Borràs, Ponsatí i Serret: punt final al procés

Però fa temps que tot és més normal a Catalunya. Per això els tres esdeveniments d’aquesta setmana han sigut una nova prova que Catalunya ha girat full de l’envit independentista. I que un altre procés, el de distensió (també anomenat de desjudicialització), deixa beneficiaris fins i tot entre els que ho consideren una traïció a la causa sobiranista.

Laura Borràs, una de les veus més enfervorides en contra del diàleg entre governs, ha rebut una inesperada sorpresa per part de la justícia que deixa el seu futur personal en mans de la Moncloa. La seva estratègia de presentar-se davant el tribunal com a víctima d’una persecució política per la seva condició d’independentista no ha servit per tapar les proves que va fraccionar contractes públics per beneficiar un amic seu. Però fins i tot aquests magistrats als quals ella veu com a part de l’«aparell de repressió» de l’Estat han considerat injust que qui va rebre els diners no vagi a la presó i que en canvi sí que hi vagi qui només va afavorir la manipulació. Fins i tot els jutges proposen que se l’eximeixi de la presó a través de l’indult, és a dir, que el Govern li concedeixi la mateixa mesura de gràcia que Junts tant va deplorar amb els líders de l’1-O.

És a dir, el cas Borràs està lluny d’haver-se acabat, ni jurídicament (pot recórrer al Tribunal Suprem i, mentrestant, la sentència no és ferma), ni de bon tros políticament. ERC, amb tota l’oposició, ha deixat clar que vol elegir un nou president del Parlament. A Junts assumeixen que la situació és insostenible per a la seva cap per molt que s’aferri al pretext del ‘lawfare’, un discurs que aquesta vegada no ha tret masses al carrer en la seva defensa. Però caldrà veure quina ànima de JxCat s’imposa. Els afins a Borràs pressionaran per allargar la interinitat de la Cambra, però les eleccions municipals són massa a prop i els polsos poden fer malbé aquestes enquestes que tant somriuen avui Xavier Trias, sant i senya de la Convergència més tradicional i a qui no s’ha vist en cap dels episodis d’aquesta setmana.

L’altra patata calenta pot tenir-la el Govern de Pedro Sánchez. L’indult no es pot atorgar fins que la sentència sigui ferma, així que si el Suprem triga uns mesos a deliberar, la decisió de l’Executiu pot caure en plena precampanya electoral. ¿Assumiria el PSOE el desgast de perdonar la presó a Borràs per un cas de corrupció si els sondejos continuen sent llavors tan refractaris com ara? També pot passar que el Suprem o el Govern triguin més del compte i deixin la gestió de l’indult per després de les eleccions generals. Amb Sánchez a la Moncloa... o no.

Notícies relacionades

Espases en alt en les enquestes de les eleccions generals

Junqueras, Borràs, Sirera i els seus artefactes per sobreviure en política

Un altre càrrec de Junts, l’eurodiputada Clara Ponsatí, va fer realitat dimarts la frase que ella mateixa va patentar: «Estàvem jugant al pòquer i anàvem de fanal». Doncs això, que l’exconsellera va tornar a Catalunya quan ja no corria el risc d’acabar a la presó i es va envoltar de càmeres a la recerca de la detenció per part dels Mossos. A l’haver-se beneficiat de la derogació del delicte de sedició, el jutge la va deixar en llibertat i va marxar a Brussel·les per continuar amb el seu treball d’eurodiputada. No hi va haver grans manifestacions al carrer, ni molt menys aldarulls. Costa no interpretar-ho com un altre capítol de la guerra entre Junts i ERC, ja que Ponsatí va triar per tornar la vigília del judici d’una companya seva, republicana, d’aquell Govern de Carles Puigdemont. El 24 d’abril està citada davant el jutge Pablo Llarena i, de moment, contempla no presentar-s’hi. Però un mes dona per a molt.

Aquesta companya republicana, Meritxell Serret, espera sentència després de ser jutjada pel seu paper en l’1-O. La consellera d’Exteriors també va tornar a Catalunya sense risc de presó, però seguint la pauta de la distensió que marcava ERC. La fiscalia li demana un any d’inhabilitació que acatarà sense escarafalls si el tribunal ho confirma. També la seva sentència pot arribar en vigílies electorals, quan els guions cada vegada més contraposats d’Esquerra i Junts es juguin el seu primer duel a les urnes després del cisma independentista.