Pedro Sánchez reivindica l’economia i la «pau social» que hi ha a Espanya malgrat els «xamans» del PP

La cançó escollida com a banda sonora de l’arrencada del míting parla per si sola: ‘Under pressure’ (sota pressió), de Queen i David Bowie. Perquè els socialistes, que han donat aquest diumenge el tret de sortida a la campanya de les municipals amb 3.000 persones des de la Farga de LlHospitalet de Llobregat, saben que el 28-M serà un assaig per a les generals de finals d’any. El termòmetre que mesurarà la musculatura de Pedro Sánchez davant el PP d’Alberto Núñez Feijóo i també, ara que Yolanda Díaz oficialitza que serà candidata amb Sumar, com a referent de l’esquerra. No hi ha hagut cap referència a la vicepresidenta segona.

Efectivament, el president del Govern se la juga i té a sobre la pressió que no hi hagi marea blava el 28 de maig. I per això ha posat tota la seva tenacitat argumental a reivindicar l’obra del seu Govern davant els «xamans i telepredicadors» que busquen embrutar-la, una velada al·lusió al PP. Ha tret pit d’una «pau social» que contrasta amb el descontentament social i l’onada de protestes que escalfa la primavera en països com França, Alemanya, el Regne Unit i Portugal.

I això, ha argumentat, es deu a l’aposta del seu Govern per combatre l’agenda «neoliberal» que va aplicar el PP fa uns anys amb polítiques antagòniques a la de les «retallades» i el «greuge», una recepta amb què considera que el Govern del PSOE i Podem ha resolt l’«esquinç social i territorial» que va donar peu a conflictes com el de la «irresponsabilitat» del moviment independentista a Catalunya promogut per la «confrontació» encoratjada per la dreta per «esgarrapar vots».

Si d’una cosa presumeix el líder del PSOE cada cop que trepitja Catalunya és de la bandera del diàleg amb què considera que ha aconseguit apaivagar un independentisme atrapat ara en la desmobilització i la divisió interna. I com a mostra: no hi ha hagut cap protesta significativa ni amb el fugaç retorn de l’exconsellera Clara Ponsatí, amb breu detenció inclosa, ni arran de la condemna a la presidenta de Junts, Laura Borràs. Encara queda en l’aire, no obstant, la patata calenta de Carles Puigdemont. De moment, Sánchez s’aferra a les dades econòmiques i als carrers pacificats.

Sense menció a Yolanda Díaz

Sense cap menció al seu soci de Govern ni a Yolanda Díaz, Sánchez ha presumit d’haver «portat al BOE» totes les reivindicacions que van encoratjar moltes de les protestes –bona part apadrinades pel moviment del 15-M– que es van derivar del descontentament social de la crisi del 2008. Una «pau social» que se sustenta, segons el seu parer, sobre tres eixos que són la pedra angular del seu projecte: el diàleg social, arribar a acords «molt més enllà del que representa» el PSOE al Congrés dels Diputats i reformes per a la «majoria» de la gent.

Així doncs, el president creu haver demostrat que «és possible» superar una pandèmia i créixer i crear ocupació enmig d’una guerra; «reduir» la inflació i, alhora, «quadrar els comptes» de l’Estat; impulsar una reforma laboral i de pensions i «preservar la pau social». Just l’escenari contrari del que es viu al país veí, amb els francesos encadenant vagues i contundents protestes. La seva aposta, ha resumit, és la de la «convivència», ja sigui per frenar l’independentisme o per pal·liar els efectes negatius de l’impacte de les crisis encadenades.

Aquestes són les credencials per les quals Sánchez creu que mereix la revàlida. «Anem als fets: més i millors llocs de treball, pugen les pensions d’avui i garantim les del futur, tenim la inflació més baixa i l’energia més barata d’Europa, es redueix el dèficit i tenim pau social. Ni tot el soroll del món pot ocultar la realitat», ha remarcat. Per tot això, el seu pronòstic és que l’electorat li donarà «la raó» i posarà la dreta «on sempre». Almenys així ho espera mentre el seu equip a la Moncloa aguanta la respiració enquesta rere enquesta.

Catalunya, territori clau

Notícies relacionades

Recaptar tots els impostos

Sánchez i Illa pacten avui la reactivació de les bilaterals Generalitat-Estat

Que el tret de sortida a les municipals de la mà de Pedro Sánchez hagi sigut des de l’Hospitalet de Llobregat no és casualitat: és la segona ciutat més poblada de Catalunya i el principal feu que té a les seves mans el PSC amb Núria Marín com a alcaldessa. No obstant, els socialistes catalans donen per assegurada aquesta plaça per majoria absoluta i tenen entre cella i cella l’Ajuntament de Barcelona. La capital catalana també ocupa un lloc preponderant a la llista d’objectius de Pedro Sánchez per assegurar-se la revàlida a la Moncloa. El pes recau sobre l’esquena del candidat Jaume Collboni.

«La victòria començarà a Catalunya», ha proclamat el president del Govern, sabedor que el PSC ha sigut durant tota la seva trajectòria el seu principal escuder, tant pel que fa a recolzar la seva figura com per la quantitat de vots sempre clau per decantar la balança. Davant aquest repte, també Salvador Illa està ‘under pressure’.