José Manuel Villarejo: «Treu el ‘pen drive’ amb allò de Luis Bárcenas i destrossa’ls a tots»

«El nom ‘Kitchen’ (‘Cuina’) l’hi vaig posar jo, perquè es tractava d’anar a buscar a la rebotiga documents comprometedors. Es van fer incursions en un local, un petit traster que Rosalía Iglesias, la dona de Luis Bárcenas, utilitzava per restaurar mobles, i es va obtenir material», recorda José Manuel Villarejo. 

La segona part de l’entrevista amb l’excomissari que oferim aquest dimarts als nostres lectors, després d’abordar en una primera entrega l’operació Catalunya, descriu el que va ser l’aventura policial –no parapolicial– per recuperar material comprometedor per a Mariano Rajoy en poder de Bárcenas, que va mantenir una estreta relació amb el seu extresorer nacional del PP i la seva dona. «Rajoy tenia pànic, estaven convençuts que hi havia proves. L’hi vaig dir al Gordo, al comissari Enrique García Castaño quan el van destituir: «Treu el ‘pen drive’ i destrossa’ls a tots».

¿Qui li posa aquest nom?

Probablement vaig ser jo. Es tractava de trobar el que hi havia a la rebotiga, a la cuina. Bárcenas era per a mi el cuiner de l’economia del PP. A totes les fonts els vaig posar K1, K2, K3 i així fins a set. Em tornen a trucar quan ja estava en marxa. I havia fallat i, com sempre, «bé, això el Villarejo ho arregla». Deien que tenia capacitat d’empatia amb les fonts per convèncer-les. I així ho faig. I, com a Catalunya, també arribat cert moment, m’aparten. I quan fan la incursió aquella.

Al taller de restauració de la Rosalía, la dona de Bárcenas. Vaja, un traster al carrer madrileny del general Díaz Porlier.

Sí, era un paperot. L’utilitzaven per restaurar quadros i justificar ingressos.

¿Què hi tenien allà?

A mi el que em diuen és que a més de coses que afecten el PP, hi havia coses que afecten el Rei [Joan Carles I], la Corona. Perquè tenien els mateixos testaferros. Amb Bárcenas, no. Però com que va treballar amb Francisco Correa [Gürtel], amb Correa sí i amb [Ramón] Blanco Balín, que tenia molta relació amb Bárcenas. He parlat en alguna ocasió amb Blanco Balín sobre aquest risc que hi havia amb Bárcenas.

I les teòriques gravacions que hauria fet Bárcenas a la sisena planta de l’edifici del PP al carrer de Génova amb Mariano Rajoy, ¿eren l’objectiu de Kitchen? ¿I una altra que hauria fet a Sevilla el restaurant Oriza de Sevilla?

Jo crec que sí. N’estaven convençuts i d’aquí ve el pànic que tenia el president Rajoy. Jo tenia els meus telèfons prepagament, que em facilitaven els contactes en aquesta operació [Kitchen], que els canviaven cada 15 dies, tenia memoritzat el telèfon personal de Rajoy. Ell mai va parlar amb mi, però sí que m’enviava missatges. «¿Això és cert? o «això no és veritat», i jo li contestava «sí», «no», i així. I quan jo vaig anar a declarar a la comissió d’investigació del Congrés el jutge [García-Castellón] va advertir –no, vull dir, va amenaçar– el meu advocat: «Compte amb el que dirà Villarejo, el torno a ficar a la presó, que encara li queda mig any per al màxim de quatre de preventiva». Es va emprenyar i em va cridar a declarar immediatament i de seguida va canviar d’opinió. I quan vaig anar a declarar i li vaig donar el telèfon privadament, perquè no volia fer-ho constar, em va dir que «bé, hi ha molta gent que tenia el telèfon personal de Rajoy, que això no era significatiu».

El DAO Eugenio Pino diu a Enrique García Castaño, després de la seva ‘entrada’ al local de Díaz Porlier, que temia que vostè tingués un ‘pen drive’ amb l’obtingut. I diu: «El que tingui això mana molt». Es referia al material presumptament recuperat.

