El PSC impulsa una reforma exprés del reglament del Parlament per cessar Laura Borràs

El PSC mou fitxa per poder rellevar la presidenta suspesa del Parlament i líder de Junts, Laura Borràs, després d’haver sigut condemnada a quatre anys i mig de presó pels delictes de prevaricació i falsedat documental. Salvador Illa ha anunciat que aquest mateix dimarts el seu grup registrarà una proposta per reformar el reglament de la institució amb l’objectiu de poder cessar Borràs sense necessitat que intervingui la Junta Electoral i malgrat que no té sentència ferma, motiu pel qual es nega a deixar l’escó. Els socialistes reclamen col·laboració a la resta de grups perquè el canvi s’aprovi aquest mateix mes d’abril.

El plantejament que fa el cap de l’oposició és el de fer una reforma «senzilla» i de tipus quirúrgic centrada a determinar en quins casos i de quina manera es poden cessar els membres de la Mesa del Parlament, inclòs el seu president, a més dels components de la mesa de qualsevol comissió. «La nostra responsabilitat és acabar amb una interinitat que fa massa temps que dura», ha advertit Illa, que ha reclamat el suport de la majoria de partits perquè aquesta iniciativa culmini amb èxit en temps rècord.

El moviment del PSC es produeix després d’un cap de setmana en què les peticions de dimissió de Borràs han pujat de decibels per part de tots els partits, excepte Junts. Aquest mateix diumenge, tant Illa com l’alcaldable socialista a Barcelona, Jaume Collboni, van preguntar a Xavier Trias si sent «vergonya» de ser el candidat d’un partit amb una presidenta «condemnada per corrupció». També ERC ha acusat els postconvergents de «canviar les sigles» però no «les formes» per netejar la seva «corrupció».

A l’espera de la concreció de la proposta de reforma del PSC, la incògnita és si la seva aprovació aglutinarà prou quòrum perquè sigui viable aprovar-la abans de finals d’abril, amb el dubte, a més, de si arribarà abans l’actuació de la Junta Electoral, a la qual ja han recorregut Ciutadans, el PP i Vox perquè retiri l’escó a Borràs de la mateixa forma que ho va fer amb els casos de l’expresident Quim Torra i l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà. L’article 24 del reglament de la Cambra fixa que els diputats només poden perdre l’acta en cas de sentència ferma.

No obstant, la ingerència de l’òrgan electoral va provocar que el cupaire, precisament sota la presidència de Borràs, acabés fora de la institució sense que tingués en mà la condemna definitiva. La majoria de grups donen per fet que el mateix passarà ara amb la presidenta de Junts. Tot i així, el que no preveu tampoc el reglament és un calendari per escollir un relleu, circumstància que pot allargar el bloqueig, més encara amb els vetos creuats entre partits i l’ambient contaminat per la campanya electoral.

La presidència del Parlament està en situació provisional des de juliol de l’any passat, quan el PSC, ERC i la CUP van votar a favor de la suspensió de Borràs en aplicació de l’article 25.4 al considerar que se li obria un judici per delictes vinculats a la corrupció. Des d’aleshores, i davant la voluntat de la dirigent de Junts de no renunciar, ha sigut Alba Vergés qui ha assumit el càrrec de vicepresidenta amb funcions de presidenta. El PSC va arribar a plantejar la possibilitat d’invocar l’article 180, el de la revocació de càrrecs, per poder substituir Borràs. Però els dubtes jurídics van acabar avortant el pla, motiu pel qual la seva aposta passa ara per debatre la reforma del reglament.

La retirada de les pensions, en ‘stand by’

Notícies relacionades

Pere Aragonès insta Junts a proposar una nova presidència del Parlament després de la condemna de Laura Borràs

Com més població, més recursos

No és l’única iniciativa que els socialistes han plantejat sobre el cas que afecta Borràs. Va ser també el partit d’Illa qui fa tres setmanes va registrar una proposició de llei per posar fi a les pensions vitalícies i les assignacions que ara reben els expresidents del Parlament quan es retiren. Es tracta d’una mesura impulsada ad hoc per evitar que Borràs pugui cobrar 120.000 euros –el 80% del seu sou– durant els quatre anys posteriors al càrrec i curtcircuitar també el pagament després de la jubilació que podria rebre si es computen almenys dos anys de mandat.

El debat es va obrir llavors per part d’altres grups, que van reclamar que s’estengués la mesura als expresidents de la Generalitati que s’unifiquessin criteris també al Congrés i al Senat. Cal veure si el pròxim ple, el del 19 d’abril, abordarà aquest assumpte sobre el qual entre bastidors els grups admeten que no s’han produït avenços.