Un jutjat de Barcelona demana al Govern espanyol que desclassifiqui els documents secrets sobre Pegasus

Eljutjat d’instrucció número 20 de Barcelona ha demanat al Govern espanyol la desclassificació de documents secrets sobre l’ús del programa espia Pegasus en la causa del president del grup d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, i de la portaveu del partit a l’Eurocambra, Diana Riba. Per quan estigui feta la desclassificació, la jutge cita a declarar la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, i una de les empreses del grup tecnològic israelià NSO, OSY Technologies, creadora del ‘software’ de vigilància. 

La sol·licitud del jutjat, que respon a una petició de l’advocat dels republicans i segueix les indicacions de l’Audiència de Barcelona, està ara en mans del Consell de Ministres, que té la competència sobre la desclassificació de documents oficials relacionats amb l’activitat del CNI.

El periple judicial

L’Audiència de Barcelona va ordenar al març al jutjat que prengués declaració a Casteleiro, cités com a investigada l’empresa israeliana creadora de Pegasus i encarregués un informe pericial independent sobre els mòbils dels dos polítics. El 24 d’octubre passat el jutjat d’instrucció número 20 va admetre a tràmit la querella contra la israeliana NSO Group, però en lloc de citar els querellats com marca la llei, la jutge d’instrucció va preguntar a la fiscalia quines diligències volia practicar.

Arran de la resposta de la fiscalia, el 15 de desembre el jutjat va denegar les diligències proposades en la querella de Jové i Riba, va rebutjar la investigació de l’empresa OSY Technologies SARL, propietària d’NSO, i va acordar la pràctica d’algunes diligències demanades per la fiscalia. Jové i Riba van recórrer la decisió, i l’Audiència els va donar parcialment la raó.

El tribunal, per unanimitat, considerava «incoherent» la decisió de la magistrada instructora i no donava la raó a la fiscalia, que es va oposar a l’interrogatori dels representants de l’empresa NSO al·legant que no constava que haguessin operat en territori espanyol. L’Audiència recordava al jutjat i a la fiscalia que la querella és per investigar si els mòbils espanyols de Jové i Orilla van ser espiats mentre es trobaven a Espanya.

Tenint en compte la investigació feta pel Defensor del Poble, l’Audiència veu pertinent que es demani informació al CNI sobre la compra del ‘software’ espia i el seu ús sobre Jové i Riba. «Per tant, la declaració no seria prospectiva, com denuncia el fiscal, sinó necessària per determinar si l’actuació que en el seu cas va aconseguir el programari espia es va fer conforme a la legalitat vigent, conforme als límits legals i amb autorització judicial, malgrat que, atès el caràcter secret d’aquestes actuacions, no es pot donar més informació que la confirmació d’haver utilitzat aquest programa».

Satisfacció a ERC

Notícies relacionades

L’investigador que va destapar el Catalangate assegura haver acreditat una «crisi de democràcia» a Espanya

Un xoc i moltes espines

Els republicans es mostren satisfets per la decisió judicial i asseguren que això «augmenta la pressió» a l’Estat per «donar explicacions sobre el Catalangate». En aquest sentit, ERC recorda que representants del Govern espanyol han reiterat la seva «disposició total» a col·laborar amb la justícia en la desclassificació de documents.

Per la seva part, l’advocat de Jové i Riba, Andreu Van den Eynde, assegura que aquesta resolució apunta «en la bona direcció» i ressalta la «falta de precedents recents» en la desclassificació de documents. «Per ara, hem aconseguit els nostres objectius», diu l’advocat, «imputar una de les branques del grup NSO» i «que un jutge sol·liciti l’aixecament del secret oficial». «Estem qüestionant l’Estat i les seves estructures», ha asseverat Van den Eynde.