Ernesto Ekaizer parla amb Villarejo d’El Dorado de Jordi Pujol i Soley

La llegenda d’El Dorado. L’expedició de Pedro de Ursúa el 1560 perseguia un gran objectiu: arribar a El Dorado. ¿Què és? La seva història és portada des de l’època de la conquesta d’Amèrica. La gran imaginació dels conqueridors els va portar a veure en els seus deliris un brillant poble amb carrers i cases d’or, on el preuat metall era tan abundant i comú que pràcticament tot es construïa amb or, incloent els estris de cuina.

En l’entrevista d’EL PERIÓDICO a l’excomissari José Manuel Villarejo emergeix el tema de les seves relacions amb la família Pujol. ¿Va mantenir contactes? El llavors comissari es va reunir dues vegades amb Josep Pujol «a petició seva». Segons explica, estaria clar en els dos àudios gravats per Villarejo que Josep Pujol, que llavors era alt executiu de l’empresa Indra, li agraeix que l’hagi rebut.

Les dues trobades van tenir lloc aproximadament el febrer del 2014 i van ser promogudes per un amic de Josep Pujol que tenia accés al llavors comissari i a l’advocat Javier Iglesias, actualment lletrat de Gemma Alcalá, dona de Villarejo. Una de les trobades va tenir lloc al despatx d’un advocat i l’altra en una cafeteria a la terrassa de la Torre de Madrid, en diagonal a l’estadi Bernabéu, a Madrid. 

Els atacs a la família

Segons Villarejo, el fill de Pujol demanava que deixessin d’atacar la família Pujol. «Li vaig dir que si ens donava informació més interessant respecte al que disposàvem, podíem canviar», ha explicat Villarejo.

La informació sobre les finances de Pujol i la seva família, bàsicament, segons relata l’excomissari, era antiga i estava desfasada. L’hi havia proporcionat l’empresari convicte Javier de la Rosa, que es va anar convertint en un col·laborador pagat del llavors comissari. Però a Villarejo ja li anava bé perquè el que li explicava De la Rosa i es filtrava a la premsa «posava molt nerviós Pujol». 

Als contes de De la Rosa sobre Jordi Pujol i Soley i els de Vicky Álvarez, que també va entrar en nòmina de la Policia Nacional, sobre el seu examant Jordi Pujol Ferrusola, es va unir sobretot la captura de pantalla del compte dels membres de la família a la Banca Privada d’Andorra (BPA). Perquè aquesta va ser la prova que els rumors tenien credibilitat.

Les bases del que seria la llegenda d’El Dorado pujolista –forjada des de Banca Catalana i els negocis del primogènit «dinamitzador» de negocis– eren cada vegada més àmplies. El promotor de l’examant, Vicky Álvarez, o parella circumstancial de Pujol Ferrusola, va ser ni més ni menys que Jorge Moragas, amic íntim de la seva excompanya d’escola i, aleshores, director de Gabinet del llavors president del Govern, Mariano Rajoy.  

Així, l’estratègia va ser embolicar el líder nacionalista català –Pujol i Soley– amb la bandera de l’independentisme. Villarejo assenyala que després de la victòria de Rajoy per majoria absoluta el 20 de novembre del 2011, es va passar d’exigir un 3% a un 7% per l’adjudicació d’obra pública per llançar les bases del projecte independentista.

Aquest miratge havia de fer-se encara més gran per vendre’s a la resta d’Espanya.

I gran es va fer: la llegenda atribueix als Pujol una fortuna de 2.000 milions d’euros. Villarejo admet que les afirmacions que Pujol i Soley disposava d’un compte bancari a Suïssa amb 130 milions d’euros, segons venia en el «talla i enganxa» –això va ser el que va explicar a Madrid el fiscal gens sospitós de professar simpaties per l’independentisme, Emilio Sánchez Ulled, al fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, sobre les informacions de l’esborrany– van aconseguir deteriorar públicament CiU en les eleccions autonòmiques del 2012.

El compte fals de Trias

Villarejo assenyala que el fals compte de Xavier Trias en la Unió de Bancs Suïssos (UBS) –difosa pel mateix diari que va publicar l’‘exclusiva’ de l’esborrany apòcrif de la UDEF, és a dir, El Mundo– no és una cagada, sinó una cagadíssima. Qui es va encarregar de manufacturar el compte fals de Trias va ser Enrique García Castaño –‘el Gordo’– el cap ni més ni menys que de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) fins al febrer del 2017. 

 «No. T’asseguro que és veritat, Ernesto. Ja veuràs com tot s’aclareix», em va assegurar ‘el Gordo’ en una trobada que vam tenir al restaurant Sala de Despiece, al madrileny carrer de Ponzano setmanes després de la «cagadíssima», Villarejo ‘dixit’, quan li vaig etzibar que era una immoralitat.

Però siguem seriosos: quan un munta una operació Catalunya per desacreditar els adversaris independentistes amb l’objectiu de salvar la Nació Espanyola tot s’hi val. 

Problema: com veurem en els capítols següents d’aquesta sèrie, l’independentisme no era l’únic a batre.

Notícies relacionades

José Manuel Villarejo: «El fals compte de Xavier Trias no va ser una cagada, va ser una cagadíssima»

José Manuel Villarejo, 40 anys de servei a les clavegueres de l’Estat

Però tornem a El Dorado pujolista dels 2.000 milions. Encara no hi ha data de judici oral a l’Audiència Nacional. Una part dels documents de la causa s’han destruït i extraviat.

Villarejo exigeix que es respecti la seva presumpció d’innocència. Quan li vaig descriure dijous passat en l’entrevista la situació de la causa de la família Pujol, va exclamar: «Jo no he dit que són culpables».