El jutge arxiva la causa a David Madí pel cas Volhov

En el cas dels VTC, apunta el magistrat, la nova llicència per a aquests vehicles es va atorgar a una empresa competidora vinculada a ERC, quan Madí «exercia el seu àmbit d’influència més aviat en l’esfera de l’antiga CDC, actualment Junts per Catalunya». Les gestions del que va ser home de confiança d’Artur Mas, recalca, segurament van ser «tan deficients» que Rafael García-Tapia, conseller delegat de Moove, va presentar al jutjat un document pel qual l’empresari, a través d’una representant, li exigia la quantitat de 43.650 euros, que, pel que sembla, se li va quedar a deure «davant el fracàs» de les seves gestions. El jutge afegeix que va ser «patent» durant la declaració d’aquest directiu que «la relació entre ells no havia acabat tal com esperava, ni havia sigut del seu grat».

Les indagacions també han inclòs l’intent de Madí, llavors president d’Aigües de Catalunya, filial de Global Omnium, un hòlding que té com a empresa principal Aigües de València, per a l’adquisició d’Aigües de Barcelona (Agbar). En aquest sentit, el jutge argumenta que els termes de la declaració del màxim de Global Omnium «van ser semblants» als del conseller delegat de Moove i que, «a través de la consulta de registres públics», consta que l’ex alt càrrec de CDC va ser cessat com a president d’Aigües de Catalunya, «de manera que la relació entre ells va acabar de la pitjor manera».

Els polítics

El jutge relata que, «davant la debilitat constatada de la influència de Madí», no cal prendre declaració «a les personalitats polítiques» amb les quals es va entrevistar, «ja que la falta de resultat positiu, encara que fos parcial o almenys del grat dels seus clients, revela que no va poder existir un intent il·legítim d’influir eficaçment en la voluntat dels polítics afectats».

La seva resolució precisa: «Això no vol dir que David Madí no ho intentés, però sí que segurament no li van fer ni el mínim cas i que van tractar la seva visita amb una deferència merament protocol·lària». El magistrat afegeix que aquest «escassíssim grau d’influència sobre els polítics es desprèn del fatal acabament» de l’excàrrec convergent amb els directius de l’empresa de Movee i Aigües de Catalunya, «els quals van trencar amb ell tota relació comercial».

En la interlocutòria, el jutge explica que la Guàrdia Civil va fer seguiments a Madí dels quals es deriva la seva visita a diverses conselleries de la Generalitat, de les quals algunes «no consten en el registre de grups d’interès», i detalla alguna d’aquestes trobades, tant a Interior com al Departament de Territori. El magistrat incideix que les persones amb càrrec polític han d’estar anotades en aquest registre, «cosa que no solia passar amb Madí». En altres casos, les anotacions són «summament generals», de tal manera «que no compleixen el requisit de transparència per al qual es va dictar la legislació sobre grup d’interès».

La trama russa

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Però el nom de Madí també es va veure vinculat a la presumpta trama russa del procés arran d’una conversa trobada al telèfon de Víctor Terradellas, que va ser responsable de relacions internacionals de CDC, i en la qual aquest últim feia referència a una suposada ajuda, tant econòmica com amb personal militar, per part de Rússia a una Catalunya independent, així com la creació d’una plataforma de criptomonedes.

En la seva declaració davant el jutge Aguirre, l’empresari va assegurar que no va donar credibilitat a les afirmacions de Terradellas. El magistrat continua investigant altres derivades d’aquestes indagacions, com la que afecta l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, la presumpta desviació de fons en el Consell Català de l’Esport o el cas CATmón de presumpta malversació de fons de la Diputació de Barcelona.