Els 4 reptes de Yolanda Díaz després d’anunciar la seva candidatura a les eleccions generals

Per a les eleccions autonòmiques i municipals del 28-M només falten 55 dies. Menys de dos mesos de precampanya i campanya electoral que seran decisius no només per als resultats electorals, sinó també per a les aliances a l’esquerra del PSOE. Díaz ja va avisar fa molts mesos que Sumar no estaria preparat per a aquests comicis i, per tant, no s’ha ficat en les negociacions per conformar aliances. En la gran majoria de territoris, Podem i IU han aconseguit acords, però no ha sigut així amb altres formacions com ara Més Madrid, Compromís, Proyecto Drago...

La vicepresidenta vol que tots aquests partits s’aliïn de cara a les eleccions generals, però ara, de moment, totes li demanen suport a les autonòmiques. ¿I a qui pot recolzar? A Madrid, Podem i IU s’enfronten a Més Madrid; al País Valencià, a Compromís; a les Canàries, a Drago. Així doncs, Díaz haurà d’escollir molt bé quins passos fa per no molestar uns i altres. De moment, és segur que farà campanya per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

És cert que Sumar no presentarà papereta en cap de les eleccions que tindran lloc el 28-M, però tot i així el resultat de les eleccions es llegirà en clau nacional. Tant per bé com per mal. Moltes formacions han acompanyat Díaz aquestes setmanes i aquest dissabte ella els va recompensar amb agraïments. Per tant, la vinculació entre tots és clara. Així, si les forces a l’esquerra del PSOE pateixen una clatellada a les urnes el projecte de Díaz es veurà tocat abans fins i tot d’haver-se posat a caminar.

Tot això dependrà, a més, del punt anterior, la implicació de la vicepresidenta a la campanya. Si es prodiga poc amb les formacions cridades a aliar-se amb Sumar i el resultat electoral no és l’esperat, se li atribuirà aquesta escassa presència. I també a la inversa. Si decideix fer un gran desplegament i després això no es tradueix en vots quedarà constància d’un dels seus primers fracassos.

Ja amb els resultats electorals del 28-M sobre la taula, serà el moment de començar les negociacions serioses de cara als comicis nacionals. Aquest serà el veritable repte de Díaz. Podem ja ha deixat clar que creuen que mereixen un lloc privilegiat i que, davant aquells que dubten d’això, el millor és celebrar unes primàries obertes a tota la ciutadania. Díaz s’ha negat a pactar amb ells aquest punt. Però la resta de formacions també voldran tenir un espai propi i la líder de Sumar haurà de fer malabarismes per acontentar 15 partits diferents.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En aquest punt, serà necessari acordar unes llistes (el més important i debatut) per a les eleccions, escollir un nom que representi tothom, establir el repartiment dels possibles recursos econòmics que obtinguin, així com de les despeses de campanya. Aquest sol ser el moment més complex a l’hora de conformar qualsevol coalició, ja que s’estableix el poder que tindrà cada partit.

Un repte de menor calat, però bastant transcendent, serà la redacció del programa polític. Díaz ha recorregut Espanya durant els últims nou mesos reunint-se amb desenes de col·lectius per recollir idees que després donin lloc al que ella anomena «un projecte de país per a la pròxima dècada». En altres paraules, un programa electoral. Aquest programa, tot i que serà només de Sumar, haurà de respectar les iniciatives que impulsen els partits que donaran suport a Díaz.