És cert. Quan al final decideix entrar-hi per emportar-se això, i en un moment que parlo a soles amb Enrique García Castaño –per cert, el pobre no s’ha recuperat de l’ictus–, li dic: «Escolta, Gordo, no siguis malparit i queda’t amb una còpia i dona-me’n a mi una altra per si de cas». El malvat, traïdor, li diu a Pino i a Paco Martínez «escolta, Villarejo m’ha demanat una còpia». Em truca Pino: «¿Tu li has demanat una còpia al Gordo? Jo li contesto que no, i dic al Gordo que per què m’ha fet aquesta putada. 

 

Seguim al llindar de la història, ¿què s’obté de l’operació Kitchen?

De debò, jo no vaig tenir accés als resultats. Quan s’irromp a Díaz Porlier jo era fora. I quan arriba el mes de setembre, Sergio Ríos [el xòfer de Bárcenas, que Villarejo ha aconseguit captar per a l’operació i posar-lo en nòmina de la Policia] m’explica com ha anat tot i al Gordo el destitueixen, el febrer del 2017, com a cap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO); li truco i li dic: «Escolta, ¿no tens el tema de Kitchen, allò de Bárcenas? Treu-lo i destrossa’ls a tots».

 

Però, ¿què hi ha, o hi va haver, en aquest ‘pen drive’?

No ho sé, però sí que crec que existeix. Perquè en un moment de debilitat emocional, l’Enrique m’ho confessa, em diu que sí.

 

Volia preguntar-li per una cosa que em va passar a mi en aquella etapa, el maig del 2015. Surto d’una entrevista que m’havia concedit Bárcenas per reflectir en el meu llibre ‘Queríamos tanto a Luis’ i mentre soc al carrer esperant creuar i envio un missatge, un motorista enorme ve en una moto de gran cilindrada a gran velocitat.

Li treu el mòbil. És el CNI. Ho sol fer. No en tingui cap dubte.

I truco per telèfon a García Castaño

I li diu tu me l’has tret.

No. Li explico el que ha passat i m’envia un policia a casa. I mai més es va saber que va passar amb el meu telèfon.

Ell segur que ho sabia. Però aquesta tècnica era típica. Ara hi ha el programa que és l’esnifador. Se li col·loca un telèfon al costat i l’hi treu tot sense necessitat d’aquest traumatisme. Si fos el Gordo, veu el model i li fa el canvi. Ho xucla tot i l’hi torna a canviar.

Hi ha un mantra i la premsa quan parla de Kitchen es refereix a una operació parapolicial quan és una operació oficial.

Per a què ¿no? Però per a què. I on era, també hi havia el CNI, atenció. Perquè el CNI en moltes de les fotos que es treien apareixen motos i en un moment hi va haver una col·lisió de vehicles. Hi havia els [agents] del Gordo [UCAO], els d’Afers Interns, els del CNI, algun de la Guàrdia Civil, fins i tot dels pobles havien anat allà al carrer de Príncipe de Vergara, la casa de Bárcenas.

 

I després hi ha els interns de la presó que col·laboren per controlar Bárcenas, l’informàtic.

Hi ha un individu que obté molts permisos, colombià, company de mòdul de Bárcenas i aquest li demana que entri al seu núvol. I li demana, crec, 20.000 euros per comprar un ordinador. I a la sortida ens n’informa a nosaltres.

Però finalment se’l deté a fora i l’envien a la presó.

Sí, el detenen en una comissaria. Jo ho parlo amb Paco Martínez. L’envien cap allà [presó], amb la qual cosa espatllen el que se suposava que faria aquest col·laborador. Quan hi ha col·lisió de diferents interessos que hi estan participant passen aquestes coses. 

Notícies relacionades

José Manuel Villarejo, 40 anys de servei a les clavegueres de l’Estat

Els partits augmenten la pressió sobre Mariano Rajoy després de les revelacions de Villarejo

 ¿I la incursió del fals capellà a casa de Bárcenas? ¿Vostè va dir que era un nyap, que ho hauria fet bé.

Li puc assegurar que això no va venir del Ministeri de l’Interior. Que a algun sonat se li va poder acudir, això no ho descarto.