Aragonès: «Catalunya tindrà més delegats exteriors que mai en la història»

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat que el seu Executiu ha tornat a situar Catalunya en l’«escena internacional» i que, en aquest sentit, persistirà en el seu objectiu de desplegar, consolidar i expandir la xarxa de delegacions exteriors, que ha arribat a la xifra més alta en la seva història.

Així ho ha exposat Aragonès en un discurs davant els mitjans a Barcelona, junt amb la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, abans de presentar les línies estratègiques de l’acció exterior catalana per als pròxims quatre anys davant el Consell d’Acció Exterior i de Relacions amb la UE. «Estem donant un fort impuls a l’acció exterior del país», ha afirmat. «Fruit d’això, podem afirmar amb rotunditat que el Govern torna a tenir una presència internacional destacada».

L’acció exterior, ha explicat, és «una de les prioritats» marcades pel seu govern, amb l’«objectiu de tornar a posar Catalunya en l’escena internacional», sota els principis d’«utilitat, credibilitat i reputació». «Més enllà de titulars –ha resumit–, ser realment útils». El pressupost d’Exteriors per al 2023 supera per primera vegada els 100 milions d’euros, un 17% més que l’anterior pressupost.

20 delegacions i una més en camí

Entre els àmbits estratègics d’aquest full de ruta exterior del govern català són les delegacions a l’estranger. De fet, amb el nomenament demà del delegat del Govern a Andorra, la Generalitat tindrà «més delegats que mai en la història, un total de vint», ha remarcat el president, que ha recordat l’última obertura de la delegació del Cono Sur, a Buenos Aires, i el recent anunci d’una nova oficina a Colòmbia, les dues durant la seva gira de nou dies per Llatinoamèrica.

Avui Catalunya té 13 delegacions «plenament operatives», segons fonts del Govern: la de la Unió Europea (Brussel·les); França; el Regne Unit i Irlanda; Alemanya; els Estats Units i Canadà; Itàlia; Europa Central; Portugal; Suïssa; Sud-Est d’Europa; Països Nòrdics i Bàltics; Mèxic i Amèrica Central; i Nord de l’Àfrica. A aquestes se sumen set de «parcialment operatives», és a dir, aquelles amb un delegat nomenat, però pendents de posar en marxa la seva oficina o desenvolupar una estructura: són Cono Sur, el Senegal, l’Àfrica Meridional, Corea del Sud, el Japó, el Brasil i Andorra. I més enllà d’aquestes vint, s’afegiria la futura de Colòmbia, delegació merament anunciada, però sense decret de creació ni delegat nomenat.

Per la seva banda, la consellera Meritxell Serret ha remarcat la voluntat de seguir amb l’«expansió» de delegacions exteriors. «I quan ho considerem convenient, obrir-ne de noves», ha suggerit la dirigent, que d’altra banda ha explicat que el seu departament llançarà un programa per reforçar els serveis i llaços amb l’ampli cos consular establert a Barcelona.

Una figura «complementària»

Però junt a aquestes delegacions, Aragonès ha detallat que el seu Executiu està «desplegant» a més una figura «complementària», la de l’enviat del Govern, que no és de nova creació, tot i que sí que s’havia utilitzat fins ara de forma limitada i poc regulada.

De moment existeixen únicament tres perfils d’aquest tipus, dos de caràcter geogràfic (a Polònia i a Irlanda, aquest últim recentment anunciat per Aragonès) i una de sectorial (a Brussel·les, especialitzada en àmbit tecnològic).

Es tracta d’una figura amb estatus per sota del delegat, sense estructura ni equip, però que es considera més «àgil i flexible» per a determinats casos; l’objectiu del Govern és regular aquests perfils pròximament, segons fonts del Palau de la Generalitat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Els enviats seran un primer pas per tenir més presència internacional, i podran ser un pas previ a l’obertura de noves delegacions», ha relatat Aragonès. «Obrirem les delegacions que faci falta i destinarem els enviats que siguin necessaris per a una representació més forta i significativa a l’exterior, i per defensar en tots els àmbits els interessos de Catalunya».

D’altra banda, més enllà de la xarxa d’oficines exteriors, el president també ha esbossat els seus altres dos grans reptes: el compromís ja avançat fa setmanes de destinar el 0,7% d’ingressos propis per a la cooperació al desenvolupament; i establir-se com a actor estratègic al Mediterrani, contribuint a liderar la creació d’una «macroregió» que agrupi països de les dues vores.