El Govern i els partits miren d’aïllar la crisi de la sequera de les eleccions municipals

No cal dir que el miracle no s’ha produït i la bronca per la gestió de la sequera, en particular per la promulgació d’un decret per part de l’Executiu sense consultar-lo amb les forces parlamentàries, segons sostenen el PSC i Junts, contra les afirmacions republicanes, ha saltat ja a la primera línia de la tensió informativa, després d’algunes setmanes amagada darrere d’altres assumptes.

ERC ha vist les orelles al llop i creu que la reiteració del mantra que governen sense cap tipus de suport (més enllà dels seus 33 escons) i que, malgrat això, eviten el diàleg amb els altres partits majoritaris, el PSC i Junts, els pot passar factura.

L’objectiu del Govern per a aquesta cimera passa per aconseguir algun tipus d’acord que desactivi qualsevol temptació de convertir la sequera en arma electoral. Per mor d’afavorir el pacte, els republicans s’han abstingut, fins i tot, d’esbombar als quatre vents les seves pròpies propostes, tant el Govern com ERC, per evitar la confrontació directa amb l’oposició. La mesura té un segon efecte. Si el que s’ha aprovat no funciona, ni el rastre d’engrunes de pa entre l’acord i els partits polítics, per veure qui n’és l’autor moral, conduirà fins als republicans.

Ombra allargada

En el Govern són conscients que les municipals condicionen el debat polític i també la crisi de l’aigua. Ffonts de l’Executiu expliquen que aïllar la precampanya de la gestió de l’aigua suposa un repte important. Reconeixen que tots els partits volen tenir satisfets els municipis on són hegemònics, de manera que intentaran portar les mesures al seu terreny.

De tota manera, en l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) reivindiquen el fet que cap alcalde s’hagi posat en contacte amb ells per queixar-se de les restriccions activades, per molt que en els mitjans hagin aparegut declaracions en què s’exigeix més diàleg.

El motiu principal de l’enrariment ambiental en aquest assumpte és el decret de sequera aprovat pel Govern el 28 de febrer, tant, com ja s’ha explicat, per la forma com pel contingut. En concret, la seva part sancionadora, que, malgrat les amenaces, no ha servit per multar un sol ajuntament dels 900 que hi ha a Catalunya.

I aquesta és una d’aquelles paradoxes pròpies de la política catalana. S’hi inclou una part sancionadora amb l’esperança (i no només, ja que les dades ho corroboren) que el simple anunci de multes modifiqui el comportament dels ajuntaments amb l’objecte d’un millor estalvi de l’aigua. És a dir, no se sanciona, de moment.

Cap sanció

Fonts de l’ACA remarquen precisament això: fins al moment no s’ha fet arribar cap sanció al 25% d’ajuntaments que no estan obeint les restriccions actuals. Només els han enviat expedients informatius perquè expliquin el motiu del seu incompliment. Tot i així, aquestes mateixes fonts es pregunten quin sentit té imposar aquest tipus de mesures si no són obligatòries. Adverteixen que, si els ajuntaments es poden permetre el luxe d’incomplir a la lleugera sense repercussió, s’arribarà abans a l’estat d’emergència per sequera.

Malgrat això, el PSC i Junts (i també Ciutadans) clamen al cel pel que entenen injust. El PSC proposa una espècie de moratòria de diversos mesos, abans que es pugui multar, i Junts fuig de les mitges tintes i demana la derogació de les sancions.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

El Govern no tanca la porta a aquesta proposta, segons detallen fonts de l’Executiu. Assenyalen que ara no estan multant, de manera que, en el fons, la moratòria, de facto, ja s’està aplicant. Tot i així, no es neguen a negociar-ho i incloure-ho al decret per escrit, ja que creuen que el principal objectiu és arribar a consensos i evitar que s’entauli la «batalla de l’aigua».

En la cimera d’aquest divendres es plantejaran altres mesures, com una dotació de recursos perquè els municipis puguin arreglar fuites d’aigua, una inversió més elevada en dessalinitzadores i la recuperació de pous en desús, que formen part del paquet d’exigències al Govern. Només de la capacitat de pacte dels partits dependrà que es converteixin en acords.