L’ANC reafirma en el seu full de ruta l’aposta per impulsar una llista electoral

Un mes i mig després d’obrir-se en canal amb fins a 13 dimissions del secretariat, l’ANC tira un espès vel davant la crisi més important que ha viscut l’entitat i se centra en el disseny del seu full de ruta per a aquest any, en el qual continua figurant l’anomenada llista cívica –és a dir, la presentació d’una nova candidatura electoral al marge dels partits independentistes– com a proposta estrella. Malgrat que justament la batalla interna va estar motivada per com la presidenta, Dolors Feliu, ha plantejat fins ara aquesta qüestió, l’entitat mantindrà l’aposta, que entén que està directament vinculada a aconseguir que l’«independentisme unilateral» recuperi el lideratge a les institucions.

Així ho ha aprovat el ple extraordinari del secretariat, que ha esbossat les línies generals del full de ruta anual i que es votaran entre el 18 i el 23 de maig, tot i que no serà fins al 18 de juny, ja passades les eleccions municipals, quan preveuen que el document complet es faci públic. La lectura de context que fa l’ANC per fixar els seus pròxims passos és que, després d’una etapa marcada per la «desmobilització», s’està produint un «canvi de cicle» que encoratja «un nou embat independentista».

¿Quins símptomes hi ha darrere d’aquesta interpretació sobre l’estat d’ànim de l’independentisme? Segons l’entitat, el «gran èxit» que va tenir l’última manifestació de la Diada, malgrat que critica que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, «va cridar a la no-participació», la «important mobilització» del 6 de desembre en contra de la reforma del Codi Penal pactat entre el Govern central i ERC, la «multitudinària protesta» contra la cimera hispano-francesa del mes de gener –que va acabar amb crits contra Oriol Junqueras– i la recent conferència del moviment civil independentista.

Per a l’ANC, tots aquests elements alimenten un clima favorable a la «represa» de l’anomenada «mobilització permanent» a través de tres fronts. El primer, el civil, àmbit per al qual planteja un pacte nacional que serveixi com a instrument d’anàlisi, creació de sinergies i d’actuacions en l’àmbit de la mobilització, així com d’anar guanyant incidència en el món sindical i l’econòmic.

Notícies relacionades

Jordi Pesarrodona, exvicepresident de l’ANC, fa un pas més i deixa la direcció de l’entitat

L’ANC només demanarà el vot pels partits que reconeguin la DUI del 2017 en els seus programes electorals

El segon front, l’institucional, és on emmarquen la llista cívica amb l’objectiu d’executar la declaració d’independència del 2017. «Hem de fugir de l’autonomisme i del pacte sense escrúpols amb el Govern repressiu de l’Estat i dels partits del 155», defensen. Tot un afront a l’aposta d’ERC de dialogar amb el Govern central. La reafirmació de l’ANC en l’aposta per presentar una llista electoral es produeix en un moment en què els partits independentistes han d’afrontar què passarà amb la presidència del Parlament després de la condemna a Laura Borràs i que Junts haurà de decidir si la manté com a presidenta del partit malgrat la sentència. El debat intern ja està obert entre els postconvergents.

El tercer dels eixos d’actuació és l’internacional, en el qual advoquen per continuar denunciant «les actuacions antidemocràtiques» tant d’Espanya com de França, que acusen de «minoritzar la nació catalana».