana «com contra la covid» unitat per combatre la sequera

El Govern i els partits miren d’aïllar la crisi de la sequera de les eleccions municipals

Albiach va dibuixar davant els micròfons el que altres portaveus van repetir en conversa informal. «Segons el decret que voldrien el PSC i Junts, l’agricultura tindria problemes en forma de restriccions per regar els camps, mentre els ajuntaments podrien abocar aigua sense límit sobre els seus jardins».

El component electoral («tenen al cap poder tenir tot verd i bonic de cara a les eleccions», va assenyalar un altre assistent a la reunió) estava en boca de tots.