L’investigador que va destapar el Catalangate assegura haver acreditat una «crisi de democràcia» a Espanya

Elies Campo, l’informàtic de Citizen Lab que va liderar la investigació que va donar peu al Catalangate, ha defensat haver acreditat una «crisi de democràcia» a Espanya. En una nova sessió de la comissió d’investigació sobre aquest cas de ciberespionatge al Parlament, Campo ha assegurat que el laboratori de la Universitat de Toronto ha aconseguit destapar un «abús» d’un ‘software’ de vigilància, com és el cas de Pegasus, a més de 60 polítics i membres de la societat civil catalana identificada amb l’independentisme.

Segons Citizen Lab, el Catalangate va afectar polítics com Pere Aragonès, Carles Puigdemont, Laura Borràs i Oriol Junqueras, així com múltiples advocats i activistes. El CNI va reconèixer que 18 d’aquests van ser espiats amb aval judicial, com ara l’actual president, però no es va pronunciar sobre la resta de persones a qui va apuntar Campo.

L’investigador ha considerat que la reacció de les autoritats de l’Estat segueix un «patró comú» amb el de la resta de països investigats. «Primer es nega, després s’accepta parcialment i finalment es dona una justificació dubtosa de perquè s’ha fet», ha argumentat. Durant la seva compareixença, Campo també s’ha defensat de les crítiques dels partits no independentistes, que l’han acusat d’haver fet una investigació tendenciosa i poc contrastada.

L’informàtic ha blindat la seva investigació, ha negat que hi pugui haver falsos positius als telèfons estudiats perquè assegura que s’han fet múltiples «revisions» i ha al·legat que és molt «comú» que descobreixin casos com el que va afectar els líders del procés ja que dins del grup investigador hi ha «víctimes». Segons Citizen Lab, al mòbil de Campo també s’hi van trobar restes d’infecció de Pegasus. En aquest punt, també ha rebutjat que el fet que sigui català i la seva ideologia hagi afectat el cas.

El PSC demana «proves»

Durant la comissió, el portaveu de Cs, Nacho Martín Blanco, ha sigut molt dur amb Campo, ha posat en dubte tota la investigació de Citizen Lab i ha titllar el Catalangate de ser una «operació orquestrada» per l’independentisme per atacar l’Estat. També el diputat del PSC Oscar Aparicio ha qüestionat l’anàlisi del laboratori canadenc i ha demanat «proves» que el Govern central hagi sigut darrere d’aquest espionatge. Aquesta afirmació ha provocat estupefacció entre els independentista presents a la reunió. En aquest sentit, el diputat de Junts Josep Rius ha recordat que el CNI ha admès haver espiat 18 líders independentistes i que aquest «depèn del Ministeri de Defensa». També ha denunciat una actitud «obstruccionista» per part del Govern central.

Malgrat haver sigut citats com a testimonis en aquesta comissió d’investigació, ni el president Pedro Sánchez ni cap altre membre del Govern central ha acceptat comparèixer, al·legant que han de respondre només al Congrés i al Senat, i que ja n’han donat les explicacions pertinents. El conegut com a Catalangate va suposar un dels principals episodis de distanciament entre el Govern central i els seus socis d’Esquerra, i va arribar a congelar el diàleg amb la Generalitat durant tres mesos. 

Amb una «infraestructura ad hoc»

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Amb una «infraestructura ad hoc»En la comissió d’investigació també hi ha participat el pèrit judicial José Navarro, que ha analitzat múltiples dels terminals suposadament infectats i ha confirmat una bona part dels atacs. Navarro ha reconegut que no hi ha «cadena de custòdia» en la investigació de Citizen Lab, un punt que ha provocat múltiples crítiques, però ha defensat que és un fet habitual «en publicacions científiques» perquè «no són pèrits». En aquest sentit, ha admès que la metodologia utilitzada pel laboratori canadenc «no és perfecta», però ha assegurat que no ha vist «cap crítica objectiva al resultat tècnic» del seu informe.

Navarro també ha afirmat en la seva compareixença que molt probablement es va crear una «infraestructura ad hoc» per a aquesta investigació, fora de l’empresa israeliana NSO Group, però ha recordat que hi ha un «marc legal» que pot permetre l’ús de Pegasus a Espanya. En aquest sentit, recorda que el Codi Penal i la llei d’enjudiciament criminal preveuen determinades situacions en les quals es pot intervenir un telèfon, sempre que es faci a través de la policia judicial, amb aval dels tribunals i durant un termini determinat.